Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, l'Horta, 1951) és un escriptor i periodista valencià, un dels més prolífics en català-valencià gràcies que ateny una alta xifra de vendes. Des dels seus inicis ha sigut conscient de les dificultats culturals i lingüístiques del País Valencià, però, en certa manera, el seu èxit representa la culminació de la normalització lingüística als territoris de parla catalana. Un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús de les variants valencianes.
Educat en un col·legi de jesuïtes, va començar la carrera de Dret però la va deixar. Es dedicà durant anys a treballar en qualsevol faena: venedor, representant comercial i d'altres oficis, fins que l'èxit literari li va facilitar dedicar-se només a escriure.
Trajectòria literària miniatura|Futbol, cultura i mitjans de coneixement: conferència de Ferran Torrent amb Damià Vidagany sobre el futbol. Començà amb una novel·la, La gola del llop (1983), escrita en col·laboració amb Josep Lluís Seguí i signada amb el pseudònim Pere Lavaca.
Assolí l'èxit de públic amb la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i exboxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989). Gràcies per la propina va ser guardonada amb el premi Sant Jordi 1994. En paraules del mateix autor, aquesta autobiografia novel·lada al cinquanta per cent li va permetre enfrontar-se als seus propis dimonis interiors.
A La mirada del tafur (1997) toca per primera vegada el tema del joc a la València dels anys finals del franquisme. Al cau d'una cafeteria regentada per dos germans, s'hi ajunta una timba de pòquer formada per un coronel de l'exèrcit, un comissari torturador, un proxeneta i un dels dos amos del garito, Ferran. Un atemptat anarquista, un assassinat i un cadàver que desapareix mostren un ambient polític i social corrupte, on la impunitat és possible.
L'illa de l'holandés (1999) presenta un escriptor i professor universitari d'idees marxistes deportat en una illa propera a la costa mediterrània. Hi troba un món gairebé aïllat, on l'amistat i la conversa són més importants que els esdeveniments polítics que estan succeint a la península, a l'Espanya franquista que s'enfonsa i desapareix.
Va rebre el guardó de la crítica de Serra d'Or, Premi Nacional de la Crítica i el Joan Crexells per Societat Limitada (2002) amb la qual començà una anàlisi sobre la València actual, continuada amb Espècies protegides (2003). La trilogia finalitza amb Judici Final (2006). Societat limitada mostra els aspectes tèrbols del finançament dels partits polítics, les maniobres a l'ombra dels qui ocupen el poder, l'especulació sagnant dels constructors i la destrucció d'espais naturals que en resulta en un món sense escrúpols. A Espècies protegides utilitza de nou la figura de Juan Lloris, un empresari de la construcció que vol convertir-se en personatge social a través de la política i del futbol, per a continuar disseccionant amb precisió de cirurgià l'època actual. A Judici Final, a més d'antics personatges, un exmilitant de l'IRA entrarà en escena. Només Socis (2008) es podria considerar la continuadora de l'abans esmentada trilogia.
Quasi un llibre de viatges, Living l'Havana (1999), és la visió d'un turista com Ferran Torrent que recorre L'Havana desmuntant els tòpics de la Cuba actual: els hotels i restaurants emblemàtics, la prostitució com a forma de sobreviure, els havans, la gastronomia...
Torrent recupera les figures del comissari Butxana i del periodista Barrera, protagonistes de les seues primeres novel·les, en Cambres d'acer inoxidable (2000). Recorren els ambients més perillosos i foscos de la València de final de segle, on poques coses han canviat.
La vida en l'abisme va ser finalista del Premi Planeta 2004. La versió catalana ha estat feta pel mateix autor. Sobre el fet que haja escrit en castellà i la polèmica que ha creat al món de les lletres catalanes, Torrent ja hi havia respost en una entrevista al diari El País feta quatre anys enrere: «—No ha pensat mai a passar-se al castellà? —Si m'ofereixen el Premi Planeta, sí. Me'l donen, recull els 50 quilos i me'n torne a casa. No li sembla bé?». D'altra banda, ha escrit en castellà com fan habitualment l'escriptor basc, Bernardo Atxaga, o els gallecs Suso de Toro i Manuel Rivas. Aquesta novel·la ha guanyat també el Premi de la Crítica Literària Valenciana, organitzat a la ciutat d'Alcoi per l'Associació Valenciana d'Escriptors i Crítics Literaris.
Quatre novel·les han estat portades al cinema sota la direcció de Francesc Bellmunt: Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina, L'illa de l'holandés de Sigfrid Monleón i La vida en l’abisme, de Ventura Pons.
Com a prosa assagística podria considerar-se Tocant València (1995). Hi recopila i organitza els articles publicats a la revista El Temps, tant les columnes escrites pel mateix autor com les converses mantingudes amb els periodistes Miquel Alberola i Vicent Martí. Repassa els seus ambients personals, València i la seua rodalia, la passió que sent per la boxa i tot allò que envolta aquest esport, la qüestió lingüística valenciana, el nom i l'ús del valencià, les seues idees polítiques d'esquerres però gens dogmàtiques com és el Torrent escriptor i novel·lista.
També ha escrit teatre amb Carles Alberola: O tu o res (1991), Nit i dia (1993). Ha participat com a guionista de cinema en tres pel·lícules sobre novel·les seues (Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina i L'illa de l'holandés) i a la pel·lícula El complot dels anells.
La Institució de les Lletres Catalanes el va nomenar Escriptor del mes l'abril de 1996.
D'altra banda, com a periodista, és constant la seua presència als mitjans de comunicació a través d'articles, cròniques i comentaris en diaris com El País, La Vanguardia o El Temps, i en programes de ràdio i televisió (TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio Nou).
El mateix Ferran Torrent reconeix que una de les majors dificultats quan escriu és el model de llengua. Ha volgut fer-la propera a la parla del carrer però sense allunyar-se de la normativa. Davant la diglòssia valenciana, l'aposta de Torrent per escriure en valencià fou arriscada. S'ha convertit en un narrador acompanyat pel reconeixement públic i el nombre de lectors.
Publicacions: Novel·la, narrativa, assaig TítolEditorialAnyNotesLa gola del llopFederació d'Entitats Culturals del País Valencià / Edicions del Bullent1983(En col·laboració amb Josep Lluís Seguí)No emprenyeu el comissariEliseu Climent / 3i41984(Toni Butxana i Hèctor Barrera)Penja els guants, Butxana!Quaderns Crema1985(Toni Butxana i Hèctor Barrera)Un negre amb un saxoQuaderns Crema1987(Hèctor Barrera)Cavall i reiQuaderns Crema1989(Toni Butxana i Hèctor Barrera)La cosa nostraEdicions Camacuc1991(amb Emili Piera i Manuel S. Jardí) HumorL'any de l'embotitQuaderns Crema1992(Toni Butxana i Hèctor Barrera)Gràcies per la propinaColumna1994(els germans Torres)Tocant ValènciaAigua de Mar1995Narrativa / memòriesLa mirada del tafurColumna1997(els germans Torres)Semental, estimat ButxanaColumna1997(amb Xavier Moret) (Toni Butxana i Hèctor Barrera)L'illa de l'holandèsColumna1999(Lluís Dalmau)Living l'HavanaColumna1999Narrativa / Recorregut per l'Havana, trencant tòpicsCambres d'acer inoxidableColumna2000(Toni Butxana i Hèctor Barrera)Societat limitadaColumna2002(Francesc Petit, polític, i Juan Lloris, empresari)Espècies protegidesEdicions Bromera2004(Juan Lloris, empresari, etc)La vida en l'abismeEditorial Planeta2004Finalista del Premi PlanetaJudici finalColumna2006(Francesc Petit, polític, i Juan Lloris, empresari)L'any de l'embotit.Columna2007Només socis Columna2008(Butxana, Tordera, Lloris, els Germans Torres...)Bulevard dels francesosColumna/Edicions Bromera2010Ombres en la nitColumna2011Caminaràs entre elefants: Un retrat de Mònica OltraColumna2013Biografia/assaig literari sobre Mónica Oltra.Un dinar un dia qualsevolColumna2015Individus com nosaltresColumna2017Poder contar-hoColumna2019Memòries de mi mateixColumna2023El jo que no morColumna2025Novel·la.
Sèrie Toni Butxana i Hèctor Barrera D'entre les seues publicacions indicades a dalt, hi ha la sèrie de novel·les negres protagonitzades pel detectiu privat Toni Butxana i l'exboxejador i periodista Hèctor Barrera. La llista que segueix inclou els llibres on surten els dos personatges i les obres on només en surt un.
Butxana - Barrera #1: No emprenyeu el comissari. València: Eliseu Climent / 3i4, 1984. Butxana - Barrera #2: Penja els guants, Butxana! Barcelona: Quaderns Crema, 1985. Butxana - Barrera #3: Un negre amb un saxo. Barcelona: Quaderns Crema, 1987. Butxana - Barrera #4: Cavall i rei. Barcelona: Quaderns Crema, 1989. Butxana - Barrera #5: L'any de l'embotit. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. Butxana - Barrera #6: Semental, estimat Butxana (amb Xavier Moret). Barcelona: Columna, 1997. Butxana - Barrera #7: Cambres d'acer inoxidable. Barcelona: Columna, 2000. Butxana - Barrera #8: Només socis. Barcelona: Columna, 2008. De fet, en aquesta obra hi entren tot una sèrie de personatges que ha anat creant Ferran Torrent i que han protagonitzat (o aparegut en) anteriors novel·les, com ara el Toni Butxana (aquí exdetectiu privat i el protagonista), el comissari Tordera (ara retirat), els germans Torres, i Juan Lloris (aspirant a alcalde frustrat).Només socis , ressenya o breu pinzellada sobre l'obra a escriptors.cat
Traduccions de la seua obra Al castellà No me vacilen al comisario. Trad. de Javier Gispert. Barcelona: Ediciones B, 1987 Contra las cuerdas. Trad. de Josep Lluís Bonet. Barcelona: Anagrama, 1987 Un negro con un saxo. Trad. de Joaquín Jordá. Barcelona: Anagrama, 1988 Gracias por la propina. Trad. d'Enric Benavent. Barcelona: Alba, 1996 Sociedad Limitada. Trad. de Felip Tobar. Barcelona: Destino, 2002 Especies protegidas. Trad. de Felip Tobar. Barcelona: Planeta, 2004 Juicio final. Trad. de Felip Tobar. Barcelona: Planeta, 2007 Bulevard de los franceses. Trad. de Felip Tobar. Barcelona: Columna, 2010 Una comida un día cualquiera. Trad. de Teresa Galarza. Barcelona: Columna, 2015 Poder contarlo. Trad. de Pau Sanchis. Barcelona: Columna, 2019 Memorias de mi mismo. Trad. de Pau Sanchis. Barcelona: Columna, 2023
Al francès Contre les cordes. Trad. d'Edmon Raillard. Nimes: Jascqueline Chambon, 1992
A l'italià Un negro con un sax (trad. di Un negre amb un saxo), trad. di Gina Maneri, Marcos y Marcos, Milano, 1997
Teatre: obres representades O tu o res (amb Carles Alberola). Companyia L'Horta Teatre. Albalat de la Ribera: Teatre Municipal, 1991. Nit i dia (amb Carles Alberola). Companyia L'Horta Teatre. València: Centre Dramàtic Generalitat de València (Rialto), 1993.
Guions de cinema i ràdio El complot dels anells. Cinema: Fair Play, 1988. No emprenyeu el comissari. Ràdio: Canal 9, 1989. Gepa Camp. Ràdio: Catalunya Ràdio, 1989. Ha participat en el guionatge per al cinema de les seues novel·les: Un negre amb un saxo, Gràcies per la propina i L'illa de l'holandés.
Premis i reconeixements Premi dels Lectors d'El Temps, 1988: Un negre amb un saxo Premi Sant Jordi, 1994: Gràcies per la propina Premi al millor guió al Festival de Cinema de Troia (Portugal), 1998. (Francesc Bellmunt i Ferran Torrent coguionistes): Gràcies per la propina. Premi Joan Crexells, 2002: Societat limitada Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 2003: Societat limitada Premi Nacional de la Crítica, 2003: Societat limitada Finalista del Premi Planeta, 2004: La vida en l'abisme. Premi Mostra del 5é Festival de Cinema en Valencià Inquiet 2009. Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes, 2010. Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana, 2024 (El va retornar l’Octubre 2025 per no estar d’acord amb la política lingüística de la Generalitat Valenciana). Premi Trajectòria a la creació 2025 del Festival Tiana Negra.