Nicolau Comnè Papadopoli (en grec Νικόλαος Κομνηνός Παπαδόπουλος), nascut a Creta el 1566 i mort a Pàdua el 1740) va ser un jurista i historiador italià d'origen grec.
Notes biogràfiques Va néixer el 6 de gener de 1655, a l'illa de Creta, de pares grecs, que el van enviar de molt jove a Roma, on va fer els seus primers estudis sota la direcció dels jesuïtes. Deia que havia assistit als funerals de Lleó Al·laci, mestre seu, que li hauria donat les notes manuscrites del dominic François Combefis sobre Sant Atanasi d'Alexandria.
Després de completar els seus estudis d'humanitats, va estudiar teologia i dret canònic i va ser ordenat sacerdot. Per adquirir nous coneixements, va visitar les principals ciutats d'Itàlia i va entrar en contacte amb molts estudiosos. Al voltant del 1680, va ser rector del col·legi de Capodistria. El 1688, sense haver-ho sol·licitat, va ser cridat per la Universitat de Pàdua per ocupar una càtedra de Dret Canònic, càrrec que va acceptar per satisfacció dels comissaris de la Universitat. El 1697, va ser beneficiari de l'Abadia de Santa Zenòbia. Va residir a Pàdua fins a la seva mort, el 20 de gener del 1740.
Obres Mentre era catedràtic a la Universitat de Pàdua va publicar: Praenotiones mystagogicae ex jure canonico. Pàdua 1697. Responsio adversus haereticam epistolam. Venècia, 1703. Historia Gymnasii Patavini. Venècia 1726. En 2 volums.Pletzing, Christian. "Deutsche Kultur" und "polnische Zivilisation" Geschichtsbilder in West- und Ostpreußen zwischen Vormärz und Kulturkampf p. 189-204. A: Preussen in Ostmitteleuropa: Geschehensgeschichte und Verstehensgeschichte (Congrès). Múnic: Oldenbourg, 2003.
Falsari Nicolau Comnè Papadopoli, quan ja era catedràtic emèrit, va ser, igual que el seu compatriota Constantí Paleocappa, un falsificador de biografies de personatges diversos. Les seves invencions negligents segueixen pertorbant encara la feina dels historiadors.
Va incloure a la biografia de Constantí Harmenopul un cert nombre de detalls que no són certs en absolut, i en va inventar molts altres quan va escriure la vida del teòleg ortodox Meleci Sirigos. Es va inventar un personatge, Antimi Metoquita, arquebisbe d'Ocrida, i també un tal Tipurkeitos completament desconegut. Aquestes accions li van valdre els qualificatius de falsari notori i insigne falsari.
Referències
Categoria:Historiadors italians Categoria:Jesuïtes italians Categoria:Juristes italians Categoria:Professors de la Universitat de Pàdua Categoria:Cretencs Categoria:Morts a Pàdua Categoria:Historiadors grecs Categoria:Religiosos grecs Categoria:Educadors grecs Categoria:Juristes grecs