Facund Bacardí i Massó (Sitges, 13 d'octubre de 1813 – Santiago de Cuba, 9 de maig del 1886) va ser un empresari, comerciant i industrial, creador del rom Bacardí. miniatura|Baptisme Joan Bacardí Tudó Era fill de Joan Bacardí, mestre de cases, nascut a la Secuita el 21 de novembre de 1772, i establert a Sitges, on es va casar amb Maria Massó i hi va néixer ell.
Emigrant a Cuba El 1828 en Facund obtingué la llicència per establir-se a Amèrica, i va anar a Santiago de Cuba. Primer treballà en una botiga del seu germà Joan, i posteriorment va comerciar ell mateix amb teixits i altres mercaderies.
Es va dedicar al comerç de vins i licors a partir de 1840. Amb el temps, va estalviar suficient capital i el 1844 va establir la seva pròpia botiga mercantil.
Tres mesos abans s'havia casat amb Amalia Moreau, una noia d'una família molt pròspera d'ascendència franco-haitiana. Ambdós es revelarien com a font de capital per a les seves empreses. Facund Bacardí i Amalia Moreau van tenir sis fills: Emili (1844), Joan (1846), Facund (1848), Maria (1851), Josep (1857), i Amalia (1861). Alguns dels fills van tenir funcions importants a l'hora de construir el negoci del rom pel qual la família es va fer famosa.
Un terratrèmol després d'una epidèmia de còlera va arrasar Santiago el 1852, emportant-se les vides dels seus fills Joan i Maria, motiu pel qual Bacardí va decidir anar amb la seva família a Catalunya durant uns mesos per escapar-ne. Al seu retorn, va trobar la seva botiga saquejada i que les condicions comercials a Santiago eren pobres arran del desastre i enmig d'una caiguda mundial del preu del sucre, el punt més important de la seva economia. El negoci de Bacardí no es va poder recuperar i va fer fallida el 1855.
Fundació de la destil·leria miniatura|Escultura en homenatge a Bacardí, a SitgesPoc després, Bacardí va investigar el destil·lat d'aiguardent de canya de sucre i en va obtenir un rom suau i lleuger. Anteriorment, el rom era una beguda crua i de baixa qualitat. Amb l'ajuda d'un cubano-francès anomenat Josep León Boutellier, arrendatari de Clara Astie, Bacardí va començar a experimentar amb mètodes de destil·lació. Es debaten quines tècniques exactament van desenvolupar, però va ser alguna combinació del llevat de conyac de fermentació més ràpida, filtració de carboni, envelliment en bota de roure blanc i additius olorosos de destil·lació i fermentació basats en assaigs i errors van provocar una beguda dogmàtica molt refinada que aconseguiren vendre amb èxit a la botiga general del seu germà. El 1862 els socis van adquirir una antiga destil·leria santiagueña i el 4 de febrer del 1862, invertint-hi capital subministrat pel germà petit de Facund Bacardí —Josep Bacardí—, van constituir la firma Bacardí, Boutellier & Company, per a fabricar i comercialitzar la nova beguda. Després d'haver començat a vendre al detall, Bacardí va comprendre com vendre el producte i es va adonar que la seva beguda innovadora es beneficiaria d'una bona marca. Va començar a signar cada enviament de rom amb un «Bacardí M» (per Bacardi Massó); a més, va utilitzar la imatge del ratpenat ara icònic com a símbol de la marca.
El 1874, la firma es va reorganitzar. Facund Bacardí va comprar la part del seu germà, i els seus fills van aportar part del seu propi capital i van comprar la majoria de la participació de Boutellier, quan li va minvar la salut. La nova empresa va rebre el nom simplement Bacardí and Company. L'empresa va anar guanyant un renom cada vegada més gran, ja que el seu rom es venia a tot Cuba i a la resta del món, després de guanyar premis en exposicions internacionals. El 1877, Facund Bacardí es va retirar, i va passar la direcció de l'empresa als seus fills Emili (president), Facund Jr. (blender principal) i Josep (vendes).miniatura|Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, on va ser batejat Facund Bacardí el 14 d'octubre de 1813.El període següent de la història cubana va ser políticament tumultuós, ja que la societat cubana va quedar dividida entre els partidaris de la independència de Cuba i els partidaris de la Cuba espanyola. Facund Bacardí era partidari de mantenir Cuba com a territori espanyol d'Ultramar, havent estat sergent d'un batalló de Voluntaris creat a Santiago de Cuba el 1855, i va frenar parcialment les tendències liberals dels seus fills. Tot i així, el seu fill Emili es va implicar molt en la política independentista mentre dirigia el negoci i va ser vist com a sospitós per a les autoritats. Durant una de les múltiples escomeses dels serveis secrets espanyols, Emili Bacardí i el seu germà Facund van ser arrestats. Facund va ser alliberat, però Emili va romandre empresonat quatre anys, durant els quals l'empresa va ser administrada pels altres germans, ajudats per Facund, als qui Emili proporcionava assessorament estratègic des de la presó. Facund Bacardí va viure fins a poder veure el seu fill Emili alliberat i com la fama del negoci anava creixent, tot i que encara no tenia gran potencial financer.
Referències
Bibliografia 200 catalans a les Amèriques Barcelona: Comissió Catalana del Cinquè Centenari del Descobriment d'Amèrica, 1988. . Jou i Andreu, David. Els sitgetans a les Amèriques i Diccionari d'"americanismos" Sitges: 1994 Manent, Albert (director). Diccionari dels catalans d'Amèrica Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992. Padilla Angulo, Fernando J. Volunteers of the Empire. War, Identity, and Spanish Imperialism, 1855-1898. Bloomsbury Academic, 2023. Sierra i Farreras, Roland. Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
Categoria:Empresaris sitgetans Categoria:Empresaris cubans Categoria:Indians Categoria:Morts a Santiago de Cuba Categoria:Empresaris catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts al segle XIX