va ser un advocat i polític socialista espanyol, executat pel bàndol franquista durant la guerra civil espanyola (1936-1939).
Biografia Pertanyia a una família acomodada d'alta burgesia d'aquesta localitat, encara que el seu pare, Ricardo Aparicio y Aparicio havia nascut al País Valencià. Seguint la tradició familiar, va formar part del Partit Liberal monàrquic. En 1921, va ser nomenat alcalde d'Aguilar, arribant a ser l'últim de la restauració fins a setembre de 1923, moment en el qual va ser deposat per la dictadura de Primo de Rivera.Alcaldes de l'Ajuntamen d'Aguilar de la Frontera
Rafael Aparicio va abandonar la seva anterior formació política, produint-se en ell un profund canvi renovador que el va portar a ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Va formar part dels líders d'aquest partit en la seva localitat natal al costat de José María León Jiménez i altres.Rafael Aparicio de Arcos a la Fundació Pablo Iglesias
En 1930 va formar part de la corporació municipal de nou en el moment del declivi dictatorial protagonitzat per Dámaso Berenguer. A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, amb les quals es va proclamar la Segona República Rafael Aparicio va arribar a ser el tercer socialista més votat en les llistes de la mateixa localitat, on la Conjunció Republicano-Socialista va aconseguir dotze de vint regidors en disputa, sent elegit alcalde el republicà José Jiménez Carretero. A partir del 2 de setembre de 1932 va ser designat Diputat provincial en representació dels socialistes i republicans, i va estar en el càrrec fins a octubre de 1933. Novament va prendre possessió com a diputat provincial el dia 2 de febrer de 1934, sent destituït a l'octubre del mateix any pel governador civil José Gardoqui Urdanibia per la seva postura favorable als esdeveniments revolucionaris d'Astúries a l'octubre de 1934.
Assessor jurídic i amic personal de l’alcalde de Còrdova, Manuel Sánchez Badajoz, el va orientar en temes tan candents com la municipalització de l'Empresa d'Aigües Potables, així com en el plet entaulat contra amb la Companyia d'Elèctrica Mengemol.
Va ser detingut amb la revolta militar de juliol de 1936 que va donar lloc a la guerra civil espanyola. No se sap amb certesa si la detenció va ser en Còrdova o a Aguilar de la Frontera.
Va ser afusellat a Còrdova dia 17 d'agost de 1936, sense judici previ, igual que l'alcalde José María León Jiménez. Dos mesos després del seu afusellament es van demanar indagacions sobre la seva filiació política. No consta el lloc on va ser enterrat. La seva mort va ser inscrita en el Registre Civil el 20 de novembre de 1937. Va ser una de les 132 persones afusellades a Aguilar de la Frontera per la repressió franquista.
El seu pare, Ricardo Aparicio y Aparicio, va fer tot fora mida per a salvar-lo. El seu germà, José, conegut propietari, advocat i membre de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), va arribar en anys posteriors a ser Jutge Instructor Militar Especial, la comesa del qual era encausar els processos judicials duts a terme contra els detinguts d'esquerres.
Referències
Moreno Gómez, Francisco (2008). 1936: el genocidio franquista en Córdoba. Ed. Crítica, Barcelona. ISBN 978-84-7423-686-6. Ficha biográfica.
Enllaços externs
Categoria:Advocats andalusos Categoria:Alcaldes andalusos Categoria:Militants del Partit Socialista Obrer Espanyol Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Persones d'Aguilar de la Frontera