La Cartoixa de Vauclaire és una antiga cartoixa situada a Montpaun e Menestairòu, a la Dordonya. Florent a l'Edat mitjana, l'abandonaren durant les Guerres de religió. Els monjos hi van tornar, però van ser expulsats de nou per la Revolució Francesa. Adquirit pels cartoixans el 1858, el monestir cartoixà experimentà un creixement significatiu, però les lleis anticongregacionalistes de la Tercera República van expulsar definitivament els cartoixans del monestir a començament del segle XX.

El monestir va servir com a hospital militar per a les tropes americanes durant la Primera Guerra Mundial, i després fou un hospital psiquiàtric. Està protegit com a Monument històric.

Ubicació La cartoixa es troba a uns 3,5 km al nord-est del centre de la ciutat de Montpaun e Menestairòu.

Història Fundació Al lloc d'un priorat testimoniat el 1178 amb el nom de (capella de Vaux), que depenia de l'Abadia de Saint-Étienne de Baignes, la cartoixa es fundà gràcies al suport dels tres fills del comte Hélie IX de Perigord: Archambaud IV, Hélie i Roger-Bernard, que van decidir-ne la ubicació, els objectius fixats per al monestir (l'oració dedicada en particular als difunts de la família) i els mitjans de subsistència. La data de construcció sembla ser (probablement la data de dedicació) el 1315. Altres fonts indiquen una fundació del 1328,. o fins i tot entre el 1328 i el 1350. miniatura|Font davant la cartoixa

Inestabilitat durant la Guerra dels Cent Anys Durant la Guerra dels Cent Anys, la majoria dels monjos van ser expulsats pels anglesos, que aleshores governaven Guyena. Uns quants monjos van aconseguir-hi romandre, i els altres van ser acollits per Bordeus, on van construir una petita ermita en una propietat que els havia donat Pierre Maderan, un notari de la ciutat, mitjançant una escriptura datada el 5 d'octubre del 1383. Arnaud Andra, canonge i prebost de l'església de Saint-Seurin de Bordeus, també els va fer una donació el 26 d'agost del 1425. Tanmateix, van abandonar aquesta ermita el 1460 per a tornar a Vauclaire.

Durant les guerres de Religió Durant les guerres de Religió, molts monjos en van fugir. Els tres que havien romàs al lloc dels fets foren assassinats per tropes protestants, i l'església de l'abadia fou incendiada.

Reconstrucció i desenvolupament als segles XVII i XVIII  A partir del 1616, els monjos tornaren a la cartoixa, la van reconstruir i reprengueren la vida monàstica.

La Revolució francesa El 1793, quan el monestir tenia dèsset monjos i tres germans llecs, el Regnat del Terror expulsà els monjos a Itàlia i l'estat espanyol. Uns propietaris locals compraren els edificis, i els conservaren fins al 1833.

El retorn dels cartoixans al 1858 Els monjos van recomprar la cartoixa al 1858 i hi van restaurar la vida monàstica. El 17 d'agost hi hagué un incendi important. El fiscal adjunt de Riberac, Oscar Bardi de Fourtou, en feu un informe al fiscal de Bordeus: La fi de la vida monàstica El 1901, les lleis de Combes sobre associacions exigien que els monjos es registrassen per a poder sol·licitar l'autorització per a formar una associació, però les autoritats de la Tercera República els ho van negar i, per tant, foren expulsats per la força. La majoria se n'anaren a la Cartoixa d'Aula Dei, a prop de Saragossa (estat espanyol). Encara es conservat dues estàtues a l'església parroquial de l'Assumció a Montpaun e Menestairòu. Daten del segle XVII, representen dos monjos agenollats; han estat classificades com a monuments històrics des del 6 de setembre del 1957. Consulta: 5 d'abril del 2025. El retaule gran i l' altar major es van traslladar a l'església de Sent Laurenç daus Urmes, el retaule petit a la capella de Sant Martí de Montpaun e Menestairòu i part dels cadirats a l'església de Sant Pere a Menestairòu.

Hospital militar Durant la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit nord-americà va convertir-lo en un hospital militar. La capella era el menjador dels oficials.

Hospital psiquiàtric Ja el 1906, el Consell General de Dordonya va voler requisar els edificis del monestir cartoixà per convertir-los en un "asil per a bojos i ancians", però els primers pacients només hi arribaren després de la guerra, al novembre del 1919. El 1936, la institució va prendre el nom d'"hospital psiquiàtric", i "centre hospitalari especialitzat" al 1970. La capella es convertí en magatzem de mobles i eines.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'hospital va acollir pacients evacuats d'Alsàcia-Lorena. A causa de la línia de demarcació propera, els morts ja no podien ser enterrats al cementeri de Ménésterol. Per tant, es va fer un cementeri a l'altiplà de Vauclaire a l'agost del 1941, amb 1.600 tombes, i els enterraments continuaren fins al 1993.«La chartreuse de Vauclaire durant les deux guerres mondiales», dépliant du Groupe d'étude et mémoire du Montponnais.

A l'abril del 2014, la cartoixa fou declarada Monument històric pels "edificis de l'antic monestir cartoixà, incloent-hi l'església, les capelles, la sala capitular, el refectori i els dos claustres". Consulta: 5 d'abril del 2025.

L'església del convent Com la majoria de monestirs cartoixans construïts llavors, l'església de Vauclaire té una capçalera rectangular i un absis de moltes cares..

L'església és coneguda pels frescos del segle XIV.

Referències

Bibliografia

Categoria:Edificis de la Dordonya Categoria:Monuments històrics de Nova Aquitània Categoria:Monestirs de França