Giulia Berini va ser una soprano italiana activa a mitjan segle XIX, especialment a Catalunya. Filla del músic i director d'orquestra Francesco Berini, va ser deixebla de la soprano Giovanna Rossi-Caccia i va debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona durant la temporada 1848-1849. Les fonts teatrals de l'època la classifiquen com a soprano comprimària, tot i que va interpretar papers com Maffio Orsini a Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti i Adalgisa a Norma de Vincenzo Bellini.
Trajectòria Berini procedia d'una família vinculada professionalment a la música. El seu pare, Francesco Berini, havia arribat a Girona el 1840 i hi havia treballat en la formació de músics i posteriorment com a director d'orquestra. Giulia es va formar vocalment amb Giovanna Rossi-Caccia, una de les sopranos més importants de les primeres temporades del Gran Teatre del Liceu.
El seu debut documentat al Liceu va tenir lloc el 1848 amb el paper de Maffio Orsini a Lucrezia Borgia de Donizetti. Els Annals del Gran Teatre del Liceu indiquen que la cantant era deixebla de Rossi-Caccia i filla de Francesco Berini, i assenyalen que va assumir el paper «per particular condescendència», probablement perquè es tractava del seu debut. La producció, estrenada al Liceu el 17 d'octubre de 1848, estava protagonitzada per Giovanna Rossi-Caccia com a Lucrezia, Giacomo Roppa com a Gennaro i Giovanni Mitrovich com a Don Alfonso, amb Marià Obiols i posteriorment Joan Baptista Dalmau en la direcció musical. Va arribar a dotze representacions durant la temporada.
La seva interpretació d'Orsini va obtenir una bona acollida. El crític Antoni Fargas i Soler, en la ressenya publicada al Diario de Barcelona, assenyalà que Berini havia estat aplaudida pel públic des de l'inici de la representació.
El desembre de 1848 va interpretar Adalgisa a Norma de Bellini, novament al costat de Rossi-Caccia, que assumia el paper protagonista. Giacomo Roppa era Pollione, Giovanni Mitrovich interpretava Oroveso, Adelaida Aleu-Cavallé era Clotilde i Ferran Rauret, Flavio. La producció, dirigida per Joan Baptista Dalmau, va oferir quatre representacions durant aquella temporada.
Berini va participar també en nombroses funcions mixtes i concerts organitzats pel Liceu. En una funció de la temporada 1848-1849 consta com a solista en un fragment de Norma, juntament amb Rossi-Caccia, Luigi Silingardi, Gaetano Ferri, Antoni Vives i Antonio Rossetti.
Activitat a Girona Després de la seva etapa inicial al Liceu, Berini va continuar vinculada als circuits operístics catalans. Durant les temporades 1854-1855 apareix documentada com a primera soprano de la companyia d'òpera del teatre de Girona, mentre que el seu pare, Francesco Berini, exercia com a director de l'orquestra. Aquesta coincidència mostra la continuïtat de la família Berini dins la vida musical catalana de mitjan segle XIX.
La presència de Berini a Girona correspon a un període en què les companyies italianes i els cantants formats en el repertori italià ocupaven una posició central en la programació operística de la ciutat. El seu repertori conegut continuava vinculat principalment al bel canto, especialment a Bellini i Donizetti.
Retorn al Liceu Giulia Berini torna a aparèixer documentada al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1863-1864. El 22 d'abril de 1864 va participar en una funció a benefici del ballarí Henri Dervine, en la qual es va interpretar el quart acte de Rigoletto de Giuseppe Verdi. En aquella funció també van intervenir Achille Corsi, Davide Squarcia, Alessandro Lanzoni, Eleonora Grossi, Isolina Porcell, Francesc Raguer, Ignasi Costa, Giovanni Battista Garulli, Francisco Sánchez i Caterina Porcell.
Aquesta aparició, més de quinze anys després del seu debut liceista, confirma una trajectòria professional considerablement més llarga que la seva primera etapa documentada de 1848-1849.
Veu i repertori Jaume Radigales la identifica com a soprano comprimària durant la temporada 1848-1849 del Liceu. Tanmateix, els dos principals papers documentats d'aquella temporada, Maffio Orsini i Adalgisa, han estat interpretats històricament tant per sopranos com per mezzosopranos. En el cas d'Adalgisa, el mateix Bellini va concebre originalment el personatge per a soprano, tot i que posteriorment la tradició escènica l'ha assignat habitualment a mezzosopranos.
Entre les obres en què consta la seva participació hi ha:
Maffio Orsini — Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti Adalgisa — Norma de Vincenzo Bellini Rigoletto de Giuseppe Verdi, en una interpretació del quart acte al Liceu el 1864
Referències
Bibliografia
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu