Benigembla és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià.
Geografia Benigembla es troba a uns 314 m d'altura del nivell del mar. Les principals altures destacables del seu terme municipal, que té 18,4 km², són el Morro d'en Serra (1.001 m), el Cavall Verd (793 m), la Penya de l'Altar (999 m), la Solana (793 m) i el Mirabó (691 m). Limita amb els termes de Murla, Castell de Castells, Parcent, Tàrbena, i la Vall de Laguar.
miniatura|El poble de Benigembla
Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Xaló-Gorgos i al peu de la serra del Cavall Verd, la seua orografia és molt esquerpa i procliu a la pràctica de senderisme, amb la pujada a la Penya de l'Altar (890 m); o al Penyó (793 m) de la muntanya del Cavall Verd o de Pop; el paratge i la zona recreativa del Safareig o la Font; la Zona d'Acampada de la Vall de Pop en la partida de les Palmeres; els barrancs d'Alcaina i de Galitero; la ruta de la Penya Blanca (denominada així perquè està enclavada en un paratge on mai pega el sol) o les fonts de l'Ullet, del Pasqualet; de Dalt i de Baix;la del Xop; la Font Roja, i la Font de les Murteres.
miniatura|Benigembla
Hi destaca l'ascensió al cim del Cocoll (1.048 m), ruta senyalitzada i que s'inicia des del camí del Corral Nou, a uns 350 metres de Benigembla en direcció a la carretera que va a Castell de Castells. Les vistes, si l'oratge ho permet, són magnífiques: El Cavall Verd, el Carrascar d'Ebo, Alfaro, el Pla de Petracos, Serrella, Aixortà, Aitana, i el Carrascal de Parcent.
El riu Gorgos passa per Benigembla i al llarg del seu recorregut és abundant en canyes, que els llauradors de la zona han usat com a matèria primera per a elaborar canyissos (per a les teulades o per a estendre sobre ells el raïm a fi que el sol el secara i el convertira així en pansa), cistelles, paneres, gàbies, tabaquets de cosir, etc.
Localitats limítrofes Limita amb els termes municipals de La Vall de Laguar, Murla, Castell de Castells, Parcent i Tàrbena.
Flora En la ruta que porta al Cocoll de Benigembla es pot apreciar una varietat botànica que va del matollar sec de solana a les llomes baixes carregat de xares, mates i camamirles, matoll d'altura a les parts més altes amb espígoles i sàlvies i baixant per les pedres d'ombria trobem marfulls, hedreres i fleixos. Prop del poble es troba l'olivera dels Figuerals, un arbre monumental amb 9 m de perimetre i 11 d'alçada.
miniatura|El poble de Benigembla
Les muntanyes de Benigembla també proporcionen en abundància el serrello, conegut en altres indrets amb els noms de serrelot, servero i fenàs, el gram més abundant de les serralades del poble, que empraven els raïmers per embolicar el moscatell, i també usat per a alimentar el bestiar. En la muntanya del Cavall Verd també podem trobar una colònia de Caralluma Mumbyana Hispànica, una planta endèmica del sud-est peninsular, espècie protegida segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Hui dia sols hi ha tres colònies més en el País Valencià.
Història miniatura|El Carrer Llarg amb el campanar de l'Església Sant Josep al fons Diverses investigacions realitzades en les pintures rupestres del Pla de Petracos (antic poblat morisc, situat a 7,5 km de Benigembla en direcció a la Vall d'Ebo), demostra que la zona fou poblada des de la prehistòria. Es tracta de pintures d'art llevantí i macroesquemàtic, d'uns 8.000 anys d'antiguitat, que en 1998 varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i en 2005 parc d'interés cultural per la Generalitat Valenciana. El jaciment es troba a vora de 500 m sobre el nivell del mar, en el marge esquerre del Barranc de Malafí, i es compon de huit abrics, cinc dels quals presenten motius pintats perfectament visibles.
El poble de Benigembla és d'origen àrab. Després de la conquesta es mantingué la població que, poc abans de la seua expulsió, s'acostava als 200 habitants. Fins al 1544 fou senyoriu de la família de Pere Andrés. En 1609, arran del decret d'expulsió dels moriscs, la població àrab del poble es va fer forta a la Vall de Laguar, en companyia d'altres 16.000 i escaig moriscs de la zona. Des de Benigembla, Agustí Messia, capità de l'exèrcit cristià, dirigí l'operació que acabà amb la revolta. El 1676 passà a formar part del comtat de Parcent, i posteriorment a mans de la família de la Cerda.
La muntanya del Cavall Verd o del Pop fou un dels últims reductes de la resistència dels moriscs de l'antic Regne de València. A mitjans de novembre de 1609 uns 17.000 moriscs acampats en esta muntanya, armats amb fones, pedres i alguna ballesta, confrontaren cinc mil soldats dels terços de Nàpols i Sicília. El resultat del combat desigual fou evident: l'exèrcit de Felip III massacrà milers de moriscs i la resta es va refugiar en els escarpats cingles del Cavall Verd, el nom de la qual evoca precisament la figura llegendària d'un cavall verd que esperaren sense èxit per a salvar-se de l'expulsió. Allí varen resistir uns pocs dies sense aigua ni queviures fins a la seua capitulació final, i molts moriren en l'intent.
Al terme de Benigembla es troben les restes de l'antic castell, d'origen islàmic, denominat el Castell de Pop, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd o muntanya del Pop, contrafort meridional de la Vall de Laguar, i del nord del poble de Benigembla. Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d'Altafulla, però després recuperat per Al-Àzraq.
L'abril del 1245, el cabdill àrab, al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó signaren el “Pacte del Pouet” pel qual l'àrab es declarava vassall del rei Jaume I, lliurant-li, immediatament el castell de Pop i el castell de Tàrbena, retenint per un període determinat el castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent.
miniatura|La plaça més important de Benigembla
Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els successors. La fortalesa s'estenia entre els dos cims; sobre el més elevat està el cos principal del castell. Durant l'últim període musulmà pertanyé a Al-Azraq, el qual el va entregar a Jaume I el Conqueridor pel pacte d'Alcalà de la Jovada. Més tard, Pere el Gran va ordenar destruir-lo, i avui en queden molt pocs vestigis. El castell dona nom a la Vall de Pop, vall mitjana del riu Xaló-Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus de secà i regadiu. Com molts pobles de la Vall de Pop, després de la reconquesta i l'expulsió dels moriscs es va repoblar de camperols de les Illes Balears i Catalunya.
Demografia En 1615 el poble tenia tan sols 99 habitants, i en 1715 arriba a 360 habitants. Durant la primera meitat del s'observa un increment de la població, que arriba a consolidar-se gràcies a l'arribada de colons nascuts a les Illes Balears, els quals arribaren a Benigembla i a altres indrets de les comarques centrals valencianes a causa de la mala situació econòmica i social que hi havia a les illes. De fet, la població mallorquina passa a ser predominant en alguns pobles, com ara Benimassot, Famorca, Sanet i Negrals, i el Verger. La població de Benigembla va créixer espectacularment fins a 1870 i va arribar a un màxim de quasi 900 habitants.
Des de l'any 1900 a 1964, la població va disminuir en un 34 per cent, degut a un corrent migratori cap als Estats Units d'Amèrica, a Algèria, i a altres indrets europeus.
Dels 606 habitants censats població màxima assolida en els últims 72 anys el 2011, el 48% de la població és immigració a Espanya, principalment britànics.
En 1998 hi havia a Benigembla 382 habitants, i en el cens de l'any 2006 la població arriba a 563 habitants, i en el 2022 hi ha 512 habitants. Hui dia hi ha un 52% de la població d'acord al cens del 2022 que és estrangera, dels quals vora un 67.5% són procedents del Regne Unit de la Gran Bretanya, mentres que la resta provenen d'Amèrica del Nord, França, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, i l'est d'Europa.
Segons l'últim cens, el 70% de la població és catalanoparlant. Evolució de la població de BenigemblaPoblació de fet segons L'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 Any1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 20072009201120122022 Població809 879 758 667 649 730 693 689 564 549 420 380 392 563 570 589 606 583512 miniatura|Una imatge de Benigembla
Economia Una de les ocupacions dels benigemblers és l'agricultura, encara que actualment només es conrea el 28% del terme municipal. A mitjan , la producció de pansa va experimentar un considerable augment a tota La Vall de Pop i a tota la Marina Alta, a causa de la gran demanda del mercat britànic. Se sol citar l'any 1818 com l'inici d'esta expansió econòmica per haver-se produït eixe any la primera pujada significativa del preu del gra de raïm. Va començar llavors una plantació de ceps massiva per tota la comarca, a fi de proveir de raïm de moscatell a la que ja es perfilava com la primera indústria dels benigemblers i marinencs. S'encetava així el que més tard s'anomenaria «el segle de la pansa». La producció de la pansa tingué la seua esplendor al llarg del , i fins a mitjans del . La vinya era el conreu tradicional, i la varietat de moscatell s'imposava com a única. Els riuraus s'utilitzaven per a guardar la pansa de la humitat i les pluges. Encara es conserven algunes d'estes edificacions rurrals en el terme municipal, però ningú escalda el raïm avui en dia, per la falta de rendibilitat de la pansa.
miniatura|La piscina de Benigembla i el poble al fons
Avui, els conreus més estesos són els següents: els cítrics, vinya, oliveres, ametllers, garrofers i figueres. Ara la producció d'olives i oli d'oliva pareix que siga més rendible, per això que avui queden molt pocs ceps de raïm moscatell, i sols queden alguns ceps de vi pel consum de casa, i per regalar als amics. Encara que poc, s'hi conserva l'artesania dels cabassos de palma.
250px|The Church of Saint Joseph(Benigembla).
El sector de la construcció també ocupa un sector important de la població. La construcció s'ha beneficiat del turisme residencial, que ha augmentat considerablement en els últims anys.
Una altra part de la població són empleats del sector públic. El turisme rural també comença a tenir un paper rellevant en l'economia local. Com a conseqüència del turisme rural, en el poble hi ha dos restaurants, dues cases rurals, una zona d'acampada, i una zona recreativa. Degraciadament, la residència de la tercera edat dels masons no es va materialitzar perquè es troba en el LIC del riu Xaló-Gorgos.
Política 300px|Ajuntament de Benigembla en la Marina Alta
El primer alcalde del poble elegit, després de la transició democràtica, fou Antoni Caselles i Peréz del PSPV-PSOE, amb el suport de AP, encara que les primeres eleccions foren guanyades per la UCD, ja que va aconseguir 3 regidors de 7.
D'ençà que hi ha eleccions municipals, el BLOC-Compromís ha guanyat una volta, el PP ha guanyat dues eleccions, el PSPV-PSOE ha guanyat 5 eleccions, el PDP una elecció, els independents de Benigembla una elecció, l'antiga UCD una elecció.
En les eleccions municipals de 2003 el PP va obtenir l'alcaldia mercés als seus 4 regidors, i el PSPV n'obtingué 3. En les eleccions de l'any 2003 es presenta per primera volta una candidatura del Bloc Nacionalista Valencià.
En novembre de l'any 2004, L'Ajuntament de Benigembla va signar un conveni urbanístic amb l'empresa Coll de Rates, que tenien com a caps a Andrés Ballester i a Julio Iglesias. La major part de la població en conèixer la notícia per la premsa mostrà el rebuig al conveni urbanístic, així com al secretisme en què es va signar, i també mostraren el seu rebuig a l'evocació de les lleis d'urbanisme valencià, comegudes com a LRAU.