S'anomena efecte Flynn l'augment continu del quocient intel·lectual (QI) en algunes regions del món.
Va ser anomenat d'aquesta manera per Richard Herrnstein i Charles Murray en el llibre The Bell Curve, segons el qual cada dècada el QI augmenta en 3 punts respecte a l'anterior, tant en nens de pocs mesos com en adults. A més a més, està demostrat que cada generació és més intel·ligent que l'anterior, ja que presenta millors qualitats davant el pensament abstracte (o lateral).
L'efecte Flynn va ser anomenat en honor a l'investigador de la intel·ligència humana James Robert Flynn, que va liderar la recerca en aquest àmbit abans que l'efecte sigués descrit formalment. Tot i així, ell defensa que preferiria que el terme fos anomenat en honor a Read D. Tuddenham, el primer investigador que va presentar proves d'un augment significatiu i lineal en els resultats de les proves de quocient intel·lectual en un article en el qual comparava els resultats dels soldats de la primera i la segona guerra mundial.
Possibles explicacions Assumint que els tests de QI representen correctament la intel·ligència, l'efecte Flynn demostra que l'ambient en el que es desenvolupa una ment és primordial per al seu desenvolupament, i que aquest ambient ha anat millorant linealment al llarg del segle passat. Les possibles explicacions principals d'aquest fenomen són les següents.
Educació Les millores en l'accés a l'educació durant l'últim segle han tingut conseqüències innegables en l'intel·ligència general de les persones a les que se'ls ha fet el test. A més, en paraules de Flynn, "El tenor de l'educació ha canviat. Estem educant la gent perquè es prengui seriosament allò hipotètic, perquè utilitzi abstraccions i perquè les vinculi lògicament". Aquest canvi en l'educació explica l'augment observat en l'intel·ligència específicament aplicada a l'aplicació de lògica sobre idees idees abstractes i complexes.
Accés a la informació Qualsevol persona que tingui accés a internet té per conseqüència accés a informació sobre pràcticament qualsevol tema, fet que provoca que les persones estiguin més acostumades a consumir i interioritzar informació que fa dues dècades. Tot i així, durant els últims anys s'han estat estudiant els efectes tangibles de la sobrecàrrega informativa i informació sobreestimulativa als cervells de les persones. Aquests efectes cada cop són més presents a causa de la incorporació dels models de llenguatge extensos en la vida privada dels individus (large language models), i la predicció dominant és que aquests tindran repercussions negatives en la intel·ligència de les persones que els utilitzen freqüentment.
Exposició a tasques complexes Al llarg del segle anterior, el món s'ha anat complicant en termes de tecnològics, amb avenços i invencions que semblen créixer exponencialment. La interacció amb aquests nous aspectes del món requereix una ment desenvolupada en algunes de les facetes de la intel·ligència que s'analitzen als tests de QI. Per exemple, la relativament recent popularització dels videojocs ha provocat un augment de la intel·ligència espacial en el sector de persones que els juguen.
Alimentació i salut La tendència global a una major consciència de l'alimentació i la salut ha tingut un gran impacte en el desenvolupament del cervell de les persones, especialement en el dels infants. Un exemple d'aquesta tendència és el nombre cada cop més reduït de persones que fumen tabac i beuen alcohol, sobretot en les generacions més joves.
Referències
Categoria:Intel·ligència