miniatura|esquerra|Mosaic de l'any 200 amb dos bucinatores asseguts. Una buccina o també bucina (que es podria traduir per botzina) (en grec antic βυκάνη) és un instrument de vent en forma de corn que tocava un trompeter de l'antic exèrcit romà anomenat en llatí buccinator. L'instrument feia uns 11 o 12 peus de longitud, i el tub quedava envoltant el cos del buccinator. Aquesta trompeta assenyalava el classicum i també era el senyal pel relleu de la guàrdia de nit.
S'usava normalment dins del campament, ja que a diferència del cornu i de la tuba que s'usaven per donar ordres a les legions, tenia un so més suau. Flavi Renat Vegeci explica que:
Als textos literaris romans s'anomena també buccina al corn marí que portava Tritó, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
No s'ha de confondre amb l'instrument medieval anomenat també botzina o anafil, que era també metàl·lic i amb pavelló cònic o en forma de copa, però amb el tub recte (no corbat).
Referències
Enllaços externs http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/secondary/SMIGRA*/Buccina.html
Categoria:Música de l'antiguitat Categoria:Objectes romans Categoria:Instruments de vent