miniatura|Il·lustració d'una verdolaga feta a Alemanya al miniatura|Verdolaga conreada a Turquia. miniatura|Varietats cultivars ornamentals La verdolaga (Portulaca oleracea), és una espècie de planta amb flors comestible del gènere Portulaca dins la família monotípica de les portulacàcies. És nativa d'Àfrica, la Mediterrània oriental, el Caucas i l'Àsia Occidental, però s'ha expandit molt i avui dia presenta una distribució cosmopolita a les zones tropicals i temperades del planeta.
Addicionalment, pot rebre els noms d'enciam de patena, patena, porcellana, verdolaga silvestre i verdolagues. També s'han recollit les variants lingüístiques pulsallana, verdalaga, verdalagues, verdelaga i verdulaga. El DIEC també recull el nom verdolaga de conreu aplicat a Portulaca oleracea ssp. sativa, una antiga subespècie que avui dia no té reconeixement, essent només un sinònim heterotípic de la subespècie Portulaca oleracea var. oleracea.
Amb Ipomoea pes-caprae, Melanthera biflora i Digitaria ciliaris, la verdolaga és una de les primeres espècies de plantes que colonitzen zones degradades a les zones tropicals del planeta.Heatwole, H., Done, T., Cameron, E. Community Ecology of a Coral Cay, A Study of One-Tree Island, Great Barrier Reef, Australia. Series: Monographiae Biologicae, Vol. 43, p. 102
És molt abundant enmig dels conreus i dels horts de regadiu, de terra baixa i de muntanya mitjana. Forma part de les comunitats arvenses, és a dir, del que hom anomena males herbes.
Descripció És una planta herbàcia anual molt ramificada, amb tiges de fins a 40 cm de llargada, que generalment -tot i que no sempre- creixen arrapades a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'espàtula, sèssils, oposades o gairebé oposades.
Les flors, de color groc, també són sèssils, no arriben a 1 cm d'amplada i són solitàries o bé surten en petits grups. Els pètals, en nombre variable, cauen aviat. La floració s'esdevé entre maig i octubre.
El fruit és una càpsula amb una mena de tapadora que s'obre i que conté moltes granes menudes, que són les llavors.
La verdolaga és molt vital, es reprodueix vegetativament per esqueix amb molta facilitat, sempre que disposi d'aigua; si hi ha prou humitat, fins i tot arrela si hom deixa unes branques simplement damunt de terra.
Taxonomia Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).
Etimologia L'etimologia de portulaca és discutida, segons algun autor vindria de llatí clàssic portulaca amb el significat de pota de pollastre; en canvi, altres pensen que derivaria dels mots llatins porto amb el significat de portar i lac amb el significat de llet. D'altra banda, oleracea vindria del llatí amb el significat de "qui ve amb les hortalises" o "de l'horta".
Varietats Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues varietats següents:
Portulaca oleracea var. delicatula Portulaca oleracea var. oleracea
Portulaca oleracea var. delicatula és una varietat endèmica de l'illa d'Aldabra, un atol de l'oceà Índic situat al nord de Madagascar.
Sinònims Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Portulaca oleracea var. oleracea:
Portulaca aurea Portulaca consanguinea Portulaca cryptopetala var. poellnitziana Portulaca dichotoma Portulaca fosbergii Portulaca fosbergii var. major Portulaca laevis Portulaca latifolia Portulaca marginata Portulaca maritima Portulaca neglecta Portulaca oleracea var. alba Portulaca oleracea var. aurantia Portulaca oleracea var. aurea Portulaca oleracea var. caryophyllina Portulaca oleracea var. gillesii Portulaca oleracea var. gracilescens Portulaca oleracea var. grandiflora Portulaca oleracea var. haageana Portulaca oleracea var. linearifolia Portulaca oleracea var. macrantha Portulaca oleracea var. macrantha Portulaca oleracea var. micrantha Portulaca oleracea var. micrantha Portulaca oleracea var. rosea Portulaca oleracea subsp. sativa Portulaca oleracea subsp. stellata Portulaca oleracea var. striata Portulaca oleracea subsp. sylvestris Portulaca oleracea var. violacea Portulaca olitoria Portulaca opposita Portulaca papillosa Portulaca parviflora Portulaca parvifolia Portulaca poellnitziana Portulaca repens Portulaca retusa Portulaca rostellata Portulaca sativa Portulaca suffruticosa Portulaca sylvestris Portulaca sylvestris Portulaca terraereginae Portulaca viridis
Ecologia En comparació amb altres cultius comuns, P. oleracea és més tolerant a les plagues a causa de la seva coberta cerosa, que protegeix la planta d'insectes i malalties. En alguns casos, fins i tot se sap que té propietats antifúngiques. Tanmateix, alguns metabòlits fitotòxics de Drechslera indica, un fong, poden causar necrosi a la verdolaga. Dichotomophthora portulacae, un altre fong, pot causar podridura de la tija.
Se sap que Schizocerella pilicornis i Hypurus bertrandi s'alimenten de Portulaca oleracea. En alguns casos, poden ajudar a controlar la competitivitat de P. oleracea per prevenir la infestació de males herbes en camps on no es desitja P. oleracea, però no impedeixen que creixi completament.
Usos Aquesta espècie s'utilitza per a l'alimentació humana, conreada o silvestre, com a planta ornamental, hi ha varitats cultivars amb flors d'uns 5 cm de diàmetre i com a planta medicinal.
Nutrició La verdolaga crua és un 93% d'aigua, un 3% d'hidrats de carboni, un 2% de proteïnes i conté greixos insignificants. En una quantitat de referència de 100 grams, la verdolaga aporta 20 calories i quantitats riques (20% o més del valor diari, DV) de vitamina E (81% DV) i vitamina C (25% DV), amb un contingut moderat (11 –19% DV) de diversos minerals dietètics. La verdolaga és una font rica d'àcid alfa-linolènic, un àcid gras essencial amb omega-3.
Gastronomia miniatura|Amanida grega amb verdolaga. La verdolaga ofereix unes propietats nutritives importants, entre els seus nutrients es poden destacar els àcids grassos omega 3, vitamines A, B i C, calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi i magnesi. Hom la pot collir en qualsevol època de l'any, però -si es vol ben tendra- s'ha d'agafar abans que floreixi.
Tradicionalment la tija i les fulles crues de la verdolaga eren part de les amanides en les zones rurals. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. També es pot menjar cuita com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums: se'n poden fer truites, barrejant-la amb ceba, espinacs, ou, etc. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.
Les fulles i els brots queden sobretot bé en amanida. Cuinada, és una mica pesada. Les flors són decoratives i les llavors, una vegada assecades i moltes, poden ser un additiu amb gust de nou per a la farina.
A Occitània i a França és un dels ingredients del mesclum. A Grècia la verdolaga (Αντράκλα) es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per a fer amanides locals. En la cuina turca la verdolaga (semizotu) es consumeix com meze, plat calent (saltat), semizotu bastısı o amanida. http://www.turkish-cuisine.org/print.php?id=69&link=http://www.turkish-cuisine.org/ingredients-7/ingredients-used-in-turkish-cuisine-66/vegetables-69.html
Salinitat del sòl La salinització del sòl en espais agrícoles pot provocar una disminució dels rendiments dels cultius, i la impossibilitat de cultivar espècies sensibles a la sal en aquest sòl. La verdolaga té una alta tolerància a la toxicitat de la sal, la qual cosa la fa apta per al cultiu en zones on el reg es realitza amb aigua amb alta salinitat de clorur.
La verdolaga pot eliminar la sal del medi de cultiu en condicions salines. Com a cultiu intercalat o durant una temporada de creixement, pot eliminar 210 kg/ha de clorur i 65 kg/ha de sodi quan es conrea a 6,5 dS *m −1, permetent el creixement de plantes sensibles a la sal en sòls salins. La verdolaga té un efecte positiu sobre les plantes del cultiu d'acompanyament en condicions salades, com ara els tomàquets.
Vegeu també Llista de plantes de fulla comestible
Referències
Bibliografia Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. , plana 50.
Categoria:Cariofil·lals