La Cort de Barcelona de 1251 fou una convocatòria de la Cort General de Catalunya celebrada a Barcelona sota el regnat de Jaume I el Conqueridor. L'acta de la Cort és datada el 30 de març de 1251. La reunió és especialment coneguda per les disposicions relatives a les fonts del dret català, que consolidaren la preeminència dels Usatges de Barcelona i dels costums locals en les causes seculars.

La Cort es produí en un moment de creixent recepció a Catalunya del dret comú, basat sobretot en el dret romà i el dret canònic, i de tensions entre aquesta nova cultura jurídica i les pràctiques feudals i consuetudinàries tradicionals. Jaume I ja havia dictat el 1243 una disposició que limitava l'ús d'altres lleis quan els Usatges i els costums fossin suficients, però la qüestió tornà a ser tractada de manera més explícita a la Cort de 1251.

La disposició més transcendent fou el capítol tercer, que prohibia en les causes seculars al·legar les lleis romanes i gòtiques, el Decret de Gracià i les decretals canòniques. També restringia l'actuació dels advocats formats en aquests drets. En substitució d'aquestes fonts s'establia que els judicis s'havien de resoldre d'acord amb els Usatges de Barcelona i els costums aprovats del lloc i, en defecte d'uns i altres, segons el seny natural. Aquesta disposició donà als Usatges una vigència oficial general i contribuí a convertir-los en una de les bases fonamentals de l'ordenament jurídic català medieval.

La Cort aprovà també diverses disposicions de caràcter processal encaminades a agilitzar la resolució de les causes judicials. En el marc de la convocatòria, diversos magnats catalans prestaren igualment homenatge a l'infant Pere, futur Pere el Gran, com a "hereu de Catalunya"; entre ells hi havia Ponç IV d'Empúries.

Malgrat la prohibició formal de 1251, el dret romà i canònic continuaren influint en la pràctica jurídica catalana, entre altres vies a través de la interpretació del "seny natural". La Cort de 1251 és considerada, per això, una fita en la definició del dret propi català i forma part del procés d'institucionalització de les corts medievals que culminaria, durant el mateix segle, en la Cort de Barcelona de 1283.

Referències

Barcelona (1251) Categoria:Història de Barcelona