va ser un militar espanyol que va participar en el cop d'estat fallit de 1936 i la guerra civil espanyola.

Biografia Va ingressar en l'Acadèmia General Militar el 30 d'agost de 1889.Gaceta de Madrid núm. 138, de 17 de may de 1928, pp. 920-921 Va prendre part en les campanyes de Filipines, Melilla i el Rif, per les quals va rebre nombroses condecoracions. Va ascendir al rang de coronel en 1921, i a general de brigada en 1928. Durant el període republicà va exercir el comandament de diverses brigades.

Al juliol de 1936 era comandant de la 3a Brigada de Cavalleria, amb seu en Vitòria.Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales. La lucha por el poder. Volumen II, Editorial Planeta, pág. 99 García Benítez no va participar en la conspiració militar contra el govern republicà,,José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 355 ja que els conspiradors no confiaven en ell pel seu parentiu amb el president de la República, Manuel Azaña.Javier Ugarte Tellería (1998). La nueva Covadonga insurgente, Biblioteca Nueva, pág. 192 Malgrat això, després del començament de la revolta militar, el 19 de juliol va declarar l'estat de guerra i va revoltar a la guarnició, al costat del tinent coronel Camilo Alonso Vega, fent-se ràpidament amb el control de tota Àlaba.Hugh Thomas (2013). The Spanish Civil War, Penguin Books, pág. 250José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 356

En 1937, va presidir el Consell de guerra que va jutjar i va condemnar a mort al general Domènec Batet Mestres.Guillermo Cabanellas (1977). Cuatro generales. La lucha por el poder. Volumen II, Editorial Planeta, pág. 415

A la fi de la guerra passa a la reserva.

Família García Benítez estava casat amb una prima de Manuel Azaña, i fins i tot va assistir a les noces d'Azaña a l'Església de los Jerónimos.José María Marco (2013). El fondo de la nada. Biografía de Manuel Azaña, BibliotecaOnline, pág. 131 Durant la Guerra civil quatre dels seus fills —Ángel, José Luis, Rafael i Antonio— es van unir a la revolta militar i van morir durant el transcurs de la contesa, bé per la repressió o en el front de batalla."Necrológicas", ABC, pág. 24 (22 de julio de 1939)

Angel, comandant de Cavalleria, caigut al front Nord a Villareal de Alava, el 30/11/1936. Antonio, tinent d'Artilleria, caigut en l'assalt de la seu de la CNT de Sant Sebastià, el 22/07/1936. José Luis i Rafael, tots dos tinents d'Artilleria, al juliol de 1936 van ser empresonats a la presó de San Antón i afusellats en nom de la II República.

A més, va tenir dues filles: Mercedes i Casilda.

Referències

Categoria:Generals espanyols Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola