La Cort de Montsó de 1469-1470 fou la participació catalana en les Corts Generals de la Corona d'Aragó convocades per Joan II d'Aragó a Montsó durant la Guerra Civil catalana. Hi foren convocats representants d'Aragó, València, el Principat de Catalunya i Mallorca, amb l'objectiu principal d'obtenir recursos per continuar la guerra contra els partidaris de Renat d'Anjou i del seu fill Joan II de Lorena.

Joan II expedí la convocatòria des del Vendrell el 5 de setembre de 1469 perquè les Corts s'iniciessin el 15 d'octubre. Hi foren cridades 661 persones: 120 aragonesos, 293 valencians, 154 catalans i 94 mallorquins. La baixa assistència inicial obligà a diverses pròrrogues i la primera sessió solemne no se celebrà fins al 13 de novembre de 1469, a l'església de Santa Maria de Montsó.

Obertura Les Corts se celebraren durant la fase final de la Guerra Civil catalana. El 1469, les forces de Joan de Lorena, lloctinent de Renat d'Anjou a Catalunya, havien ocupat Girona i diverses poblacions de l'interior, mentre Joan II intentava reforçar militarment el seu bàndol i obtenir recursos dels altres territoris de la Corona.

En la proposició inaugural del 13 de novembre, pronunciada per mitjà del protonotari Antoni Nogueras, Joan II feu un extens relat dels conflictes del seu regnat i presentà l'aixecament de les institucions catalanes com una rebel·lió contra la seva autoritat. Alhora, reclamà l'ajut dels territoris de la Corona per expulsar les tropes angevines i recuperar els territoris catalans que no li reconeixien obediència.

Representació catalana La participació catalana tingué un caràcter excepcional perquè el Principat continuava dividit per la guerra. Els representants que acudiren a Montsó procedien del sector fidel a Joan II, mentre la Diputació del General establerta a Barcelona continuava reconeixent Renat d'Anjou. Per tant, les Corts no reuniren el conjunt de les institucions i territoris catalans.

En aquest context, el bàndol reialista organitzà també una Diputació del General pròpia. Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll, exercí com a diputat eclesiàstic reialista fins al juliol de 1470. El 5 de maig d'aquell any Joan II promogué a Lleida una nova elecció de diputats i oïdors mitjançant insaculació, que donà lloc a una nova terna fidel a la monarquia.

Subsidi i legislació L'objectiu principal de Joan II era obtenir recursos per prosseguir la guerra. Les Corts acabaren concedint-li ajuts econòmics i militars. Els representants catalans i mallorquins arribaren a oferir conjuntament un servei de **250 cavalls**, dels quals cent corresponien inicialment a Mallorca; els jurats mallorquins, però, rebutjaren posteriorment que la seva contribució quedés vinculada a la catalana. L'ajuda obtinguda a Montsó contribuí a sostenir l'esforç militar de Joan II durant la fase final de la guerra.

Malgrat el context bèl·lic, la Cort desenvolupà també activitat legislativa. Entre les disposicions catalanes destaca el capítol de cort 53 de 1470, que reafirmà les atribucions dels diputats i oïdors de comptes de la Diputació com a garants de l'observança de les constitucions, privilegis i llibertats del Principat. Aquesta disposició ha estat considerada un dels precedents de la posterior Constitució de l'Observança aprovada per Ferran II a la Cort de Barcelona de 1480-1481.

La Cort confirmà igualment l'autoritat jurídica de les Commemoracions de Pere Albert, una recopilació medieval de dret feudal català que regulava les relacions entre senyors i vassalls i que ja havia estat incorporada a les compilacions del dret català.

Final de les Corts Les sessions generals de Montsó es prolongaren fins al 22 de setembre de 1470. L'aparició d'una epidèmia a la vila obligà a interrompre la reunió conjunta. Les corts aragoneses continuaren posteriorment a Saragossa, mentre que les valencianes foren prorrogades a Tortosa.

Per a Joan II, els ajuts obtinguts a Montsó reforçaren la seva posició durant la fase final de la Guerra Civil catalana. La mort de Joan de Lorena el desembre de 1470 i els avenços militars reialistes durant el 1471 precediren la rendició de Barcelona i la Capitulació de Pedralbes de l'octubre de 1472.

Referències

Montsó (1469-1470) Categoria:Història de Montsó