El castell de Peralada és un edifici de Peralada (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Història Al segles i apareixen documentat el lloc de Peralada o de Toló, que donà nom a un comtat o pagus: comitato Petralatense (843), pago Tolonense i territorio Petralatense (880), així com del castro Tholone (977) i de la villa Petra Lata (974).
Segons Armand de Fluvià, el 971 ja hi havia un vescomte Dalmau, que devia ésser vescomte de Peralada. Entre els anys 1010 i 1017, Josep Pella i Forgas documenta, un vescomte Dalmau, que possiblement fou succeït per Guillem, que visqué vers mitjan . En el testament del 1078 del comte Ponç I d'Empúries, el comtat de Peralada fou llegat als seus fills Hug i Berenguer, i aquest darrer esdevingué senyor de la vila de Peralada, iniciant la dinastia dels vescomtes de Peralada, que més tard dugueren els cognoms de Quermançó i Rocabertí.
El 1285, Peralada va ser incendiada durant la invasió francesa de l'Empordà, a la croada contra la Corona d'Aragó empresa per Felip l'Ardit. Segons la Crònica de Ramon Muntaner, els causants foren els invasors: «tota la vila abrasà e afogà, que saul los murs, no hi romaseren deu albergs en peus». En canvi, Bernat Desclot, afirma que fou el vescomte de Rocabertí qui volgué destruir la vila abans de deixar que caigués a les mans dels francesos. El castell i l'església degueren ésser destruïts i la vila de Peralada hagué d'ésser reconstruïda amb un nou recinte emmurallat l'espai anterior a l'incendi.
A mitjan , es va construir un palau fora del nou recinte, al puig de la Milícia, on el 1384 hi sojornaren els reis Pere el Cerimoniós i Sibil·la de Fortià. D'aquest edifici gòtic es conserven pocs vestigis, ja que ha estat restaurat en diverses ocasions: bona part d'aquestes es realitzaren als segles ; el , es va refer l'interior, i després de la mort el 1875 del comte de Peralada Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto i de Boixadors, els seus fills Antoni i Tomàs de Rocabertí-Dameto i Verí, comtes de Savallà i de Peralada respectivament, van restaurar el palau en estil neomedieval amb elements importats de París i de Castella, així com de les seves propietats de Mallorca i el castell de Savallà. El projecte fou encarregat a l'arquitecte francès Grant, i el jardí fou projectat el 1877 per François Duvilliers.
El 1923, el castell i el veí convent del Carme foren adquirits per l'empresari Miquel Mateu i Pla, que els va convertir en residència i museu particular. Els seus successors han convertit una part del palau en casino, inaugurat cap al 1979.
Descripció El castell està situat dins del nucli urbà actual de la població, però fora del recinte emmurallat de la vila medieval, a la banda de llevant.
Té planta rectangular, amb un pati quadrat central, i les diverses sales i habitacions ubicades al seu voltant. Aquestes es troben cobertes amb teulades a dos vessants, mentre que el pati és obert. Consta de planta baixa, pis i altell. A l'est es localitzen dues torres de planta circular, descentrades respecte als angles de l'edifici. Presenten la base atalussada i un coronament decorat amb corseres i merlets bastits amb maó i sostinguts per mènsules de pedra motllurades. Les obertures d'aquesta façana són d'arc rebaixat i rectangulars, amb emmarcaments de pedra i maó. Entre les dues torres destaca un frontó rectangular de maó, amb obertures a manera d'espitlleres, repetides també als merlets.
La façana principal, d'estil renaixentista, està orientada a ponent. Presenta un parament de grans carreus desbastats, dividit per dues motllures horitzontals que marquen la distribució interior dels pisos. Al centre hi ha la porta d'accés, d'arc de mig punt, amb dues columnes a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt, l'entaulament presenta un escut central d'alabastre dels Rocabertí, molt malmès, emmarcat per volutes. Les obertures de la façana són rectangulars, amb guardapols decorat amb volutes al pis i galeria d'arquets de mig punt a l'altell.
La façana sud és força diferent i presenta totes les obertures rectangulars i emmarcades amb carreus de pedra, excepte la porta d'accés a l'interior que és d'arc rebaixat. A la planta baixa hi ha quatre grans finestrals amb sortida a l'exterior i al pis, cinc balcons amb guardapols motllurat i llosana sostinguda per mènsules. La façana està coronada per un capcer emmerletat decorat, sostingut per una filada d'arcs de mig punt disposats a manera de mènsules. El parament és de còdols de pedra de diverses mides, lligats amb morter, amb les cantonades bastides amb carreus desbastats.
Al sector nord de l'edifici hi ha tres grans cossos de planta rectangular, destinats a diverses dependències actuals del castell. Destaca la façana nord d'aquest conjunt, amb dues grans finestres coronelles gòtiques i una porta monumental d'accés al jardí del castell. Tot el conjunt es troba envoltat per un gran jardí i, a través d'un pont bastit al , es comunica amb els terrenys del convent del Carme.
Referències
Vegeu també Vallfornès Palau del Comte de Peralada Castell de Savallà Casa Joan Puig Convent dels Àngels
Bibliografia
Peralada Peralada Categoria:Monuments històrics de l'Alt Empordà Categoria:Edificis gòtics de l'Alt Empordà Categoria:Patrimoni monumental de Peralada Categoria:Edificis de Peralada