Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp. Aquests es reunien ocasionalment quan Zeus els convocava o en ocasions especials. Eren, alhora, invocats per tal de donar suport a les decisions polítiques del humans i per solucionar conflictes mitjançant judicis.
Aquest grup estava liderat per Zeus i la seva dona i germana Hera, i també hi formaven part Posidó, Demèter, Hèstia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Hermes, Ares, Afrodita i Hefest.
Els romans adoptaren amb facilitat aquesta formació gràcies al precedent dels dii consentes, d'origen etrusc, que era també un consell de dotze déus al qual se supeditaven totes les altres divinitats.
Els dotze olímpics La primera referència antiga de llurs cerimònies religioses es troba a l'himne homèric a Hermes. El culte grec dels dotze olímpics es remunta al a Atenes i probablement no té precedents a l'època micènica. L'altar dels dotze olímpics a Atenes es data generalment a l'arcontat de Pisístrat el Jove, el 522/521 aC.
El concepte de "dotze déus" és més antic que qualsevol de les fonts gregues o romanes actuals i és probable que el seu origen sigui a Anatòlia.Segons Malgrat això, a la cultura de l'antiga Grècia, els «Déus de l'Olimp» i els «cultes als dotze déus» eren sovint conceptes relativament diferents.
Així mateix, per la seva rellevància, els olímpics apareixen en multitud d'obres literàries i representacions artístiques, entre les quals hi ha un ampli consens en comptabilitzar en dotze el conjunt de divinitats. Malgrat això, no existeix un únic llibre de referència, sinó que hi ha infinitat de textos, mites i obres produïdes per diferents autors que presenten aquest panteó. És per aquest motiu que les seves identitats poden no coincidir en cada obra.
De la mateixa manera que passa en altres aspectes i elements de la mitologia, el nombre i la identitat dels déus que habitaven al Mont Olimp (conegut com a «Consell dels déus») és imprecís segons la tradició. Com s'ha mencionat anteriorment, sembla que el seu nombre era dotze, i aquest podria ser-ne el llistat original: Zeus, Hera, Posidó, Afrodita, Ares, Atena, Hermes, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Demèter i Hèstia. Malgrat això, com hi ha infinitat d'obres diferents, diversos investigadors es refereixen al grup dels déus de l'Olimp amb més de dotze integrants.
Zeus, Hera, Posidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atena, Apol·lo, Àrtemis i Demèter són sempre considerats déus olímpics. Per l'altre banda, Hades, Hèstia i Demèter eren, entre d'altres, algunes de les divinitats que apareixien en algunes obres de forma recurrent. Malgrat això, Dionís va rellevar Hèstia i Hades no va ser considerat déu de l'Olimp, en molts casos, degut a les diferències amb els seus germans. Persèfone passava la tercera part de l'any a l'inframón (provocant així l'hivern) i se li permetia tornar a l'Olimp durant els restants vuit mesos perquè pogués estar amb la seva mare, Demèter però no era deessa de l'Olimp només hi anava de visita a veure Demèter. I, tot i que Hades sempre fou un dels principals déus grecs, la seva llar al món subterrani dels morts feia la seva relació amb els olímpics més delicada. Per aquesta raó, generalment no se l'ha inclòs en aquesta llista, tot hi haver-hi excepcions. No tenia un seient al panteó atès que passà gairebé tot el seu temps a l'inframón, on n'era el rei.
Herodor d'Heraclea inclogué al seu Dodekatheon les deïtats següents: Zeus, Hera, Posidó, Hermes, Atena, Apol·lo, Alfeu, Cronos, Rea i les Càrites. Heròdot també inclou Hèracles com un dels dotze. Llucià també inclou Hèracles i Asclepi com membres dels dotze, sense detallar quins dos déus hagueren de cedir llur lloc. A l'illa de Cos, Hèracles i Dionís s'afegeixen als dotze i Ares i Hefest són oblidats. Tanmateix, Píndar, la Biblioteca d'Apol·lodor i Herodor d'Heraclea discrepen amb això. Per a ells, Hèracles no és un dels dotze déus, sinó el que establí el seu culte. Hebe, Hèlios, Eros, Selene i Persèfone són uns altres déus i deesses importants que de vegades s'inclouen al grup dels dotze. Eros es representa sovint afegit als dotze, especialment amb la seva mare Afrodita, però és estrany que se'l consideri com un dels olímpics. miniatura|296x296px|Loggia di Psiche, 1518-19, fresc de Rafael. A la imatge, secció del sostre on es representa el concili dels déus, principalment els dotze olímpics, rebent a Psique. Degut a aquestes variacions, alguns artistes i investigadors han fet llistats que van més enllà dels dotze déus. Raffael Sanzio, per exemple, en el seu fresc Loggia di Psiche, fa que apareguin setze figures; Zeus, Hera, Atena, Àrtemis, Posidó, Hades, Eros, Demèter, Ares, Dionís, Apol·lo, Afrodita, Hèracles, Hefest, Janus i Hermes.
Llista de divinitats Olímpics clàssics Els dotze déus i deesses que figuren entre els dotze amb més freqüència. Entre els quals, Zeus, Hera,Posidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atena, Apol·lo i Àrtemis. +Nom grecNom romàImatgeDescripcióGeneracióZeusJúpiterminiatura|232x232pxRei dels déus i governant del mont Olimp; déu del cel i del tro. Fill menor dels titans Cronos i Rea. Els seus símbols inclouen el llamp, l'àguila, el roure, el ceptre i la balança. Germà i espòs d’Hera, tot i que va tenir nombroses amants, tant entre les deesses com entre les mortals.PrimeraHeraJunominiatura|211x211pxReina dels déus i deessa del matrimoni i la família. Filla menor de Cronos i Rea. Esposa i germana de Zeus. Els seus símbols inclouen el paó, la magrana, la corona, el cucut, el lleó i la vaca. Com a deessa del matrimoni, sovint busca venjança contra les amants de Zeus i els seus fills.PrimeraPosidóNeptúminiatura|159x159pxSenyor dels mars, dels terratrèmols i dels cavalls. Els seus símbols inclouen el cavall, el toro, el dofí i el trident. Fill mitjà de Cronos i Rea. Germà de Zeus i Hades. Casat amb la nereida Amfitrite, tot i que, com la majoria de déus grecs masculins, va tenir amants d'ambdós sexes.PrimeraApol·loFebusminiatura|194x194pxDéu de la música, les belles arts, la llum, el sol, la medicina, la bellesa, el coneixement, la poesia, la profecia i el tir amb arc. Els seus símbols inclouen el sol, la lira, l'arc i les fletxes, el corb, el dofí, el llop, el cigne i el ratolí. Fill menor de Zeus i Leto, i germà bessó d'Àrtemis. Líder de les Muses inspiradores. Va tenir moltes amants, tant deesses com mortals, i una llarga llista de descendents.SegonaAtenaMinervaminiaturaDeessa verge de la saviesa, l'artesania, la defensa i la guerra estratègica. Els seus símbols inclouen l'òliba i l'olivera. Filla de Zeus i de l'oceànide Metis, va sorgir completament adulta i armada del cap del seu pare després que aquest s'empassés la seva mare.SegonaAfroditaVenusminiatura|264x264pxDeessa de l'amor, la bellesa i el desig. Els seus símbols inclouen el colom, els ocells, la poma, l'abella, el cigne, el murtra i la rosa. El seu nom prové del grec ἀφρός (afros, ‘escuma’), perquè va sorgir de l'escuma del mar quan la sang d’Urà va caure sobre la terra i el mar després de ser castrat pel seu fill Cronos. Altres mites la presenten com a filla de Zeus i de l'oceanide Dione. Casada amb Hefest, però va tenir moltes relacions amb amants, especialment amb Ares, amb qui va tenir vuit fills, entre ells Eros. El seu nom ens ha donat termes com «afrodisíac» i, pel seu equivalent romà Venus, les paraules «venerar» i «venèria».Generació titànica o SegonaAresMartminiaturaDéu de la guerra, la força, la virilitat masculina i el vessament de sang. Protector de l’Olimp i dels exèrcits. Els seus símbols inclouen la llança, l'escut, la torxa, el porc senglar, la serp, el gos i el voltor. Fill de Zeus i Hera, era l'amant favorit d'Afrodita, que era la seva aliada en la guerra i sanadora. El seu nom romà, Mart, ens ha donat paraules com «marcial», el dimarts (dia de la setmana) i el mes de març.SegonaHermesMercuriminiatura|245x245pxMissatger dels déus; déu del comerç i de la retòrica. Els seus símbols inclouen el caduceu (una vara entrellaçada amb dues serps), les sandàlies i el casc alats, la cigonya i la tortuga (el caparàs de la qual va utilitzar per inventar la lira). Fill de Zeus i de la nimfa Maia. És el segon olímpic més jove, només una mica més gran que Dionís. Es va casar amb Dríope, filla del rei Dríope, i el seu fill Pan es va convertir en el déu de la natura, senyor dels sàtirs, inventor de la flauta i company de Dionís.SegonaÀrtemisDianaminiatura|206x206pxDeessa verge de la caça, la virginitat, el part, el tir amb arc i tots els animals. Els seus símbols inclouen la lluna, el cérvol, el gos de caça, l'ossa, la serp, el xiprer, l'arc i les fletxes. És la germana bessona d'Apol·lo i la filla gran de Zeus i Leto.SegonaHefestVulcàminiatura|251x251pxMestre ferrer i artesà dels déus; déu del foc i la forja. Els seus símbols inclouen el foc, l'enclusa, la destral, el ruc, el martell, les tenalles i la guatlla. Fill d’Hera, amb Zeus o sense. Després del seu naixement, els seus pares el van llençar fora del mont Olimp, i va caure a l'illa de Lemnos. Estava casat amb Afrodita, tot i que, a diferència de la majoria de marits divins, rarament va ser infidel. El seu nom llatí, Vulcà, ens ha donat la paraula «volcà».SegonaDemèterCeresminiatura|294x294pxDeessa de la fertilitat, l'agricultura, la natura i les estacions de l'any. Els seus símbols inclouen la rosella, el blat, la torxa i el porc. Filla mitjana de Cronos i Rea. El seu nom llatí, Ceres, ens ha donat la paraula «cereal».Primera
Olímpics variables Els olímpics variables o recurrents en diferents obres són: Hades, Hèstia, Dionís, Asclepi, Eros, Hebe, Hèracles, Pan i Persèfone.