La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.
Era d'origen idríssida, ja que l'ancestre que li dona nom, Hammud, era besnet d'Idrís al-Àsghar. Els primers que van rebre feus del califa cordovès foren Alí ibn Hammud i Al-Qàssim ibn Hammud: el primer Ceuta, Tànger i Arzila, i el segon la regió d'Algesires.
La dinastia va tenir com a centre principal Màlaga des del 1023. El 1057 Badis de Granada va entrar a Màlaga i va destronar al darrer sobirà Muhàmmad ibn Idrís al-Mustalí.
A Algesires la branca d'Al-Qàssim va governar amb el seu fill Muhàmmad al-Mahdí (1039-1048) i el seu fill Al-Qàssim al-Wàthiq (1048-1058). El 1058 la taifa d'Algesires fou ocupat pels abbadites de Sevilla.
Referències
Vegeu també Taifa d'Algesires Taifa de Màlaga Taifa de Sevilla Taifa de Carmona Taifa de Xerès Califat de Còrdova
Categoria:Dinasties de l'Àndalus Categoria:Dinasties del Marroc Categoria:Amaziguitat