L'Orquestra Filharmònica Reial de Liverpool (en anglès, Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, abreujada RLPO) és una orquestra simfònica britànica amb seu a Liverpool, Anglaterra. Els seus orígens es remunten a la fundació de la Liverpool Philharmonic Society el 1840, fet que la converteix en l'orquestra simfònica professional en activitat continuada més antiga del Regne Unit. Forma part de la Royal Liverpool Philharmonic Society i té la seu al Liverpool Philharmonic Hall. Des de 2021 el seu director principal és el veneçolà Domingo Hindoyan.
Història La Liverpool Philharmonic Society va ser fundada el 1840 per un grup d'afeccionats a la música de la ciutat i va oferir el primer concert el 12 de març d'aquell any. Inicialment els concerts eren interpretats per músics contractats per a cada ocasió, però progressivament es va desenvolupar una formació estable. El primer director permanent va ser el músic suís Jakob Zeugheer, nomenat el 1843, i durant les dècades següents el conjunt va estar dirigit per Alfred Mellon i Julius Benedict. El 1849 la societat va inaugurar el seu primer Philharmonic Hall a Hope Street, fet que va permetre consolidar una temporada regular de concerts i reforçar la seva posició dins la vida musical de Liverpool.
El 1880 el compositor alemany Max Bruch va ser nomenat director principal. Durant la seva estada a Liverpool va compondre diverses obres importants i el 22 de febrer de 1881 va dirigir amb l'orquestra l'estrena de la seva Fantasia escocesa per a violí i orquestra. Bruch va abandonar Liverpool el 1883 i va ser substituït per Charles Hallé, fundador de l'Orquestra Hallé de Manchester, que va dirigir la formació fins a la seva mort el 1895. L'any següent el càrrec va passar a Frederic Hymen Cowen, que va romandre al capdavant de l'orquestra fins al 1913.
Durant les primeres dècades del segle XX, l'orquestra va treballar amb nombrosos directors convidats, entre els quals Henry Wood, i a partir de 1932 Louis Cohen va tenir un paper destacat en la direcció del conjunt. El primer Philharmonic Hall va quedar destruït per un incendi el 1933 i al mateix emplaçament es va construir una nova sala, projectada per l'arquitecte Herbert James Rowse i inaugurada el 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, la societat va decidir mantenir la seva activitat i el 1942 Malcolm Sargent va ser nomenat director principal. La desaparició temporal o reducció de l'activitat d'altres conjunts britànics va permetre a Liverpool incorporar músics destacats, i l'orquestra va assolir durant aquells anys un nivell artístic especialment elevat. Sargent va deixar el càrrec el 1948 i va ser succeït per Hugo Rignold, que va dirigir l'orquestra fins al 1954; durant la temporada següent el director principal va ser Paul Kletzki.
A partir de 1955 la direcció va ser compartida inicialment per Efrem Kurtz i John Pritchard. Kurtz va deixar el càrrec el 1957 i Pritchard va continuar com a director principal fins al 1963. Aquell mateix període va ser especialment important institucionalment: el 1957 la societat i l'orquestra van rebre el dret d'utilitzar el títol de «Royal» i l'any següent la reina Elisabet II en va assumir el patronatge. Durant l'etapa de Pritchard, l'orquestra va impulsar especialment la música contemporània, i la Royal Liverpool Philharmonic Society va encarregar a William Walton la seva Simfonia núm. 2, estrenada per l'orquestra sota la direcció de Pritchard al Festival Internacional d'Edimburg el 1960.
El 1963 Charles Groves va succeir Pritchard. Durant els seus catorze anys al càrrec va ampliar el repertori contemporani i va impulsar especialment la música de Gustav Mahler. El 1966 l'orquestra va fer la seva primera gira internacional, amb concerts a Alemanya i Suïssa. Després de Groves, la direcció principal va passar successivament a Walter Weller (1977–1980), David Atherton (1980–1983) i Marek Janowski (1983–1987).
El 1987 va ser nomenat director principal el txec Libor Pešek, que va ocupar el càrrec durant una dècada. La seva etapa va marcar una important projecció internacional de l'orquestra i va quedar especialment associada al repertori txec, amb nombrosos enregistraments d'obres d'Antonín Dvořák, Bedřich Smetana, Leoš Janáček i Josef Suk. El 1993, amb Pešek, la formació es va convertir en la primera orquestra no txeca que inaugurava el Festival Primavera de Praga. Pešek va deixar la direcció musical el 1997 i posteriorment va ser nomenat director llorejat, títol que va conservar fins a la seva mort el 2022.
El txec Petr Altrichter va ser director principal entre 1997 i 2001 i va ser succeït pel nord-americà Gerard Schwarz, que va ocupar el càrrec fins al 2006. Aquell any el rus Vasily Petrenko va assumir la direcció principal amb només vint-i-nou anys. Durant la seva etapa, que es va prolongar fins al 2021, l'orquestra va ampliar considerablement la seva activitat discogràfica i internacional, amb cicles d'enregistraments dedicats, entre altres compositors, a Dmitri Xostakóvitx, Serguei Rakhmàninov i Edward Elgar. En deixar la direcció principal el 2021, Petrenko va ser nomenat director llorejat de l'orquestra.
Domingo Hindoyan va debutar amb l'orquestra el 2019 i l'any següent va ser anunciat com a successor de Petrenko. Va assumir oficialment el càrrec de director principal el setembre de 2021. Durant la seva etapa ha ampliat la presència del repertori francès i llatinoamericà, al costat del repertori simfònic tradicional, i ha impulsat interpretacions en concert d'òperes com Rusalka d'Antonín Dvořák. El seu contracte ha estat prorrogat fins al 2028 i en la temporada 2026-2027, la seva sisena com a director principal, dirigeix entre altres projectes un cicle complet de les simfonies de Ludwig van Beethoven.
Directors principals Jakob Zeugheer (1843–1865) Alfred Mellon (1865–1867) Julius Benedict (1867–1880) Max Bruch (1880–1883) Charles Hallé (1883–1895) Frederic Hymen Cowen (1896–1913) Louis Cohen (1932–1942) Malcolm Sargent (1942–1948) Hugo Rignold (1948–1954) Paul Kletzki (1954–1955) Efrem Kurtz (1955–1957) John Pritchard (1955–1963) Charles Groves (1963–1977) Walter Weller (1977–1980) David Atherton (1980–1983) Marek Janowski (1983–1987) Libor Pešek (1987–1997) Petr Altrichter (1997–2001) Gerard Schwarz (2001–2006) Vassili Petrenko (2006–2021) Domingo Hindoyan (2021–)
Liverpool Philharmonic Hall La seu de l'orquestra és el Liverpool Philharmonic Hall, situat a Hope Street. L'actual edifici, inaugurat el 1939, va substituir la sala original de 1849, destruïda per un incendi el 1933. El Philharmonic Hall ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions i, a més dels concerts de l'orquestra, acull música de cambra, música popular i altres activitats culturals.
Activitat artística L'orquestra està formada per uns vuitanta músics professionals i ofereix més d'un centenar de concerts cada temporada. A més de la seva temporada a Liverpool, fa gires regulars pel Regne Unit, Europa, Àsia i els Estats Units. Manté una estreta relació amb el Royal Liverpool Philharmonic Choir, fundat també el 1840, que participa habitualment en el repertori simfonicocoral de l'orquestra, i la institució també gestiona la Liverpool Philharmonic Youth Orchestra i diversos programes de formació i participació comunitària. Des de 2018 Andrew Manze és director convidat principal.
Enregistraments L'Orquestra Filharmònica Reial de Liverpool té una extensa discografia que es remunta a l'època dels discs de 78 rpm. Durant l'etapa de Libor Pešek va adquirir una especial reputació pels seus enregistraments del repertori txec, especialment les obres de Dvořák, Smetana i Suk. Amb Vasily Petrenko va enregistrar un cicle de les quinze simfonies de Xostakóvitx per al segell Naxos, a més d'obres de Rakhmàninov, Elgar i altres compositors. Amb Domingo Hindoyan ha continuat desenvolupant una intensa activitat discogràfica, amb projectes dedicats a autors com Claude Debussy, Maurice Ravel, Anton Bruckner, Gustav Mahler i Piotr Ilitx Txaikovski.
Referències
Categoria:Orquestres del Regne Unit Categoria:Orquestres simfòniques Categoria:Liverpool