D'acord amb la mitologia grega, Èac (en , Aiakos; en ) va ser un heroi que esdevingué rei de l'illa d'Egina. Els seus descendents, entre els quals es compten Aquil·les i Àiax el Major, s'anomenaven eàcides.

Naixement Segons diverses fonts,Pseudo-Apol·lodor, Biblioteca 3.x11.2; Píndar, Odes Ístmiques VIII i Odes Nemees VIII; Ovidi, Les Metamorfosis VI.3 el déu Zeus va transformar-se en una àguila i va seduir la nimfa Egina. Aleshores se la va endur a una illa de la regió de l'Àtica anomenada Enone per protegir-la de la ira del seu pare, el déu fluvial Asop, qui sortí a perseguir-los fins que Zeus va atacar-lo amb una pluja de llamps. En aquesta illa va néixer l'infant Èac.

Rei d'Egina Quan va tenir l'edat va ser nomenat rei de l'illa, que rebatejà amb el nom de la seva mare, Egina. Segons OvidiOvidi, Les Metamorfosis VII.520 l'esposa de Zeus, Hera, va enviar una plaga de pesta que va matar tota la població de l'illa, i Zeus va respondre convertint totes les formigues en humans, començant per la seva reina, Mírmex (que en grec significa 'formiga'). Aquests nous habitants van ser anomenats mirmídons, una raça d'homes que esdevindrien famosos per la seva bravura al camp de batalla, especialment a la Guerra de Troia amb el lideratge d'Aquil·les, net d'Èac.

Èac apareix també al mite del rei Laomedont de Troia, segons Píndar (altres versions l'ometen). Resulta que els déus Posidó i Apol·lo van rebel·lar-se contra Zeus, el qual, després de derrotar-los, els va condemnar a servir durant cert temps al rei de Troia Laomedont; Posidó va construir les muralles i Apol·lo les edificacions del Mont Ida. El monarca va prometre'ls una gran recompensa si restava satisfet amb la seva feina i Èac, en assabentar-se'n, va apuntar-se a ajudar els déus a canvi d'una part dels beneficis. En acabar la feina, però, el rei no va voler pagar-los. Aleshores, els déus van castigar Troia amb diverses malediccions i Apol·lo va predir que la ciutat murada seria destruïda pels descendents d'Èac.

Considerat el monarca més just i pietós del seu temps, tant els mortals com els déus el visitaven quan tenien disputes entre ells. Un cop, l'Oracle de Delfos va predir que no s'acabaria una llarga sequera que estava assolant tota Grècia fins que Èac no pregués al seu pare Zeus. Quan Èac va complir, la sequera va finir immediatament. Aleshores, tota la població d'Egina es va implicar en la construcció d'un temple a Zeus i un temple anomenat Èacon, fet de parets de marbre blanc i on es creia que hi havia enterrades les seves restes mortals.

Després de la seva mort, el seu esperit formà part, amb Minos i Radamant, del tribunal que jutjava els esperits dels difunts.

Descendència Èac es casà amb Endeida, filla del mític bandoler corinti Esciró o del centaure Quiró, amb qui engendrà: Peleu, pare del mític Aquil·les Telamó, pare dels herois Àiax el Gran i Teucre

Un dia, Èac s'enamorà bojament de la nereida Psàmate, filla del déu Nereu, però quan ell s'hi acostà, es convertí en una foca i se n'anà. L'heroi no desistí i la perseguí fins que va acabar cedint. Fruit d'aquesta relació en va néixer un fill: Focos, vencedor de jocs atlètics.

Llista d'eàcides Els descendents d'Èac eren coneguts com a eàcides: Fills: Peleu, Telamó, Focos Nets: Aquil·les, Àiax el Gran, Teucre, Crisos Besnets: Neoptòlem, Eurísaces, Estrofi Rebesnets: Molós, Píel, Pèrgam, Pílades, Estrofi, Medont També es considerava descendent seu el rei de l'Epir Tàripes, pertanyent a la tribu dels molossos (suposadament descendents de Molós). Així tota la seva família i descendents també es consideraven eàcides: d'Àlcetes I i Arimbes fins a Pirros i Alexandre el Gran. Diversos il·lustres atenesos es consideraven descendents d'Àiax el Gran i, per tant, eàcides: el tirà del Quersonès traci Milcíades el Jove i seu fill, el general Cimó; el polític Alcibíades o l'historiador Tucídides.

Referències

Bibliografia

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 70. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).

Categoria:Herois fills de Zeus Categoria:Eginetes de l'antiguitat