El Tour de França de 1938 fou la 32a edició del Tour de França i es disputà entre el 5 i el 31 de juliol de 1938, sobre un recorregut de 4.694 km, distribuïts en 21 etapes, dos d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 29 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,565 km/h.

El duel entre Gino Bartali i Félicien Vervaecke és l'element més destecat de la lluita esportiva, però a la 14a etapa Bartali aconsegueix treure-li més de 5' de diferència, cosa que clarifica força la classificació final.

Antonin Magne i André Leducq s'acomiaden del Tour de França de la millor manera possible, escapant-se a la darrera etapa i arribant a París agafats de l'espatlla. Ambdós seran donats com a guanyadors exaequo per part dels comissaris esportius.

En aquesta edició es redueixen les bonificacions: 1' pel vencedor i 1' pel primer a arribar als colls de muntanya. En cas d'arribar en solitari la bonificació igual a la diferència respecte al segon es redueix a un màxim d'1' 15".

Així mateix, queden suprimides les contrarellotges per equip.

Canvis respecte a l'edició anterior El sistema de bonificacions fou reduït en comparació amb el 1937: el vencedor de cada etapa sols rebia una bonificació d'un minut, al qual s'afegia la diferència respecte al segon classificat, amb un màxim de 75 segons. Els ciclistes que coronaven en primera posició un coll de muntanya sols rebien un minut de bonificació.

Les contrarellotges per equips, en què els equips prenien la sortida separats per 15 minuts, foren eliminades de la cursa. No tornaran a ser presents al Tour fins a l'edició de 1954, però amb un format diferent. Per contra, el Tour de 1938 compta amb dues contrarellotges individuals.

En anys precedents els ciclistes corrien bé en equips nacionals o bé manera individual. El 1937 hi hagué problemes amb ciclistes individuals que havien estat acusats d'ajudar d'altres ciclistes, culminant amb l'abandonament de tot l'equip belga del Tour, amb el líder al capdavant. Per evitar aquests problemes les categories per a ciclistes individuals foren eliminades del Tour de França de 1938, i tots els ciclistes que prengueren part ho feren dins els equips nacionals. Però en haver-hi molts ciclistes francesos que no encaixaven en l'equip nacional, es van incloure dos equips francesos més, els "Bleuets" i els "Cadets". Els "Bleuets" eren una mena de selecció francesa "B", mentre els "Cadets" eren joves promeses franceses.

Participants

Els països amb més tradició ciclista el 1938, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i França enviaren equips amb 12 ciclistes cadascun. Espanya, Luxemburg, Suïssa i els Països Baixos van enviar equips més petits, de sis ciclistes cadascun. A banda, els francesos tenien dos equips addicionals de 12 ciclistes cadascun: els cadets i els Bleuets.

Els tres equips més potents eren el belga, el francès i l'italià. L'equip nacional italià era liderat per Gino Bartali, que liderava l'edició del 1937 quan patí una important caiguda que li va fer perdre totes les opcions. La federació italiana de ciclisme li havia demanat que no participés en el Giro d'Itàlia de 1938 i que concentrés tots els seus esforços en el Tour de França.

Recorregut Després de mantenir un recorregut molt similar des de 1932, fent la volta a França en el sentit de les agulles del rellotge, en aquesta ocasió es fa a la inversa, per la qual cosa els Pirineus es passen abans que els Alps. Amb aquest canvi la primera etapa de muntanya no arriba fins a la vuitena etapa i a més el començament de la cursa és molt més plàcid, ja que en edicions anteriors la primera etapa, amb final a Lilla, incloïa nombrosos trams de llambordes que la convertien quasi en definitiva.

Alhora hi ha una disminució en el nombre de ports de superar, quedant les etapes d'alta muntanya reduïdes a tres, tot i la incorporació per primera vegada del coll de l'Iseran. Sis noves vil·les acolliran una etapa del Tour de França per primera vegada: Saint-Brieuc, Arcaishon, Besiers, Reims, Laon i Saint-Quentin.

Desenvolupament de la cursa Ciclistes passant per davant un ramat d'ovelles.|miniatura En les primeres etapes, abans dels Pirineus, tots els favorits van evitar malgastar les forces. André Leducq, que no havia perdut gaire temps en les primeres etapes, va formar part d'una escapada en el segon sector de la sisena etapa, cosa que li va permetre aconseguir el liderat, en detriment de Jean Majerus. En la vuitena etapa Gino Bartali va llançar un dur atac, deixant enrere a tots els rivas, però en el descens del coll d'Aspin la seva roda es va trencar i Félicien Vervaecke i Edward Vissers el van superar. Bartali finalment acabà l'etapa en tercera posició, però Vervaecke es va fer amb el liderat. En aquesta etapa, l'antic vencedor del Tour, Georges Speicher va ser enxampat remolcant-se amb l'ajuda d'un cotxe i va ser expulsat de la carrera.

En finalitzar aquesta etapa Bartali ocupava la segona posició en la classificació general, a poc més de dos minuts de Vervaecke. En la següent etapa Bartali aconseguí reduir la diferència amb el líder a menys d'un minut gràcies a les bonificacions obtingudes en passar en primera posició pel Coll de Portèth d'Aspèth. Amb tot, en la contrarellotge individual del segon sector de la 10a etapa Vervaecke augmentà les diferències fins a 3' 45", que quedaren reduïts en un minut en la següent etapa en passar Bartali en primera posició pel coll de Braus.

En la catorzena, amb el pas pels colls d'Alòs, Vars i Izoard, Bartali llença un atac demolidor que li permet guanyar l'etapa amb més de cinc minuts sobre Mario Vicini, disset sobre el fins aleshores líder Vervaecke i vint sobre Vissers. Bartali passà a ser el nou líder de la cursa.

Abans de començar la quinzena etapa Bartali no es trobava bé del tot. El seu director d'equip, Costante Girardengo, li va dir que no es forcés i Bartali va deixar la iniciativa en mans dels seus rivals i fins i tot quedà despenjat en el pas per alguns dels ports de muntnaya. Amb tot, en el descens del coll de l'Iseran Bartali accelerà el ritme fins a arribar al grup capdavanter. Durant l'etapa, Mathias Clemens, que havia començat l'etapa com a segon classificat, va perdre molt de temps, amb la qual cosa Vervaecke passà a ocupar la segona posició en la general a més de 20 minuts de Bartali.

A partir d'aquest punt la defensa del liderat per part de Bartali fou fàcil. Vervaecke recuperà una mica de temps en la darrera contrarellotge individual, però en cap moment posà en perill el liderat de Bartali.

En la darrera etapa Antonin Magne, vencedor del Tour de França de 1931 i 1934, i André Leducq, vencedor del 1930 i 1932, es van escapar i creuaren la línia d'arribada plegats. Els jutges de la cursa els van declarar vencedors exaquos. Aquesta fou la 25a victòria d'etapa de Leducq i posteriorment sols Eddy Merckx i Bernard Hinault han guanyat més etapes, mentre Mark Cavendish té les mateixes. Per ambdós ciclistes aquesta fou la darrera etapa que disputaven del Tour de França.

Resultats Etapes Les etapes 6 i 17 foren dividides en dos sectors, mentre la 4, 10 i 20 ho foren en tres sectors. Es disputaren dues contrarellotges individuals en el segon sector de la 10a i 20a etapes.

+Resultat de les etapesEtapaDataRecorregutKmVencedor d'etapaLíder de la general 1a 5 de juliol París - Caen 22px|Etapa plana Etapa plana 215 Willi Oberbeck Willi Oberbeck 2a 6 de juliol Caen - Saint-Brieuc 22px|Etapa plana Etapa plana 237 3a 7 de juliol Saint-Brieuc - Nantes 22px|Etapa plana Etapa plana 238 4a A 8 de juliol Nantes - La Roche-sur-Yon 22px|Etapa plana Etapa plana 62 4a B 8 de juliol La Roche-sur-Yon - La Rochelle 22px|Etapa plana Etapa plana 83 4a C 8 de juliol La Rochelle - Royan 22px|Etapa plana Etapa plana 83 5a 10 de juliol Royan - Bordeus 22px|Etapa plana Etapa plana 198 6a A 11 de juliol Bordeus - Arcaishon 22px|Etapa plana Etapa plana 52,5 20px|Itàlia Jules Rossi 6a B 11 de juliol Arcaishon - Baiona 22px|Etapa plana Etapa plana 171 20px|Itàlia Glauco Servadei 7a 12 de juliol Baiona - Pau 22px|Etapa plana Etapa plana 115 8a 14 de juliol Pau - Banhèras de Luishon 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 193 9a 16 de juliol Banhèras de Luishon - Perpinyà Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 260 10a A 17 de juliol Perpinyà - Narbona 22px|Etapa plana Etapa plana 63 10a B 17 de juliol Narbona - Besiers 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 27 10a C 17 de juliol Besiers - Montpeller 22px|Etapa plana Etapa plana 73 11a 18 de juliol Montpeller - Marsella 22px|Etapa plana Etapa plana 223 20px|Itàlia Gino Bartali 12a 19 de juliol Marsella - Canes 22px|Etapa plana Etapa plana 199 13a 21 de juliol Canes - Dinha Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 284 14a 22 de juliol Dinha - Briançon 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 219 20px|Itàlia Gino Bartali 20px|Itàlia Gino Bartali 15a 23 de juliol Briançon - Aix-les-Bains 22px|Etapa de muntanya Etapa de muntanya 311 20px|Itàlia Gino Bartali 16a 25 de juliol Aix-les-Bains - Besançon Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 284 20px|Itàlia Gino Bartali 17a A 26 de juliol Besançon - Belfort 22px|Etapa plana Etapa plana 89,5 20px|Itàlia Gino Bartali 17a B 26 de juliol Belfort - Estrasburg 22px|Etapa plana Etapa plana 143 20px|Itàlia Gino Bartali 18a 27 de juliol Estrasburg - Metz 22px|Etapa plana Etapa plana 104 20px|Itàlia Gino Bartali 19a 28 de juliol Metz - Reims 22px|Etapa plana Etapa plana 196 20px|Itàlia Gino Bartali 20a A 30 de juliol Reims - Laon 22px|Etapa plana Etapa plana 48 20px|Itàlia Glauco Servadei 20px|Itàlia Gino Bartali 20a B 30 de juliol Laon - Saint-Quentin 20px|link=Contrarellotge individual|22px Contrarellotge individual 42 20px|Itàlia Gino Bartali 20a C 30 de juliol Saint-Quentin - Lilla 22px|Etapa plana Etapa plana 107 20px|Itàlia Gino Bartali 21a 31 de juliol Lilla - París 22px|Etapa plana Etapa plana 279 Magne i Leducq foren declarats vencedors ex aequo de la 21a etapa. 20px|Itàlia Gino Bartali

Classificació general El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.

+ 20px|Mallot groc Classificació general (1–10) Pos. Ciclista Equip Temps1 20px|Itàlia Gino Bartali Itàlia 148h 29' 12"2 Bèlgica + 18' 27"3 França + 29' 26"4 Bèlgica + 35' 08"5 Luxemburg + 42' 08"6 20px|Itàlia Mario Vicini Itàlia + 44' 59"7 Bèlgica + 48' 56"8 França + 49' 00"9 Bèlgica + 59' 49"10 Bleuets + 1h 06' 47"