Pere Bardagí i Freixas (Barcelona, 1958) és un violinista, compositor, arranjador i director musical català. Ha desenvolupat la seva trajectòria entre la música clàssica, el jazz, el tango, el rock, la música teatral i la música popular, i ha estat concertino de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure i de l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana. És concertino de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat.
Biografia Va començar els estudis musicals als quinze anys i els de violí als setze al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va estudiar amb Pere Carbonell i Mariano Sainz de la Maza. Posteriorment va ampliar la seva formació amb Josep Maria Alpiste i Gerard Claret.
Ha exercit la docència en centres com el Centre d'Estudis Musicals de Barcelona, l'Escola de Música de Barcelona, l'Escola de Música Luthier i el Conservatori de Badalona. També va ser professor durant dos cursos de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya.
És germà del compositor, guitarrista i arranjador Josep Maria Bardagí, amb qui va compartir diversos projectes musicals.
Trajectòria orquestral Va ser concertino de l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana durant els primers anys de la formació, on també va actuar com a solista. Posteriorment va exercir temporalment com a concertino convidat de l'Orquestra Ciutat de Granada.
Durant deu anys va ser concertino de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure, amb la qual va participar en nombrosos concerts i gires per Espanya, França, Portugal, el Regne Unit, Itàlia, Bulgària, Alemanya i Israel. Amb aquesta formació va intervenir en més de deu enregistraments per al segell Harmonia Mundi. La seva presència a l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure està documentada en nombroses produccions del teatre, entre les quals L'adéu de Lucrècia Borja i diversos programes dedicats a música escènica del segle XX.
Actualment és concertino de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, formació amb la qual manté una vinculació de llarga durada. Ja apareix documentat en aquesta funció, entre altres, en programes de l'orquestra de 2018.
Música popular, jazz i tango Paral·lelament a la seva activitat clàssica, Bardagí ha col·laborat habitualment com a músic d'estudi amb artistes de la música popular. Entre altres, ha treballat amb Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra, Joan Isaac, Jaume Sisa, Gato Pérez, Ana Belén, Vicente Amigo, Miguel Poveda, Tomatito i Moncho.
Durant la dècada de 1980 va formar part del grup de jazz-rock Teverano, liderat pel seu germà Josep Maria Bardagí, al costat de músics com Josep Mas «Kitflus», Jordi Clua i Francesc Rabassa.
El 1995, amb l'arribada del bandoneonista Pablo Mainetti a Espanya, va formar el grup de tango Araca juntament amb Lluís Vidal i Horacio Fumero. La formació es va especialitzar en repertori de tango contemporani.
El 2000 va actuar al festival Jazz in Marciac en una formació de quartet de corda vinculada al grup del guitarrista Jim Hall.
També ha participat en projectes contemporanis com Serratologia de la Barcelona Art Orchestra, en què figura com a violinista.
Composició i arranjaments Bardagí ha desenvolupat una activitat paral·lela com a compositor i arranjador. El 1999 va compondre Andorra Màgica, per a orquestra de corda, estrenada per l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra.
També ha compost música per al teatre i per a espectacles. Entre els seus treballs hi ha música per a El pare, d'August Strindberg, en una producció del Teatre Lliure, així com per als espectacles SIT, Garrick i Bits de Tricicle.
Va ser director musical i arranjador de la comèdia musical Amants, amb música de Jimmy Roberts i producció de Paco Mir. L'espectacle va rebre un Premi Max el 2004.
També ha treballat en projectes educatius de L'Auditori, entre els quals Descorda el bagul i Corda i descorda. En aquest darrer espectacle va exercir la direcció musical i va aportar composicions i arranjaments propis com Mobil, Vent, Carlemany, Els tres ositos i Stupid blues.
Enregistraments Amb l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure va participar en més de deu enregistraments per al segell Harmonia Mundi.
El 2002 va enregistrar Sense trampa amb el grup Cordes Invisibles, un projecte dedicat a la música de Josep Maria Bardagí i als tangos d'Astor Piazzolla.
També va formar part del grup Araca, amb el qual va enregistrar repertori de tango juntament amb Pablo Mainetti, Lluís Vidal i Horacio Fumero.
Obra escrita El 2010 va publicar el llibre autobiogràfic El desertor profesional, editat per Sloper. L'obra repassa la seva trajectòria com a músic des d'un punt de vista humorístic i desmitificador.
Referències
Categoria:Violinistes barcelonins Categoria:Compositors catalans Categoria:Nascuts el 1958