Jaume Patsí i Junyent (Oliana, 1920 – 1 de novembre de 2003) fou un acordionista, violinista, organista, director coral i músic popular català. Conegut a Oliana com el Jaumet de ca la Rossa, va mantenir durant gairebé setanta anys una intensa activitat musical a l'Alt Urgell, tant en formacions de ball com en les caramelles, el cor parroquial i la Coral Sant Andreu d'Oliana.
Va començar a interessar-se per la música als set anys, quan va rebre un acordió. Mossèn Josep Escolà, organista de la parròquia d'Oliana, es va fixar en les seves aptituds i li va donar les primeres nocions musicals. Als nou anys ja tocava d'oïda l'acordió a les caramelles de la població. La Guerra Civil espanyola va interrompre la seva formació, però després del conflicte va continuar aprenent de manera autodidacta i perfeccionant tant l'acordió com el violí.
A començaments de la dècada de 1940 començà a actuar en festes majors juntament amb altres músics de la comarca. Inicialment formà parella amb Ramon de cal Cubilar, acordionista, mentre Patsí tocava el violí. El 1945 va ser un dels fundadors de l'orquestrina Club Piri, integrada per músics d'Oliana i Organyà, que es mantingué activa fins al 1960 i assolí una considerable popularitat a les comarques pirinenques. Posteriorment va actuar amb altres conjunts, entre els quals l'orquestra Creación, el conjunt Alegria i el Quartet Ribes. Paral·lelament continuà tocant l'acordió, sol o acompanyat, en nombroses festes majors i aplecs de l'Alt Urgell, la Cerdanya, Andorra i altres zones del Pirineu; va actuar durant vint anys consecutius en poblacions com Ossera i Josa de Cadí.
La música no va ser mai la seva única ocupació professional. Durant una etapa va treballar en una fàbrica de pasta de sopa d'Oliana i, a partir de 1964, a la fàbrica d'electrodomèstics Taurus, sense abandonar l'activitat musical. La seva vinculació més continuada fou amb les caramelles d'Oliana, que va dirigir durant seixanta-dos anys, des del 1941 fins a la seva mort el 2003. Hi havia començat a participar quan encara era un nen i amb els anys es convertí en una de les figures més identificades amb aquesta tradició local.
També va dirigir el cor parroquial i el 1980 va fundar la Coral Sant Andreu d'Oliana, de la qual fou el primer director i que va conduir fins a la mort. Exercí igualment d'organista de l'església d'Oliana en misses majors i altres celebracions religioses. Juntament amb Antoni Fortuny va harmonitzar peces destinades a les caramelles i al repertori local, entre les quals sardanes i havaneres, la peça Oliana, l'himne de la Coral Sant Andreu i els goigs de Sant Jaume de Graell.
La seva trajectòria va ser objecte d'un homenatge públic l'any 1999, quan el Grup Excursionista d'Oliana publicà el volum Homenatge a Jaume Patsí i Junyent: un músic del Pirineu, dedicat a la seva vida i activitat musical. Va morir l'1 de novembre de 2003. Després de la seva mort, la direcció de la Coral Sant Andreu va passar al seu fill Jaume Patsí i Angrill i a Joan Mundata i Camps.
Referències
Categoria:Acordionistes catalans Categoria:Violinistes catalans Categoria:Organistes catalans Categoria:Directors de cor catalans Categoria:Músics de l'Alt Urgell Categoria:Olianesos Categoria:Nascuts el 1920 Categoria:Morts el 2003