Loris Gavarini (Massa, 1925 – 1983) va ser un director d'orquestra, pianista i pedagog musical italià, actiu especialment en el repertori operístic durant les dècades de 1950, 1960 i 1970. Va dirigir en nombrosos teatres d'Itàlia i de l'estranger, entre els quals el Gran Teatre del Liceu de Barcelona i el Teatro dell'Opera di Roma, i va col·laborar amb cantants com Mario Del Monaco, Giuseppe Di Stefano, Virginia Zeani, Fiorenza Cossotto, Aldo Protti i Piero Cappuccilli.
Formació i primers anys Gavarini va néixer a Massa el 1925. De jove va estudiar piano i composició. Es va formar a Milà amb Riccardo Pick-Mangiagalli i posteriorment a Nàpols amb Giuseppe Baroni. L'estudi de la direcció d'orquestra el va portar progressivament de l'activitat pianística a la concertació i la direcció operística.
Després de la Segona Guerra Mundial, va desenvolupar una activitat musical intensa a la zona de Massa i La Spezia. Durant diversos anys va dirigir l'Unione Corale Spezzina i també va exercir la docència. Entre els seus alumnes de cant hi hagué la soprano Margherita Guglielmi, que recordava haver estudiat amb ell a La Spezia abans d'iniciar la seva carrera professional.
Cap al 1960 es va establir a Milà, on va començar una etapa de major activitat com a director d'òpera. Va dirigir al Teatro Lirico di Milano i al Teatro Margherita de Gènova, i posteriorment va emprendre gires per França, Alemanya, Iugoslàvia, Espanya, el Japó i Amèrica del Sud.
Gran Teatre del Liceu Gavarini va dirigir al Gran Teatre del Liceu durant la dècada de 1960. La temporada 1961-1962 va ser responsable de la direcció musical de Faust de Charles Gounod.
El 1963 va tenir una presència destacada en la temporada de primavera del teatre. Va dirigir Die lustige Witwe de Franz Lehár, amb l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, direcció escènica d'Elvio Calderoni i la participació de la companyia de ballet Night and Day.
En aquella mateixa temporada va dirigir també Das Dreimäderlhaus, opereta basada en música de Franz Schubert, amb llibret d'Alfred Maria Willner i Heinz Reichert, representada al Liceu amb el títol La casa de las tres muchachas.
La seva activitat barcelonina formava part d'una carrera internacional que el va portar també a Madrid, el Caire, Ciutat de Mèxic, Tòquio, Zuric i Edimburg.
Carrera internacional Durant la dècada de 1960 Gavarini va consolidar la seva carrera en el repertori operístic italià. El 1965 ja apareix documentat com a director d'Otello al Caire, amb Nathan Boyd en el paper protagonista i Ettore Bastianini com a Iago. En anys posteriors va dirigir repetidament òperes de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti i Riccardo Zandonai.
El 1966 va dirigir Aida al Caire, en una producció vinculada a La Fenice de Venècia.
Entre les seves actuacions documentades figura també una representació d'Otello el 1969 al Teatro Municipale di Piacenza, amb Pier Miranda Ferraro com a Otello, Orianna Santunione com a Desdemona i Aldo Protti com a Iago. El 1971 va tornar a dirigir la mateixa òpera a Mantova, aquesta vegada amb Mario Del Monaco en el paper protagonista.
El 1975 va dirigir al Luglio Musicale Trapanese Madama Butterfly i Il tabarro de Puccini. En aquesta última producció, el repartiment estava encapçalat per Giuseppe Di Stefano, Nelly Pucci i Lino Puglisi.
Durant la temporada 1975-1976 va dirigir també diverses funcions de La bohème al Teatro dell'Opera di Roma.
La seva activitat es va prolongar fins a començaments de la dècada de 1980. El 1979 va dirigir Lucia di Lammermoor a la Corte Malatestiana de Fano, i el 1980 va dirigir Turandot de Puccini a Terni.
Enregistraments Gavarini va deixar diverses gravacions operístiques. Entre les més conegudes hi ha Giulietta e Romeo de Riccardo Zandonai, enregistrada amb l'Orquestra Simfònica de Sanremo i el Cor del Teatro Comunale di Bologna. També existeix un enregistrament de Pagliacci de Ruggero Leoncavallo de 1964 amb Luisa Malagrida, Gianni Poggi i Otello Bersellini.
La seva discografia inclou igualment enregistraments amb cantants de música popular italiana, entre els quals Milva i Claudio Villa, mostra de la varietat d'activitats musicals que va desenvolupar al llarg de la carrera.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra italians Categoria:Pianistes toscans Categoria:Directors d'orquestra que han dirigit al Liceu Categoria:Nascuts el 1925 Categoria:Morts el 1983 Categoria:Directors d'orquestra toscans