miniatura|El Canigó vist des d'El Barcarès
Muntanyes del Canigó és una cançó tradicional catalana de caràcter amorós i d'enyorança. El seu text descriu un ambient muntanyenc i pagesívol, característica pròpia de moltes cançons tradicionals catalanes.
La cançó Joan Amades classifica aquesta cançó dins l'apartat de cançons de pescador, i més concretament com a cançó d'adobar xarxa.Amades. Folklore de Catalunya - Cançoner, pàg. 422 Tot i ser una cançó de temàtica pirinenca, cal tenir present que el Canigó és visible des de moltes platges, tant del Rosselló com de l'Empordà.
A principis de , Aureli Capmany comenta que tot i ser una cançó pirinenca, s'havia estès també fins a la plana i s'havia fet popular a llocs tan allunyats com a la Plana de Vic, de l'Urgell i el Berguedà, gràcies a la seva exuberant bellesa i a l'encarnació de l'esperit catalanesc.Capmany. Cançoner popular, cançó XCII
El massís del Canigó, de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la Mediterrània. Se situa a la Catalunya del Nord, damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d'una banda, i del Vallespir i de l'Empordà, de l'altra.
Les dues cançons principals que fan referència al Canigó, Muntanyes del Canigó i Muntanyes regalades, tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades..."/ "Muntanyes regalades, Són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions.
El poeta Jacint Verdaguer escrigué també un poema èpic referit a aquestes muntanyes, titulat Canigó i publicat l'any 1886. En conseqüència, la serralada ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques, estant el seu contingut estretament relacionat amb la mitologia nacional de Catalunya. Aquesta obra està formada per dotze cants i un epíleg. El poema Canigó se centra especialment en l'amor, el patriotisme i la llegenda. La seva lletra narra una història romàntica situada al als Pirineus.
Anàlisi Autor: Tradicional Catalana Mètrica: ternari simple (compàs 3/4) Tonalitat més freqüent: fa major Àmbit melòdic: octava, de tònica a tònica Mode: Major Estructura: A (a1-a2)-B (b1-b2-b2) Compassos: 10 Particularitats de fraseig: Començaments anacrúsics i final femení.
Referències
Bibliografia AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Editorial Selecta, 1979. CAPMANY, Aureli. Cançoner Popular. Barcelona: Ketres Editora, 1980.
Enllaços externs Tres versions del text de la cançó
Versió coral de Nadal Puig de Muntanyes de Canigó
Muntanyes del Canigó