miniatura|Fotografia de l'edició de 1922. La semiclàssica Brussels Cycling Classic (fins al 2012 París-Brussel·les), també anomenada Cursa de les Dues Capitals, és una de les carreres ciclistes més antigues que es disputen actualment. Des del 2020 forma part de l'UCI ProSeries amb una categoria 1.Pro.Brussels Cycling Classic (Bel) - Cat.1.ProS a memoire-du-cyclisme.eu
Fou creada el 1893 pels periodistes Lucensky i Minart de la Bicyclette, però no serà fins al 1906 quan es disputi de manera continuada. Les dues primeres edicions foren disputades per aficionats, però a partir de 1907 seran els ciclistes professionals els encarregats de participar-hi. Durant molts anys formà part de les Clàssiques de Primavera, i es disputà a finals d'abril, entre la París-Roubaix i la Gent-Wevelgem. A partir de 1966 la prova perd part del seu prestigi, quan les autoritats ciclistes neerlandeses decideixen promoure la seva pròpia Clàssica de Primavera, l'Amstel Gold Race. A més a més, la cursa es veu cada vegada més afectada per problemes de trànsit entre les dues capitals i farà que no es corri entre 1967 i 1972. Quan la cursa es tornà a fer el 1973, se celebrà a la fi de setembre, abans de la París-Tours.
La cursa Fins al 1926 la cursa sempre superava els 400 km de llargada, però a partir d'aquell moment es va anar reduint fins als 225 km de l'edició de 2004. L'edició més ràpida de la cursa fou el 1975 amb Freddy Maertens com a vencedor final amb un velocitat mitjana de 46,11 km per hora.
Posteriorment, la cursa començà a Soissons, a la Picardia, 85 km al nord-oest de París, tot i que en anys anteriors havia partit de Noyon o Senlis.
La cursa té un perfil bàsicament pla durant bona part de la ruta, però cap al final hi ha uns quants trams empedrats, com el d'Alsemberg, Mont Saint Roch o Keperenberg.
El 1996 es feu un altre canvi, quan es traslladà la prova d'entre setmana a dissabte. La qualitat dels participants es veié afectada pel trasllat de la Volta a Espanya al setembre, el 1995, cosa que va fer que els millors esprínters anessin a la Vuelta. La cursa durant molts anys acabà a Anderlecht, al davant de l'estadi de futbol Constant Vanden Stock, a la Plaça de Linde. El 2005 es feu un canvi i es traslladà el final al centre de Brussel·les, al davant de l'Atomium. A més, en aquell mateix any es va fusionar amb el Gran Premi Eddy Merckx per tal d'afrontar amb millors garanties les dificultats financeres i per tal de dinamitzar-la.
L'any 2013 canvia de nom a «Brussels Cycling Classic» i el recorregut es modifica per disputar-se íntegrament dins de Bèlgica.
Llista de guanyadors
Estadístiques Actualitzat a la fi de l'edició de 2026.
Múltiples vencedors Nombre de victòries Corredor Nacionalitat Anys 5 Robbie McEwen 2002, 2005, 2006, 2007, 2008 3 Octave Lapize 1911, 1912, 1913 Félix Sellier 1922, 1923, 1924 2 Frans Bonduel 1934, 1939 Briek Schotte 1946, 1952 Marcel Hendrickx 1954, 1955 Rik Van Looy 1956, 1958 Felice Gimondi 1966, 1976 Ludo Peeters 1977, 1979 Rolf Sørensen 1992, 1994 André Greipel 2013, 2014 Tom Boonen 2012, 2016 Arnaud Démare 2017, 2023 Tim Merlier 2020, 2025
Victòries per països # País Victòries Última victòria 1. 51 Jordi Meeus (2026) 2. 17 Arnaud Démare (2023) 3. 9 Stefano Zanini (1998) 4. 7 Caleb Ewan (2019) Taco van der Hoorn (2022) 5. 4 Pascal Ackermann (2018) 6. 3 Rolf Sørensen (1994) Kim Kirchen (2003) 7. 1 Tommy Prim (1983) Romāns Vainšteins (1999) Francisco José Ventoso (2010) Denís Galimziànov (2011) Jonas Abrahamsen (2024)
Referències
Categoria:Competicions ciclistes a França Categoria:Competicions ciclistes a Bèlgica Categoria:Curses de l'UCI Europa Tour Categoria:Curses de l'UCI ProSeries