Maroš Šefčovič (nascut el 24 de juliol de 1966) és un diplomàtic i polític eslovac que exerceix com a Comissari Europeu de Comerç i Seguretat Econòmica; Relacions Interinstitucionals i Transparència (2024–2029) en la Comissió Von der Leyen II. Anteriorment, va ser Vicepresident Executiu de la Comissió Europea per al Pacte Verd Europeu del 2023 al 2024, així com Vicepresident de la Comissió Europea per a les Relacions Interinstitucionals des del 2019, havent ocupat el mateix càrrec anteriorment del 2010 al 2014. És membre de la Comissió Europea des del 2009. Šefčovič també es va presentar com a candidat a les eleccions presidencials eslovaques del 2019, que va perdre enfront de Zuzana Čaputová.
Šefčovič va servir com a Comissari Europeu d'Educació, Formació, Cultura i Joventut del 2009 al 2010 i Vicepresident de la Comissió Europea per a les Relacions Interinstitucionals i Administració del 2010 al 2014. Va ser Comissari Europeu d'Energia del 2014 al 2019. El 2019, Šefčovič va ser nomenat Vicepresident per a les Relacions Interinstitucionals i Prospectiva. Actualment és el comissari de la UE amb més anys de servei en actiu, i el segon amb més anys de servei de la història, només per darrere de Wilhelm Haferkamp.
Biografia Nascut a Bratislava, Šefčovič es va matricular originalment a la Universitat d'Economia de Bratislava a la seva ciutat natal el 1984, però va deixar la universitat al cap d'un any per cursar estudis a Rússia, a l'Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou, on va estudiar entre 1985 i 1990.
El juny de 1987, Šefčovič es va convertir en candidat a membre del Partit Comunista de Txecoslovàquia. Després del període de candidatura de dos anys, durant el qual va haver d'obtenir tres acords de validació de membres del partit i es va comprometre a "aprofundir els seus coneixements sobre el marxisme-leninisme", va presentar la sol·licitud per afiliar-se al partit el maig de 1989. El partit va aprovar la seva sol·licitud el 1 de juny de 1989 i es va convertir en membre oficial.
El 2000, va obtenir un doctorat en dret internacional a la Universitat Comenius de Bratislava. El tema de la seva tesi doctoral va ser Fonts del dret de la UE i procediments legislatius corresponents.
Šefčovič és un antic diplomàtic que va servir a Zimbàbue, al Canadà i com a ambaixador d'Eslovàquia a Israel (1999–2002). També va ser el representant permanent de la República Eslovaaca davant la Unió Europea (2004–2009).
Carrera política 2009–2010: Comissari Europeu d'Educació, Formació, Cultura i Joventut Šefčovič va substituir Ján Figeľ com a Comissari Europeu d'Educació, Formació, Cultura i Joventut el 1 d'octubre de 2009.
2010–2014: Vicepresident per a les Relacions Interinstitucionals i Administració Les responsabilitats de Šefčovič incloïen l'administració de la Comissió i la gestió d'alguns dels seus serveis interns; en particular, la consolidació de la reforma administrativa, el personal i l'administració, les Escoles Europees i la seguretat.Mandate Description on European Commission website, archived on 17 November 2014 Del 19 d'abril de 2014 al 25 de maig de 2014, José Manuel Barroso va exercir de comissari interí en lloc de Šefčovič mentre aquest es trobava de permís per campanya electoral per a les eleccions del 2014 al Parlament Europeu.
2014–2019: Comissari Europeu d'Energia Šefčovič va ser nomenat Vicepresident de la Comissió Europea per a la Unió de l'Energia el 2014. El juliol de 2015, va negociar un acord entre quinze països de l'Europa central, oriental i del sud-est per accelerar la construcció de connexions de gas, millorar la seguretat del subministrament, reduir la seva dependència de Rússia i desenvolupar un mercat energètic plenament integrat.
Quan el comissari del mercat únic digital Andrus Ansip va renunciar a la Comissió Europea per ocupar el seu escó al Parlament Europeu després de les eleccions del 2019, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, va anunciar que la cartera d'Ansip es transferiria a Šefčovič.
2019–2024: Vicepresident per a les Relacions Interinstitucionals i Prospectiva miniatura|Šefčovič declara davant el Parlament Europeu el 2019 El setembre de 2019, la recentment escollida presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va nomenar Šefčovič vicepresident de relacions interinstitucionals i prospectiva. Des del 2021, va actuar com a copresident i va representar la Unió Europea en el Consell d'Associació creat per l'Acord de Comerç i Cooperació UE-Regne Unit. El 2023, Von der Leyen va nomenar Šefčovič per substituir Frans Timmermans com a Comissari Europeu d'Acció pel Clima.
2023–2024: Vicepresident Executiu per al Pacte Verd Europeu El 22 d'agost de 2023, després que Frans Timmermans dimitís de la Comissió Europea per presentar-se a les Eleccions legislatives neerlandeses de 2023 per l'aliança GroenLinks–PvdA, Šefčovič el va succeir com a Vicepresident Executiu per al Pacte Verd Europeu. La posició de Comissari Europeu d'Acció pel Clima també va ser assignada a Šefčovič de forma temporal fins que els Països Baixos triessin un successor permanent.
El 19 de juliol de 2024, arran de la pressió de la UE, el president serbi Aleksandar Vučić, el canceller alemany Olaf Scholz i Maroš Šefčovič es van reunir i van signar un acord sobre l'accés de la Unió Europea a les "matèries primeres crítiques" minades a Sèrbia, cosa que va suposar un pas més per facilitar el projecte miner de Jadar. Si es completés, el projecte podria cobrir el 90% de les necessitats actuals de liti a Europa.
2024– : Comissari Europeu de Comerç i Seguretat Econòmica Šefčovič va ser nomenat Comissari Europeu de Comerç i Seguretat Econòmica el 2024.
El 2025, va anunciar un acord sobre un futur marc comercial amb Ucraïna, atorgant a aquest país un tracte favorable per a les seves exportacions a la UE, alhora que es protegia el sector agroalimentari de diversos estats membres que temien un flux excessiu de productes ucraïnesos, mitjançant el compromís d'Ucraïna d'alinear gradualment els seus estàndards de producció agrícola amb els de la UE abans del 2028 i un mecanisme de salvaguarda. L'acord va augmentar les quotes per a alguns productes agroalimentaris, com els ous, el sucre i el blat, i les va abolir per als menys sensibles, com la llet sencera en pols i la llet fermentada.EU, Ukraine strike long-term food trade deal with strings attached - Euractiv
El setembre de 2025, Šefčovič va expressar el seu suport a unes relacions comercials més estretes entre la UE i l'Índia, afirmant: "Som plenament conscients de l'enorme potencial del nostre comerç mutu. Es tracta d'eleccions estratègiques. I clarament, l'Índia és un soci estratègic, des de qualsevol punt de vista."
Campanya presidencial eslovaca de 2019 El 18 de gener de 2019, Šefčovič va anunciar que es presentaria com a candidat a les eleccions presidencials eslovaques de 2019, amb el suport del partit Smer–SD.
En la primera volta de les eleccions celebrada el 16 de març, Šefčovič va obtenir el 18,66% dels vots i va quedar en segon lloc per darrere de Zuzana Čaputová, que va obtenir el 40,57% dels vots. Tots dos es van classificar per a la segona volta, que va tenir lloc el 30 de març. Šefčovič va ser derrotat per Čaputová, obtenint el 41,59% dels vots enfront del 58,41% de la seva oponent.
Altres activitats GLOBSEC, Membre del Consell Assessor InternacionalInternational Advisory Council GLOBSEC.
Posicions polítiques Postura sobre el col·lectiu LGBT i altres qüestions socials Durant la seva campanya presidencial, Šefčovič es va pronunciar reiteradament en contra dels canvis legislatius que milloressin l'estat dels drets LGBT a Eslovàquia, oposant-se fermament tant a les unions civils com a l'adopció per part de parelles del mateix sexe. Va titllar la seva oponent Čaputová (que està a favor de totes dues coses) com una candidata que imposa una "nova agenda ultraliberal" a Eslovàquia, comparant la segona volta de les eleccions amb un referèndum sobre aquesta agenda, la qual considerava "en exacta contradicció amb els valors cristians tradicionals". També va afirmar que "no podem donar suport a cap més pas cap a les unions civils o les adopcions per a parelles del mateix sexe perquè anirien precisament en contra dels nostres valors cristians tradicionals", qualificant aquesta postura com la seva "posició molt natural" a causa del seu cristianisme. Segons la seva opinió, debats sobre "tals experiments porten un gran malestar a la societat". Šefčovič va donar suport i va celebrar la posició del parlament i del govern eslovac de no ratificar el Conveni d'Istanbul (destinat a lluitar contra la violència contra les dones i la violència domèstica), al·legant la seva preocupació per l'anomenada "ideologia de gènere".
Relacions internacionals i política exterior alt=Miloš Vučević, Olaf Scholz, Aleksandar Vučić i Maroš Šefčovič en una reunió|miniatura|Šefčovič amb Olaf Scholz, Aleksandar Vučić i Miloš Vučević el juliol de 2024 Šefčovič també va criticar la seva oponent Čaputová per les seves opinions sobre la crisi dels migrants i les polítiques relacionades. Va emfatitzar la importància d'una política de deportació ràpida, de manera que "les persones que no tenen res a fer aquí siguin enviades als seus països d'origen com més aviat millor". A més, va assenyalar que "han de ser els eslovacs els qui decideixin qui ve al nostre país". Šefčovič va criticar les accions d'Angela Merkel en aquesta àrea, titllant les seves "últimes decisions que van obrir la porta a la migració de masses" com alguna cosa que no estava "gaire ben pensat".
En matèria de relacions entre Rússia i la UE, Šefčovič va emfatitzar que no considera que Rússia sigui cap mena d'amenaça. També va criticar les sancions imposades, afirmant que la gent n'està patint les conseqüències.
Quan va ser preguntat sobre la crisi presidencial de Veneçuela, Šefčovič es va negar a identificar tant Nicolás Maduro com Juan Guaidó com a president legítim, afirmant que "decantar-se per un costat o per l'altre podria empitjorar la situació".
Unió Europea Šefčovič rebutja la idea de la federalització de la UE, dient que està "en contra de crear un superestat europeu", i considera que la política fiscal, la política migratòria autònoma i les qüestions de dret de família són "línies vermelles" que la Unió Europea no hauria de creuar.
Vida personal Šefčovič està casat amb Helena Šefčovičová, amb qui té tres fills: Helena, Martina i Maroš.
Notes
Referències
Categoria:Polítics eslovacs Categoria:Comissaris europeus Categoria:Persones de Bratislava Categoria:Alumnes de l'Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou Categoria:Alumnes de la Universitat Comenius de Bratislava Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX