Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s'anomenen marsellesos.
Marsella és la segona comuna més habitada de França amb una població de més de 886.040 habitants, principal centre econòmic i major metròpoli del Migdia francès, agrupant prop d'1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del Mediterrani, tercer en importància d'Europa després de Rotterdam i Anvers, centre d'important activitat industrial especialitzat en la petroquímica i el refinament de petroli, construcció naval i indústries diverses; també és un nus de comunicacions de les rutes d'enllaç entre París, Itàlia, Suïssa i Espanya. Marsella és seu d'un arquebisbat i centre universitari de primer ordre fundat el 1409.
El mot Marsella ve de Massalia, nom de la colònia comercial fundada per mariners foceus cap al 600 aC, de la qual es conserven les restes més antigues de la viticultura a França introduïda en el . Seu d'un vescomtat en el dependent després del comtat de Provença, va ser incorporada a la corona de França el 1481 i va aprofitar per al seu creixement l'aliança estratègica d'aquesta amb l'Imperi Otomà durant el Renaixement i l'Antic Règim. Amb la Revolució, que va batejar amb el nom de Marsellesa la marxa militar que més tard es va convertir un dels símbols nacionals de França, la ciutat va ser escenari de l'anomenat Terror Blanc i durant el , escenari d'un ràpid progrés amb l'expansió colonial francesa cap a Algèria i l'obertura del Canal de Suez. Va ser parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de l'Operació Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van anar incrementant el caràcter multicultural de la ciutat, la crisi econòmica dels anys 1970 va provocar, no obstant això, un descens notable de la població, la pèrdua de poder adquisitiu i l'accentuació dels conflictes socials en l'últim quart del per a anar recuperant-se gradualment i esdevenir una de les urbs més importants de la regió Euromediterrània. El 1978 va esdevenir els quartels generals de la tercera naviera mes gran del mon, la CMA-CGM.
Símbols L'escut d'armes i la bandera de Marsella són símbols tradicionals representatius de la ciutat i tenen el seu origen en l'edat mitjana. El blasó o descripció heràldica es formula de la següent manera:
La representació més antiga conservada del blasó marsellès es troba en un manuscrit il·luminat, datat a la fi del o principis del , on apareix reproduït amb relació a l'època de les croades. Aquest escut d'armes tradicional va ser difós en documents i encunyacions numismàtiques fins que a partir del , la impremta va incrementar la seva distribució. També va servir com a mitjà de difusió l'arquitectura local oficial i la imatgeria municipal de la qual se'n conserven nombrosos exemples.
La posterior evolució de l'heràldica va enriquir, a imatge dels escuts d'armes dinàstics, la complexitat del símbol en incloure segons els gustos artístics de cada època, ornaments exteriors. L'edicte de Colbert del 10 de juliol del 1699 pel qual es regulaven les armeries del regne de França va confirmar l'ús del blasó tradicional, fins que després de la Revolució, l'Assemblea Constituent va abandonar per un decret de supressió del 21 de juny del 1790 la tradició heràldica considerada com a representativa dels costums classistes de l'Antic Règim.
Quan la rehabilitació de l'ús dels escuts d'armes municipals va ser aprovada per decret imperial el 1809, la corporació marsellesa de llavors va incloure juntament amb la creu, les figures d'unes abelles i un navili, però amb escassa difusió.
El 25 de novembre del 1815, en temps de Lluís XVIII, es va reprendre l'ús de l'escut tradicional al qual es van afegir com a sostenidors o figures ornamentals animals, un lleó amb caduceu, símbol de Mercuri, i d'un toro amb un trident als quals es va unir una corona mural a partir del 1833. Des del 1883 es van difondre nous afegits: una cornucòpia i les paraules en llatí Massilia civitas. Un altre lema: "Actibus immensis urbs fulget Massiliensis" és també emprat en algunes representacions, que vol dir: «La Ciutat de Marsella brilla per les seves grandioses accions».
Geografia Aglomeració urbana del sud de França, Marsella, del grec Massilia, és el primer port francès, i fa gala de capital del sud de França.
ClimaClima de Marseille
Història Hom la coneix com la Ciutat Focèa en occità (i la Cité Phocéenne en francès), ja que va ser fundada el 600 aC per uns mariners grecs de Focea. Va ser anomenada al començament Phokaia, de la mateixa manera que l'antiga capital dels foceus. Aquest nom, però, esdevingué després Massília a l'època romana.miniatura|Marsella i arxipèlag del FrieuEls foceus s'hi van implantar ràpidament i van construir una ciutat, anomenada Massàlia, decididament bolcada cap a la mar i el comerç. Així, al llarg de l'extensa història de Marsella ha estat el comerç (i els comerciants) els qui han decidit el destí de la ciutat: guerres, paus i aliances. La llegenda de la trobada i de l'aliança entre el mariner Protis (foceu) i la bella Gyptis (marsellesa del temps romà) n'estableix fermament la tradició com a ciutat comercial.
De tornada a Catalunya de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim, la flota va destruir el port de Marsella, el més important dels dominis angevins,Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 25 Luis Suárez Fernández, Historia de España antigua y media , p.492 culminant el seu declivi com a potència marítima. La nau de Romeu de Corbera, al capdavant de les altres galeres de l'estol, va trencar les cadenes que tancaven el port, que es troben a la Catedral de València
L'altra característica de la ciutat és el moviment continu envers l'autonomia enfront de les altres ciutats i poders (sobretot de França, del rei de França i de París), ja que canviava d'opinió (i de sobirà) segons li interessava. Durant molt de temps, es va autoadministrar. Només és a partir de la Revolució Francesa, i de la uniformització del territori francès (llengua, moneda, dret) que Marsella perd aquesta especificitat que sempre ha intentat de conservar.
Prehistòria i Antiguitat Clàssica miniatura|Port vell de Marsella (Vieux-Port de Marsella).
Diversos jaciments i estudis arqueològics de diferents assentaments testifiquen la presència humana de manera contínua a Marsella des de la prehistòria. Les pintures rupestres paleolítiques en la cova submarina de Cosquer, prop de la “calanque de Morgiou”, datades entre el 27.000 i el 19.000 aC, testimonien la presència humana a l'àrea de Marsella des de fa més de 30.000 anys.Clottes et al.: pàg. 230-234. En el jaciment arqueològic del pujol de Saint-Charles, ja al centre urbà, s'han trobat restes d'habitatges i construccions en maó del Neolític, cap al VI mil·lenni a. C., període coincident amb l'escenari de colonització per part de pobles navegants-agricultors originaris del Mediterrani oriental que van introduir l'agricultura, la ramaderia, la terrisseria i el treball del poliment de pedra des de llavors a l'àrea de Marsella i del sud de França.
La data de la seva fundació, el 600 aC com a polis, és confirmada per diferents autors antics, amb variacions, i per troballes arqueològiques. Es desconeix la raó però Justí i Aristòtil esmenten un mite fundacional sobre un casament entre el grec Protis (Euxenus) i la princesa local Giptis (Petta).
Segons expliquen les cròniques de Tucídides,Tucídides, Història de la Guerra del Peloponès I, 13 uns grecs de Focea, a la península d'Anatòlia, van emprendre la fundació de l'establiment comercial o emporion de Μασσαλία (Masalia) cap al 600 aC, si bé les circumstàncies i la data precisa de la fundació d'aquesta colònia segueixen sent imprecises. Des d'allí els grecs van remuntar el Roine cap al naixement del Danubi, on van trobar les tribus celtes i van comerciar amb elles.
Els masaliotes van fundar altres assentaments en la costa de la península Ibèrica, com Empúries i Rode; Estrabó afirma que també fundaren altres colònies més al sud, com Hemeroscopèon.Estrabó Geografia III,4,6; III,4,8. El culte a Artemisa Efesia era destacat de manera que van difondre el seu culte en aquestes colònies posteriors i fins i tot la imatge d'Àrtemis que els romans tenien en el turó Aventí havia estat realitzada prenent com a model la dels masaliotes. També hi havia un santuari d'Apol·lo DelfiniEstrabó,Geografia, III,4,8; IV,1,4-5. i un temple d'Atenea amb un xóanon de fusta de la deessa.Justí, Epítom XLIII; Estrabó, Geografia, XIII,1,41.
Masalia va ser, a més, el punt de partida del què la civilització hel·lenística i la seva escriptura es va propagar entre els pobles gals i del nord d'Europa, que van aprendre a transcriure la seva pròpia llengua en caràcters grecs. L'historiador Jean-Louis Brunaux diu que els druides van ser els principals beneficiaris d'aquesta escriptura, que van emprar també pel comerç i la notació científica.
El desenvolupament posterior de Massàlia, que aconseguiria un important nombre d'habitants i la categoria de polis (ciutat estat), la van convertir en un port de referència grec a Europa occidental, aliat més endavant de la República Romana en les seves disputes amb etruscs, celtes i Cartago. La colònia grega va prosperar gràcies a la seva posició com a pont de comerç entre Roma i els pobles de l'interior de la Gàl·lia, facilitant l'intercanvi de béns manufacturats, esclaus i, particularment, de vi l'elaboració del qual i cultiu a Marsella es remunta al , com han posat de manifest les excavacions en el pujol de Saint-Charles amb la troballa dels substrats de viticultura més antics descoberts a França. En el 49 aC, a conseqüència del seu suport al partit de Pompeu el Gran en el seu enfrontament amb Juli Cèsar, va ser annexionada a Roma per aquest últim després de vèncer i capturar a la seva flota, adoptant el nom llatí de Massilia.
L'administració romana va respectar en profit del desenvolupament de la ciutat, la fundació construïda pels grecs, cosa que testimonien els jaciments arqueològics, els quals mostren treballs d'ampliació. Els romans van aportar també noves infraestructures, com el clavegueram públic, del qual Massilia va ser la primera vila de les Galias a ser equipada. Pàtria del cèlebre marí Píteas, Massilia va estar governada per un consell de 15 senadors triats entre els 600 del Senat, si bé, el control efectiu era ostentat per tres d'ells.Estabó, Geografia, llibre IV, 1,5
D'acord amb la tradició catòlica, Maria Magdalena va difondre el cristianisme a Provença des de Massilia juntament amb Llàtzer de Betània, que seria, segons alguns autors, el primer bisbe de la diòcesi de Marsella. Del període d'expansió cristiana es conserva l'epitafi dels probables màrtirs Volusià i Fortunat, considerada la més antiga de les inscripcions cristianes.
Edat mitjana miniatura|Marsella el 1575.
Després de la descomposició de l'Imperi Romà a Europa Occidental en el , la ciutat va passar a ser governada pels visigots, que la van cedir als ostrogots després de la batalla de Vouillé el 507, per evitar que caigués en mans dels francs que, no obstant això, van acabar per ocupar-la.