Mario Amura (Nàpols, 1973) és un fotògraf i cineasta italià. La seva recerca fotogràfica s'ha desenvolupat mitjançant projectes de llarga durada relacionats amb el paisatge, la llum, els rituals col·lectius i la percepció del temps. Des de fa més de quinze anys desenvolupa Napoli Explosion, un projecte fotogràfic dedicat als focs artificials de Cap d'Any al golf de Nàpols i a la relació entre llum, paisatge, temps i ritual col·lectiu.
En l'àmbit cinematogràfic ha treballat com a director i director de fotografia, col·laborant, entre d'altres, amb Paolo Sorrentino, Vincenzo Marra, Luca Guadagnino, Saverio Costanzo, Sabina Guzzanti i Paola Randi. Com a director, el seu curtmetratge Racconto di guerra va guanyar el David di Donatello al millor curtmetratge el 2003 i l'any següent va ser presentat al KinderFilmFest del Festival Internacional de Cinema de Berlín.
Trajectòria Amura es va formar en cinematografia al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, on va ser alumne de Giuseppe Rotunno. Rotunno va ser l'històric director de fotografia de Federico Fellini i Luchino Visconti, amb els quals va treballar en pel·lícules com Amarcord, Fellini Satyricon, Il Gattopardo i Rocco e i suoi fratelli.
La seva producció s'ha desenvolupat entre la fotografia i el cinema. Entre els seus projectes fotogràfics anteriors a Napoli Explosion hi ha Sleepers, realitzat a Nova Delhi, i Fujenti, dedicat a la ritualitat popular vinculada al santuari de la Madonna dell'Arco.
Napoli Explosion Napoli Explosion és un projecte fotogràfic de llarga durada que Mario Amura desenvolupa des de fa més de quinze anys. Realitzat des del Monte Faito, davant del golf de Nàpols i el Vesuvi, té com a objecte les celebracions col·lectives de Cap d'Any i els focs artificials que durant uns minuts transformen el paisatge de la ciutat.
Les imatges es realitzen mitjançant temps d'exposició prolongats i moviments de la càmera durant la presa. El procediment registra el recorregut de les fonts lluminoses i produeix imatges que mantenen el seu origen documental alhora que adquireixen formes pròximes a l'abstracció pictòrica.
El projecte ha estat objecte de diferents lectures crítiques. Serenella Iovino va analitzar la relació entre fotografia, durada i memòria en el text Napoli Explosion, o, Della durata.Iovino, Serenella (2023). «Napoli Explosion, o, Della durata». Mario Amura. Napoli Explosion. Vol. 1. Vesev Impresa Sociale, p. 14–15. ISBN 979-12-210-4935-0. Salvatore Settis va abordar el caràcter col·lectiu de l'obra i la relació entre la ciutat, el Vesuvi, el reportatge i l'abstracció en el seu assaig Napoli Explosion.Settis, Salvatore (2026). «Napoli Explosion». Mario Amura. Napoli Explosion. Vol. 2. Vesev Impresa Sociale, p. 34–37. ISBN 979-12-243-1275-8. Sylvain Bellenger va estudiar les seves relacions amb la història de la fotografia, la pintura, la llum i el temps a L'aurora e la notte della fotografia.Bellenger, Sylvain (2026). «L'aurora e la notte della fotografia». Mario Amura. Napoli Explosion. Vol. 2. Vesev Impresa Sociale, p. 39–47. ISBN 979-12-243-1275-8. Erri De Luca, a Dentro alcuni minuti, va relacionar el projecte amb l'imaginari del Vesuvi i amb la dimensió ritual de les celebracions napolitanes.De Luca, Erri (2026). «Dentro alcuni minuti». Mario Amura. Napoli Explosion. Vol. 2. Vesev Impresa Sociale, p. 6–13. ISBN 979-12-243-1275-8.
Museu de Capodimonte Entre desembre de 2023 i abril de 2024 el Museo e Real Bosco di Capodimonte de Nàpols va presentar l'exposició individual Mario Amura. Napoli Explosion, comissariada per Sylvain Bellenger. La mostra, instal·lada al Cellaio del Real Bosco, va reunir 37 obres.
Real Albergo dei Poveri El desembre de 2025 es va inaugurar Napoli Explosion RAP al Real Albergo dei Poveri de Nàpols, novament comissariada per Sylvain Bellenger. L'exposició va reunir 33 obres a les sales restaurades de l'edifici.
Rio de Janeiro A finals de 2025 el projecte va ser presentat a Rio de Janeiro amb l'exposició Mario Amura: Napoli Explosion. Fogos, Cores e Luzes. La mostra va reunir vint fotografies i un documental de 18 minuts dedicat al projecte.
L'exposició plantejava un paral·lelisme entre les celebracions de Cap d'Any de Nàpols i les de Rio de Janeiro, a partir de la llum, el paisatge i la participació col·lectiva.
Cinema En el cinema, Amura ha treballat com a director i director de fotografia.
Entre els seus treballs com a director de fotografia hi ha Vento di terra, de Vincenzo Marra. Una programació cinematogràfica en llengua catalana de Joventuts Musicals de Ciutadella n'atribueix la fotografia a Mario Amura. La pel·lícula va ser presentada a la secció Orizzonti del Festival Internacional de Cinema de Venècia.
També va realitzar la fotografia de Melissa P., dirigida per Luca Guadagnino.
El 2007 va realitzar la direcció de fotografia d'In memoria di me, de Saverio Costanzo, presentada en competició al Festival Internacional de Cinema de Berlín d'aquell any.
El 2010 va realitzar la direcció de fotografia de Draquila - L'Italia che trema, documental de Sabina Guzzanti. La pel·lícula va ser presentada al Festival Internacional de Cinema de Canes de 2010 dins de les projeccions especials.
Com a director va realitzar el 2003 Racconto di guerra. El curtmetratge va guanyar aquell mateix any el David di Donatello al millor curtmetratge i el 2004 va ser presentat al KinderFilmFest de la Berlinale.
Posteriorment va codirigir amb Cécile Allegra el documental francès Italie et mafia, un pacte sanglant, difós per France Télévisions.
Pràctiques performatives i recerca tecnològica Paral·lelament a la fotografia i el cinema, Amura va desenvolupar StopEmotion, una pràctica performativa basada en l'execució en directe de seqüències fotogràfiques relacionades amb una estructura musical. Serenella Iovino la va descriure el 2018 dins de la secció «Creative Writing and Arts» de la revista acadèmica Ecozon@, en relació amb la dimensió performativa del seu treball fotogràfic.
El filòsof i crític Serafino Murri va tractar la recerca d'Amura sobre la imatge, la temporalitat i les formes d'interacció audiovisual a Sign(s) of the times. Pensiero visuale ed estetiche della soggettività digitale.Murri, Serafino (2020). Sign(s) of the times. Pensiero visuale ed estetiche della soggettività digitale. Milà: Meltemi, p. 165–167. ISBN 978-88-5519-194-4.
El juny de 2025 Amura va presentar a Milà World in My Eyes, una performance formada per seqüències fotogràfiques executades en directe mitjançant StopEmotion.
D'aquesta línia de recerca va sorgir posteriorment Phlay, una aplicació relacionada amb la composició i el muntatge de seqüències audiovisuals en temps real.
Exposicions individuals seleccionades 2023–2024 — Mario Amura. Napoli Explosion, Museo e Real Bosco di Capodimonte, Nàpols; comissari: Sylvain Bellenger. 2025–2026 — Napoli Explosion RAP, Real Albergo dei Poveri, Nàpols; comissari: Sylvain Bellenger. 2025–2026 — Mario Amura: Napoli Explosion. Fogos, Cores e Luzes, Rio de Janeiro.
Premis i reconeixements 2003 — David di Donatello al millor curtmetratge per Racconto di guerra.
Col·leccions museístiques i institucionals Obres de Mario Amura formen part de les col·leccions següents:
Museo e Real Bosco di Capodimonte, Nàpols — NAPEX 223181, de la sèrie Napoli Explosion. Pio Monte della Misericordia, Nàpols — NAPEX 7303222, de la sèrie Napoli Explosion.
Publicacions Mario Amura. Fotografie 1995–1999. Milà: Memoli Arte Contemporanea, 1999. Mario Amura, «Napoli Explosion», Ecozon@: European Journal of Literature, Culture and Environment, vol. 9, núm. 1, 2018, p. 134–138. Mario Amura. Napoli Explosion, vol. 1. Vesev Impresa Sociale, 2023. ISBN 979-12-210-4935-0. Mario Amura. Napoli Explosion, vol. 2. Vesev Impresa Sociale, 2026. ISBN 979-12-243-1275-8. Mario Amura. Napoli Explosion. Fogos, Cores e Luzes. Rio de Janeiro, 2026.
Bibliografia IOVINO, Serenella. Ecocriticism and Italy: Ecology, Resistance, and Liberation. Londres: Bloomsbury Academic, 2016. ISBN 978-1-4725-7165-6. IOVINO, Serenella. «Editorial: Creative Writing and Art». Ecozon@: European Journal of Literature, Culture and Environment, vol. 9, núm. 1, 2018, p. 129–133. MURRI, Serafino. Sign(s) of the times. Pensiero visuale ed estetiche della soggettività digitale. Milà: Meltemi, 2020, p. 165–167. ISBN 978-88-5519-194-4. IOVINO, Serenella. Paesaggio civile. Storie di ambiente, cultura e resistenza. Milà: Il Saggiatore, 2022, p. 44–46. ISBN 978-88-428-3119-8. IOVINO, Serenella. «Napoli Explosion, o, Della durata». A: Mario Amura. Napoli Explosion, vol. 1. Vesev Impresa Sociale, 2023, p. 14–15. ISBN 979-12-210-4935-0. SETTIS, Salvatore. «E Mario Amura immortala Napoli di fine d'anno». Il Sole 24 Ore, 17 març 2024. MARCELLA, Domenico. «Mario Amura: con Napoli Explosion il reportage si fa arte». Treccani – Atlante, 6 novembre 2024. DE LUCA, Erri. «Dentro alcuni minuti». A: Mario Amura. Napoli Explosion, vol. 2. Vesev Impresa Sociale, 2026, p. 6–13. ISBN 979-12-243-1275-8. SETTIS, Salvatore. «Napoli Explosion». A: Mario Amura. Napoli Explosion, vol. 2. Vesev Impresa Sociale, 2026, p. 34–37. ISBN 979-12-243-1275-8. BELLENGER, Sylvain. «L'aurora e la notte della fotografia». A: Mario Amura. Napoli Explosion, vol. 2. Vesev Impresa Sociale, 2026, p. 39–47. ISBN 979-12-243-1275-8. DI MARINO, Bruno. «Vesuvio, una visione instabile». il manifesto, 3 febrer 2026.
Filmografia Com a director Racconto di guerra (2003), curtmetratge — David di Donatello al millor curtmetratge el 2003; presentat a la Berlinale de 2004, secció KinderFilmFest. Italie et mafia, un pacte sanglant (2017), documental, codirigit amb Cécile Allegra.
Com a director de fotografia Monna Lisa (2000), de Matteo Delbò. La notte lunga (2001), de Paolo Sorrentino. La primavera del 2002 – L'Italia protesta, l'Italia si ferma (2002), documental col·lectiu. Vento di terra (2004), de Vincenzo Marra. Sabato, domenica e lunedì (2004), de Paolo Sorrentino. Cuoco contadino (2004), de Luca Guadagnino. Melissa P. (2005), de Luca Guadagnino. Nessun messaggio in segreteria (2005), de Paolo Genovese i Luca Miniero. Bambini (2006), pel·lícula col·lectiva. Ti lascio perché ti amo troppo (2006). L'udienza è aperta (2006), de Vincenzo Marra. In memoria di me (2007), de Saverio Costanzo. Feisbum (2009), pel·lícula col·lectiva. Due vite per caso (2010), d'Alessandro Aronadio. Into Paradiso (2010), de Paola Randi. Draquila - L'Italia che trema (2010), de Sabina Guzzanti.
Referències
Enllaços externs Lloc web oficial Lloc web de Napoli Explosion
Categoria:Fotògrafs italians Categoria:Directors de fotografia italians Categoria:Directors de cinema italians Categoria:Nascuts el 1973 Categoria:Napolitans Categoria:Fotògrafs nascuts al segle XX Categoria:Fotògrafs del segle XXI