El Manifest de Prada de 1973, titulat El català, llengua d'expressió científica, fou una declaració en defensa de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit científic presentada el 25 d'agost de 1973, durant la cinquena Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Elaborat encara durant el franquisme, reivindicava el dret i la responsabilitat dels científics dels Països Catalans d'emprar el català en la recerca, la docència i la comunicació científica.
Elaboració i contingut miniatura|Ramon Folch i Guillèn, que redactà el Manifest de Prada juntament amb Oriol Casassas i Simó. El manifest sorgí en un context de recuperació de l'activitat científica i cultural en català durant els darrers anys de la dictadura. Segons l'historiador de la ciència Josep Maria Camarasa, el text de base fou preparat el juliol de 1973 per Oriol Casassas i Ramon Folch. El 25 d'agost fou debatut davant de prop de tres-centes persones al Liceu Renouvier de Prada i presentat per onze científics de diferents generacions i especialitats, entre els quals hi havia Heribert Barrera, Enric Casassas, Josep Laporte, Lluís Marquet i el mateix Camarasa.
El document contenia set conclusions i fou subscrit per 173 científics de disciplines diverses. Defensava que una llengua plenament normalitzada havia de poder ser emprada també en els àmbits científic i tecnològic, reclamava l'ús habitual del català en la recerca i la docència i insistia en la necessitat de desenvolupar-ne la terminologia especialitzada. La darrera conclusió encomanava a l'Institut d'Estudis Catalans la coordinació dels esforços per actualitzar la terminologia científica catalana.
Difusió i repercussió miniatura|Vista de Prada de Conflent des del Liceu Charles Renouvier, on es presentà el Manifest de Prada el 25 d'agost de 1973. Malgrat el context polític, el manifest assolí una difusió considerable. Se'n feren milers de còpies, sufragades per Òmnium Cultural, que circularen per centres de recerca i d'ensenyament. El 3 de desembre de 1976 fou presentat públicament a la Sorbona de París en un acte presidit per Josep Tarradellas.
El manifest ha estat considerat una fita en la recuperació del català com a llengua científica i en la normalització de la terminologia especialitzada. En els anys immediatament posteriors aparegueren nous vocabularis especialitzats, es constituí la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències i, el 1978, l'Institut d'Estudis Catalans començà a publicar el Full Lexicogràfic, que recordava en el seu primer número les conclusions de Prada.
L'any 2023, amb motiu del cinquantè aniversari, la Universitat Catalana d'Estiu publicà el volum 50 anys del Manifest de Prada: El català, llengua d'expressió científica, dedicat a contextualitzar el document i a analitzar la situació posterior del català en la ciència.
Manifest de Prada de 1992 El 23 d'agost de 1992, una assemblea celebrada també en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu aprovà un altre document conegut com a Manifest de Prada. Fou elaborat en la cloenda d'un curs de Sociologia de la Llengua organitzat pel Seminari de Sociolingüística de Barcelona i tractava la relació entre el model de llengua i el model de nació, la normalització lingüística, la llengua dels mitjans de comunicació i l'ensenyament.
El document defensava un model de llengua d'abast nacional, respectuós amb la diversitat dialectal, i criticava diversos processos que els autors consideraven afavoridors de la minorització lingüística. Fou publicat el novembre del mateix any a la revista Llengua Nacional.
Referències
Categoria:Manifests Categoria:Ciència a Catalunya Categoria:Català