La Marina de Guerra Auxiliar d'Euskadi (Euzko itsas Gudarostea) va ser la força naval creada a l'octubre de 1936, durant la guerra civil espanyola, per la Conselleria de Defensa del Govern Basc, dirigida pel propi lehendakari José Antonio Aguirre, com a complement de la Marina de guerra de la República en les seves missions de protecció del trànsit marítim i de la pesca i per a la neteja de mines en les aigües que estaven sota la seva jurisdicció enfront de la marina del bàndol sollevat. El motiu al·legat pel govern basc per a la seva creació va ser el baix rendiment i la poca confiança que oferien les reduïdes unitats navals republicanes desplegades a la mar Cantàbrica, la qual cosa també va causar que la Marina Auxiliar passés a ser pràcticament independent de la Marina Republicana. Prova d'aquesta desconfiança és la carta d'Aguirre a Indalecio Prieto, ministre de Marina i Aire del govern de la República, en la qual diu:La Guerra Civil en el País Vasco
Antecedents En iniciar-se la guerra civil espanyola el domini de la mar Cantàbrica va correspondre a la petita flota del bàndol sollevat (el creuer Almirante Cervera, el cuirassat España i el destructor Velasco, als quals es van sumar bous artillats que a la tardor de 1936 ja formaven una flotilla integrada per 19 unitats, tots ells al comandament d'oficials del Cos General de l'Armada), un de les comeses principals de la qual va ser donar suport a la campanya de Guipúscoa dirigida pel general Mola que en la primera quinzena de setembre va aconseguir prendre Irun i Sant Sebastià, tallant així la comunicació de la zona nord republicana amb França. Una altra de les seves missions era bloquejar el trànsit marítim que es dirigís als ports republicans.
El govern de la República va enviar entre agost i setembre de 1936 quatre submarins de la Classe C (C-3, C-4, C-5 i C-6) i un de la Classe B (el B-6) perquè protegissin el trànsit mercant i ataquessin a la flota nacional, però la majoria dels els seus comandants, de dubtosa lleialtat a la República, van actuar de manera negligent i no van complir amb la missió que se'ls havia encomanat. També sembla que van ser sabotejats els torpedes perquè quan el submarí C-5 al comandament del capità de corbeta Remigio Verdía, l'únic comandant dels submarins totalment lleial al govern, va tenir a tret al cuirassat Espanya el torpede que li va llançar no va explotar.
La ineficàcia de la flotilla de submarins va decidir al govern a enviar el 21 de setembre al Cantàbric al gruix de la flota republicana de superfície (el cuirassat Jaime I, els creuers Miguel de Cervantes i Libertad i sis destructors) amb l'objectiu primordial de detenir l'avanç de les tropes nacionals per la costa després de la presa d'Irun i de Sant Sebastià. En la decisió, la "pitjor de tota la guerra civil" segons l'historiador Michael Alpert, va influir un excés de confiança que amb els cinc destructors que es deixaven en la zona de l'estret de Gibraltar seria suficient per a mantenir el bloqueig de l'Estret.
L'objectiu de paralitzar o retardar les operacions en terra dels revoltats es va aconseguir. Així el general Mola es veu obligat a suspendre l'atac a Biscaia i Bilbao i es va retardar l'avanç de les columnes gallegues cap a Oviedo, que es veuen obligades a anar per l'interior. La seva superioritat és absoluta i durant l'estada de la flota republicana al Cantàbric, no hi ha activitat en el mateix de la marina rebel, refugiada en la base naval de Ferrol. Però l'enviament del gruix de la flota republicana al nord va ser aprofitada pels creuers nacionals Canarias, acabat d'avarar a la drassana de Ferrol i del Almirante Cervera per a fer-se amb el control de l'estret de Gibraltar i acabar amb el bloqueig de l'estret.
El 13 d'octubre de 1936 el gruix de l'esquadra republicana torna al Mediterrani i al Cantàbric només van quedar el destructor José Luis Díez juntament amb dos submarins (el C-2 i el C-5) i el torpediner T-3. El destructor José Luis Díez serà conegut a Bilbao per «Pepe el del port» pel poc que sortia a navegar. El C-5 va desaparèixer el 30 de desembre quan realitzava una missió a l'altura de Bilbao. Segurament la desaparició va ser provocada pel seu comandant, el capità de corbeta José Lara Dorda, addicte a la causa nacional.
Aquest és el context en el qual el Govern basc, format després de l'aprovació l'1 d'octubre de 1936 per les Corts Republicanes del Estatut d'autonomia del País Basc, crea la Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi,. sota el comandament de Joaquín de Eguía y Unzueta (subinspector local de serveis marins), amb nou bacallaners d'altura requisats que se'ls va dotar de canons de 101,6 mm cedits pel Jaime I i que van ser rebatejats amb els noms de Bizkaia, Araba, Nabarra, Gipuzkoa, Goizeko, Iparreko, Donostia, Gazteiz i Iruña. A aquesta improvisada marina de guerra es van continuar afegint petites unitats mal armades, sent de gran utilitat 27 pesquers petits habilitats com a pescamines costaners o de port i que mantindrien nets els accessos al port de Bilbao. Les tripulacions d'aquests vaixells i un altre personal que s'havia ofert per a servir-hi van ser militaritzades amb la creació per decret del Govern Basc de 4 de novembre de 1936 del Voluntariat de la Mar (es van inscriure més de tres mil persones, la qual cosa va permetre una excel·lent selecció de 563 homes). Els comandants eren de la marina mercant, habilitats com tinents de navili. En els aspectes militars aquesta Marina basca estava subjecta almenys teòricament a la de la República, però a efectes administratius va conservar la seva autonomia.
Aquestes unitats del Govern nacionalista basc, a diferència de les unitats de l'Armada republicana, van demostrar un alt grau de preparació i esperit combatiu, interceptant mercants alemanys amb carregament per als revoltats i arribant a enfrontar-se al destructor Velasco el 15 de novembre de 1936.
Els vaixells miniatura|Escultura del bou Gipuzkoa. Sant Sebastà Els bous En els dos bàndols de la guerra civil espanyola, els pesquers artillados van ser coneguts com bous.
A l'octubre de 1936, el president Aguirre va ordenar confiscar-se de quatre bacallaners de PYSBE, que es trobaven a Bilbao després de l'evacuació de Guipúscoa. Eren els vaixells Hispania, Euzkal-Erria, Mistral i Vendaval, i la Marina Republicana es va encarregar de artillar-los amb un canó de 101’6 mm a proa i 2 metralladores al pont, afegint-se al Mistral un canó de 76’2 mm a popa. Al desembre van ser rebatejats com Araba, Bizkaia, Gipuzkoa i Nabarra i més tard, entre gener i febrer, es va instal·lar en el Bizkaia, el Guipúscoa i el Nabarra un altre canó de 101’6 mm a popa. L' Araba, que no estava en bones condicions, va ser desarmat per a reparacions, que no s'havien completat quan va caure Bilbao. Eren vaixells d'uns 50 metres d'eslora i amb un caminar d'entre 10 i 11 nusos.
També s'artillaren dos pesquers més petits, Goizeko-Izarra i el Iparreko-Izarra amb un canó de 57 mm a popa i, a l' Iparreko, una metralladora. Aquests vaixells eren d'uns 25 metres d'eslora i una velocitat de 10 nusos.
Al desembre va entrar a Bilbao el bou franquista Virgen del Carmen, la tripulació del qual s'havia revoltat, capturant als seus oficials. Passa dir-se Donostia. Se li va muntar a proa el canó de 76’2 mm del Guipúscoa i a popa un de 47 mm que portava. També muntava dues metralladores i 6 càrregues alemanyes que portava quan va entrar a Bilbao. Aquest bou tenia 36 metres d'eslora i caminava 10 nusos. El comandant, el TN Quiroga i el cap de màquines Cándido Pérez, van ser matats al mar per la dotació revoltada.
A la primavera de 1937 es va iniciar l'armament de dos bous més, el Gazteiz i l' Iruña, però no es va poder completar abans de la caiguda de Bilbao.
Pescamines i auxiliars Per a netejar de mines els accessos als ports sota control del Govern d'Euzkadi, es van utilitzar pesquers de parella d'arrossegament als quals es va dir «pescamines» o «escombramine».
Al gener de 1937 només hi havia sis, però la necessitat de netejar els accessos a Bilbao, minats sovint pels franquistes, va fer que al maig hi hagués 24. Se'ls van assignar les numerals D-1 a D-24.
També es va disposar de sis «llanxes motores auxiliars» o «laguntzailles» amb numerals L-1 a L-6., i algunes canoes automòbils, iots i llanxes ràpides, que es van utilitzar en serveis de pràctics o enllaços entre Bilbao i Baiona.
En acabar la Guerra Civil, els vaixells supervivents van ser retornats als seus propietaris.
Destructors El 31 de maig de 1937, membres de la Marina de Euzkadi es van apoderar dels destructors republicans José Luis Díez i Císcar, embarcant-hi més de 200 oficials i mariners d'aquest cos. Aquests vaixells van romandre poc temps en mans del Govern Basc, però van arribar a efectuar alguna missió d'escorta. El 15 de juny van portar a França a refugiats i personalitats civils i militars que fugien de Bilbao. A França tornaran a les mans de la República.
Els homes: els "gudaris de la mar" El 15 d'octubre de 1936, Joaquín de Eguía y Unzueta era nomenat cap de la Secció de Marina del Departament de Defensa del Govern d'Euzkadi i va començar a organitzar la Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi.
El 10 de novembre de 1936, el Govern Basc va publicar el Decret de creació del Voluntariat de Personal de Mar. Aquest era un cos militar format amb voluntaris civils als quals es demanava experiència marítima. Es presenten més de 3000 voluntaris, d'entre 18 i 60 anys. Es van seleccionar inicialment uns 350 homes, però van arribar a ser gairebé 700. Encara que tenien una espècie d'uniforme (granota de feina i jaqueta, pantalons, botes de pescador i boina fosca per a passeig), no portaven insígnies ni galons.
La majoria provenien dels ports bascos, i més de la meitat eren biscaïns, molts d'ells de Bermeo, més de la quarta part guipuscoans, uns pocs alabesos o navarresos (menys de l'1%) i els altres de la resta d'Espanya, amb predomini de gallecs. Quant a la seva filiació política, només un 10% no estava afiliat a cap partit ni sindicat, més de la meitat de STV o PNB, gairebé un 20% del PSOE o UGT i percentatges menors de la CNT, ANV, etc.
Missions i accions més importants Missions d'escorta Els vaixells de la Marina Auxiliar de Euzkadi van participar en nombroses missions d'escorta a vaixells mercants que portaven armes i subministraments per a la República. En alguns casos s'arriba a enfrontaments amb bous franquistes, com és el cas de l'escorta al mercant britànic Blackhill al gener de 1937. Al juliol de 1937, el Císcar, amb tripulació basca, va escortar fins a Bilbao al petrolier Gobeo des de 50 milles.
Captures Al desembre de 1936 era capturat per la seva tripulació el bou franquista Virgen del Carmen que passaria a dir-se Donostia. També al desembre, els vaixells d'Euzkadi van capturar al mercant alemany Pluto, portant-lo cap a Bilbao, però van rebre ordre de la Direcció de la Marina Republicana d'alliberar-lo. El dia 23 van capturar al mercant alemany Palos i el porten a Bilbao. El 28 es presentava davant Bilbao el creuer alemany Königsberg exigint l'alliberament del Palos, que va sortir a la mar sense part de la càrrega i sense un passatger espanyol que portava, que van quedar retinguts a Bilbao.
Guerra de mines Els continus minats del Port de Bilbao per part del Velasco van fer que els pescamines treballessin sense descans. Malgrat això es van enfonsar al Port per culpa de les mines el Goizeko-Izarra amb els seus 17 tripulants i el pescamines Mary-Toya amb sis dels seus tripulants, entre els quals estava l'oficial republicà que dirigia el servei de recollida de mines. Després de la caiguda de Bilbao els pescamines bascos van participar en la neteja de mines de Santander, i després de Gijón i Avilés.
Combats