El canoner Calvo Sotelo, va ser un transport-canoner de la classe Durango. La seva construcció va ser encarregada a drassanes espanyoles pel govern de Mèxic juntament amb el seu bessó el Durango en 1932. Va servir a la Armada Espanyola des de la seva confiscació per part dels revoltats en 1936 fins a la seva baixa en 1957.

Encarregat per Mèxic miniatura|izq|El Durango, bessó del Calvo Sotelo.

En 1932, el govern de Mèxic va encomanar la construcció de 15 vaixells per a la seva armada en drassanes espanyoles per un import total de 73 milions de pessetas, gràcies a un crèdit concedit sent Ministre de la Guerra Lázaro Cárdenas del Río.

Les dues naus més prominents serien els canoners Durango i Zacatecas que serien construïts per les drassanes de la Unió Nacional de Llevant en València i Echevarrieta i Larrinaga, de Cadis. Aquestes unitats pertanyien a una classe mixta denominats "transports canoners", perquè d'acord amb les especificacions de la marina mexicana, a part d'un modest armament, aquests vaixells haurien de tenir capacitat en el seu cellers per a un batalló de 500 homes o per a 400 més 60 cavalls. El Durango, va ser botat el 28 de juny de 1935 i es va lliurar a les autoritats mexicanes el 14 de juliol de 1936, molt poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. El Zacatecas, botat el 27 d'agost de 1934, es trobava inconclús en el dic núm. 4 de l'Arsenal de la Carraca (Cadis) a l'inici del conflicte armat, la qual cosa condicionaria el seu destí.

Confiscat pels revoltats El Zacatecas va ser confiscat oficialment pel Govern de Burgos el 30 de maig de 1938 i canviat de nom com Calvo Sotelo, en honor al polític i diputat José Calvo Sotelo.

El vaixell es va lliurar aquest mateix dia amb el seu armament original principal de 4 peces de 101 mm/45, 2 de 57 mm/42 Nordenfelt, 3 canons antiaeris de 20 mm/60 i dues petites metralladores. Va realitzar les seves proves de mar el 31 de maig de 1938, notant-se una certa falta d'estabilitat a causa dels requeriments del govern mexicà, encara que donada la penúria de material de la flota nacional, es va decidir el seu ús, sent el seu primer comandant el capità de corbeta Alejandro Molins Soto. A l'agost de 1938 va poder completar-se, després d'agregar-li 4 canons Vickers de 120 mm/45, dues peces de 88 mm/42 i 3 de 20 mm/65 en substitució de les anteriors, de menor calibre.

Durant unes reparacions a Cadis a l'octubre de 1938, se li van desmuntar les dues peces superiors de 120 mm, i també un telèmetre per a muntar-lo en el canoner-minador Júpiter, de la classe homònima. Així mateix, se li va desmuntar l'armament antiaeri al final de la guerra, encara que no es pot precisar la data exacta.

Historial Guerra Civil La seva primera missió en la Guerra Civil no va ser de combat sinó d'instrucció, embarcant a alumnes i guardiamarines en pràctiques entre juny i agost de 1938. El 3 de setembre de 1938 es va incorporar a les forces que muntaven vigilància en aigües de Gibraltar per a impedir la sortida del destructor José Luis Díez. En la nit del 29 al 30 de desembre, el Calvo Sotelo patrullava al llarg de la badia d'Algesires quan va descobrir al Díez i es va aprestar per al combat il·luminant-lo amb el seu projector. Davant l'arribada d'altres vaixells revoltats més capaços va deixar que aquests donessin caça al destructor que va acabar encallant en una platja gibraltarenya.Alpert, Michael: Dark and Dangerous Waters. The Spanish Civil War at Sea. Pen & Sword Military. Barnsley, Philadelphia 2021, p. 223.

El 14 de gener de 1939 va salpar de Ceuta i juntament amb el creuer auxiliar Rey Jaime II, va bombardejar les localitats d'Adra contra la qual va efectuar 18 trets, La Mamola a la qual va disparar en 15 ocasions i Castell de Ferro que va rebre 33 trets, retirant-se al port de Màlaga fins a principis de març, on es va dedicar a realitzar patrulles per la zona. El dia 6 d'aquest mes va sortir de Màlaga amb la missió d'escortar els transports de tropes per a l'ocupació de Cartagena, tornant el 7 de març de 1939 en anul·lar-se l'operació per els successos que van ocórrer en aquesta ciutat.

Postguerra i franquisme Res més acabar la guerra, va recollir en Gibraltar al destructor José Luis Díez. Seguia al comandament del capità de corbeta Molins, qui va passar al destructor, fent-se càrrec del canoner el tinent de navili Luis Carlier, donant-li escorta fins a Cartagena.

El Calvo Sotelo va estar destinat des de desembre de 1939 fins a maig de 1941 a l'Apostadero de Santa Isabel -actual Malabo- en l'antiga colònia espanyola de Guinea Equatorial.

El vaixell, tot i que era nou, va continuar donant problemes de pesos i estabilitat després de la Guerra Civil. En 1943, per a tractar de solucionar-ho, se li va reduir l'armament a la meitat baixant també el seu calibre, quedant amb 2 canons de 101 mm. Va transcórrer la postguerra com a vaixell d'abastament de l'esquadrilla de llanxes torpedineres de Tarifa i després com a vaixell escola de Fletxes Navals de Falange Espanyola. A partir de 1952 va quedar en reserva com a pontó en l'Arsenal de la Carraca i ja no va tornar a navegar. Va ser donat de baixa el 9 d'abril de 1957.

Referències

Enllaços externs Canoneros, Canoner Calvo Sotelo, a La guerra naval española (1910-1977).

Categoria:Vaixells de l'Armada Espanyola