Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits. Inclouen les mixines, les llamprees, els peixos cartilaginosos, els peixos ossis i els seus parents extints. Un 95% de les espècies actuals són peixos d'aletes radiades o actinopterigis i, alhora, un 99% d'aquests són teleostis.
Els primers organismes que es poden considerar peixos eren cordats de cos tou que aparegueren durant el període Cambrià. Encara que mancaven de columna vertebral, el notocordi els permetia superar els invertebrats en agilitat. Els peixos anaren evolucionant i diversificant-se tot al llarg del Paleozoic. Un bon grapat d'espècies d'aquesta era desenvoluparen una cuirassa externa per protegir-se dels depredadors. Els primers peixos amb mandíbules sorgiren durant el període Silurià i molts d'ells (com ara els taurons) passaren de ser preses d'artròpodes a esdevenir temibles depredadors marins.
La majoria dels peixos són ectoterms (animals de sang freda), cosa que els permet ajustar la temperatura corporal als canvis de temperatura del medi que els envolta, tot i que alguns dels nedadors actius de grans dimensions, com ara el tauró blanc i els tunninis, són capaços de mantenir una temperatura central més alta.
N'hi ha més de 33.000 espècies vivents, és a dir, més que totes les espècies d'amfibis, rèptils, ocells i mamífers juntes. La majoria dels peixos són actinopterigis, o peixos d'aletes radiades, que representen aproximadament la meitat de tots els vertebrats actuals.
Els primers peixos aparegueren durant el Cambrià i eren filtradors menuts. Anaren evolucionant i diversificant-se al llarg del Paleozoic. Els primers peixos dotats de brànquies dedicades i aletes parelles, els ostracoderms, estaven blindats amb plaques òssies que feien d'exoesquelet i els protegien dels depredadors invertebrats. Els primers peixos mandibulats, els placoderms, sorgiren en el Silurià i experimentaren una gran radiació evolutiva durant el Devonià, conegut com a «edat dels peixos».
Els peixos són un grau evolutiu, és a dir, un grup format per organismes amb una semblança morfològica superficial que no tenen un parentesc evolutiu concret.
Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que s'observa en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies (excepte els dipnous o peixos pulmonats, que fan ús d'un principi de pulmó) situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.
L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu ictiologia.
Els peixos mostren signes d'intel·ligència.
Classificació i filogènesi El grup dels peixos és parafilètic i es defineix com tots els vertebrats que no són tetràpodes, és a dir, per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes (apomorfies). Les espècies actuals pertanyen a tres grups (de vegades considerats classes, de vegades superclasses):
Àgnats o peixos sense mandíbules, que inclou unes poques espècies actuals (llampreses i mixines). És un grup parafilètic. Condrictis o peixos cartilaginosos, que inclouen a taurons, rajades i quimeres, caracteritzats per posseir fenedures branquials visibles externament i un esquelet compost només de cartílag. Són un grup de vertebrats molt basals, però amb molt èxit evolutiu, ja que els taurons són animals antiquíssims que no han canviat gaire des del seu origen. Osteïctis o peixos ossis, amb esquelet calcificat i brànquies protegides per un opercle. És un grup parafilètic. Al seu torn se subdivideixen en: Actinopterigis: peixos ossis d'aletes amb radis. Sarcopterigis: peixos ossis amb aletes lobulades. Són el grup germà dels tetràpodes (vertebrats proveïts de quatre potes); els primers amfibis es van originar a partir de sarcopterigis primitius.
El següent cladograma mostra les relacions filogenètiques dels diferents grups de peixos i d'aquests amb els tetràpodes:Hickman, C. P., Ober, W. C. i Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp.
Noteu com els sarcopterigis estan més estretament emparentats amb els tetràpodes (vertebrats amb quatre potes) que amb la resta de peixos.
Origen i evolució miniatura|esquerra|Peixos d'aigua dolça miniatura|Peixos d'aigua salada miniatura|esquerra|Dunkleosteus terrelli, peix fòssil del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. Els peixos es van originar a partir de cordats primitius cap al començament del Cambrià. No se sap del cert on fixar exactament el seu origen; el grup més primitiu dels peixos, els àgnats (que no posseeixen mandíbules), comprèn, segons la majoria de les classificacions, les llamprees i els mixines, però aquests últims, segons alguns científics, no són veritables vertebrats, ja que les llamprees tenen unes característiques que comparteixen d'una manera o una altra amb la resta de vertebrats i que no comparteixen amb els mixines.
La gran majoria de les espècies de peixos avui existents pertanyen a dos grups (de vegades considerats classes, de vegades superclasses): els peixos cartilaginosos, que inclouen taurons, rajades, peixos serra i quimeres, caracteritzats per tenir clivelles branquials externament visibles i un esquelet compost només de cartílag; i els osteïctis, amb esquelet ossi i brànquies protegides mitjançant un opercle. Moltes diferències morfològiques, anatòmiques i fisiològiques diferencien ambdós grups. Els osteïctis són un grup de vertebrats molt primitius, però molt reeixits evolutivament, ja que els taurons són animals molt antics que no han canviat gaire des del seu origen i que avui en dia segueixen sent un grup molt ben adaptat al món.
Els vertebrats terrestres (tetràpodes) es van diferenciar a partir de peixos emparentats amb el latimèria o els peixos pulmonats, i algunes de les primeres formes estan a mitjan camí entre el nostre concepte de peix i el d'amfibi.
Els peixos així com altres organismes aquàtics poden classificar-se ecològicament per la seva tolerància a diferents salinitats, en eurihalins o estenohalins, així com per altres aspectes de la seva adaptació.
Anatomia Morfologia miniatura|esquerra|Anatomia externa de l'espècie Lampanyctodes hectoris: (1) - opercle, (2) - línia lateral, (3) - aleta dorsal, (4) - aleta adiposa, (5) - peduncle caudal, (6) - aleta caudal, (7) - aleta anal, (8) - fotòfors, (9) - aletes pelvianes (per parells), (10) - aletes pectorals (per parells) Els peixos tenen forma fusiforme i hidrodinàmica perquè han adaptat la seua morfologia al medi aquàtic i així ofereix la mínima resistència a l'hora d'avançar per l'aigua. La major part dels peixos primitius ja tenien aquesta forma, mentre que els peixos actuals poden presentar modificacions d'aquesta forma comuna d'acord amb l'hàbitat preferent, l'alimentació, la forma de vida, etc.Università di Roma. (en italià) Així, el cos pot estar comprimit lateralment, on l'eix transversal és menor que el vertical (present a la gran majoria de peixos) o deprimit dorsoventralment (com en el cas del rap i de les rajades). Els peixos plans (pleuronectiformes), encara que tenen el cos comprimit lateralment, el tenen asimètric, descansen damunt un dels dos costats i, a simple vista, sembla que el tenen deprimit dorsoventralment. Això els permet enganxar-se del tot al fons i els serveix de vigilància i de camuflatge de protecció alhora. Els seus músculs, de forma longitudinal i molt desenvolupats, els proporcionen una natació persistent i lenta. Una altra variant és el cos en forma de cinta, extremadament llarg i amb l'eix vertical molt més llarg que el transversal. També hi ha altres formes: serpentiformes, irregulars (cavallet de mar), amb diverses estructures morfològiques (pínnules, carenes, aletes modificades en òrgans adherents, etc.), etc.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 21.
Una forma hidrodinàmica (fusiforme, allargada, amb els extrems aguts i amb l'eix longitudinal més llarg que el vertical i l'horitzontal) és pròpia dels bons nedadors. Els peixos avancen gràcies a un moviment que comença en el terç anterior del tronc i es propaga, sense interrupció, fins a l'aleta caudal. Aquest moviment es veu ajudat per la bufeta natatòria (tot i que no totes les espècies en tenen), la qual pot suspendre el peix en l'aigua encara que no hi hagi cap moviment.
Els peixos pelàgics presenten diverses estructures que faciliten la natació a gran velocitat. Les aletes dorsals i les pectorals es poden replegar dins solcs per evitar el fregament i en el peduncle caudal apareixen pínnules (darrere l'aleta dorsal i l'anal) i carenes laterals que serveixen per estabilitzar.Biblioteca Digital
Esquelet miniatura|Esquelet de Perca fluviatilis Els peixos, com tots els vertebrats, tenen un esquelet que confereix forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La base d'aquest eix, el component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordó dorsal entorn del qual s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. En el centre de les vèrtebres hi ha un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medul·la espinal.
El crani del peix consta de molts ossets i l'esquelet de les extremitats està compost per les aletes: el de les imparells està unit directament a la columna vertebral i sostingut per ella. Les aletes parells (pectorals i pèlviques), en canvi, posseeixen la seua pròpia estructura esqueletal de suport, tancat en els músculs del tronc, i només estan unides d'una manera lliure amb l'esquelet central.www.mundoacuariofilo.org
Musculatura Ocupa la major part del cos del peix. La dels costats del tronc serveix per a la locomoció, s'empra al màxim, està ben desenvolupada, s'estén des del clatell fins a l'arrel de l'aleta caudal i forma dos feixos iguals situats a ambdós costats de la columna vertebral. Els músculs es componen de nombrosos segments successius units entre si sense sutura, com en paquets. De la musculatura del tronc s'ha desenvolupat també la de les aletes: es compon de dos músculs principals que produeixen l'extensió i contracció de les aletes.ElAnzuelo.com
Aletes miniatura|Aleta dorsal de la bagra (Leuciscus cephalus) Els peixos empren les aletes per a impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant. Les aletes són plecs epitelials armats sobre radis durs o segments. Els durs són realment rígids i es denominen espinosos. Els segments, a més d'ésser flexibles, es ramifiquen més o menys a prop de la vora de l'aleta i es denominen radis tous. Es poden moure's des del tronc, ja que tenen en la base dos grups de músculs que permeten als peixos plegar-les, desplegar-les i emprar-les per a guiar-se i fer diferents moviments.
N'hi ha de dos tipus: parells i imparells, és a dir, d'un tipus d'aleta té dues i d'un altre una sola. Són imparells la dorsal, la caudal i l'anal, mentre que les pèlviques i les pectorals són parells. La posició de les parells pot ésser diferent segons les famílies o espècies de peixos a considerar, sobretot les pèlviques, ja que poden estar desplaçades cap endarrere (posició abdominal) o bé cap endavant (toràcica o, fins i tot, jugular). Algunes espècies manquen d'aquest darrer tipus d'aletes.www.icarito.cl
Pell i escates miniatura|esquerra|Escates de Labeo rohita miniatura|Escates de ródeus (Rhodeus amarus) miniatura|Línia lateral d'un tauró