Joan de Bònia (Johannes Bonie) (?, Regne de València – ?, després de 1485) fou un metge i astròleg valencià del .
Biografia Joan de Bònia apareix breument en el De viris illustribus catalanis, opuscle biogràfic del notari i arxiver reial català del , Pere Miquel Carbonell, amb la referència següent: "Bonia Valentinus. Bonia Valentinus astrologorum et mathematicorum huius aetatis princeps."
("Bònia, valencià. Bònia, valencià, fou el primer dels astròlegs i matemàtics de la seva època.")Traducció al català de Mariàngela Vilallonga en el seu llibre ‘’Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell'’, pàg. 93.
Bònia fou un dels primers professors de l'escola de cirurgia de València. També va ser metge del rei Renat d'Anjou.Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, Col·lecció Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma 2006 (segona edició revisada i ampliada), pàg. 206.
Obra A Joan de Bònia, es deuen dues traduccions d'un tractat àrab (citat com a Risala o Tractat d'Alí, d'autor fins ara desconegut), relatiu al sexagenarium (el quadrant de sinus, un instrument de càlcul universal, astronòmic i aritmètic).Lluís Cifuentes, "2n Suplement a La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona-Palma, 2006)", dins Sciència.cat 2007 (consultat: el 18 de novembre de 2007). Cifuentes afegeix que el mot "sexagenarium" "sembla traducció de l'adjectiu àrab al-sittūnī ("sexagenari", "de seixanta parts"), en referència a la divisió sexagesimal de les escales semidiametrals d'aquest darrer instrument".
La primera de les traduccions de Joan de Bònia del referit tractat, duta a terme de l'original àrab al valencià (Lectura del sextant), és de 1456 i conté 20 capítols. El 1463, en feu una traducció de la versió valenciana al llatí (Lectura sexagenarii), inacabada, segons el que se n'ha conservat.Lluís Cifuentes, "2n Suplement ..." op. cit.. Aquesta versió llatina, Bònia la dedicà a Ferran Valentí, un jurista i teòleg valencià.Lluís Cifuentes, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, pàg. 205En el ‘’De viris illustribus catalanis’’ Pere Miquel Carbonell hi relaciona un Ferrandus Valentinus, prior de Tortosa i teòleg, que tradicionalment s'havia identificat amb Ferran Valentí, tot i que els darrers estudis, segons recull Mariàngela Vilallonga (Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell, pàg. 63) es decanten per identificar-lo amb Joan Ferrando.
Notes
Referències Lluís Cifuentes, 2n Suplement a "La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement" (Barcelona-Palma, 2006)", dins Sciència.cat 2007 (consultat: el 18 de novembre de 2007). Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, Col·lecció Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma 2006 (segona edició revisada i ampliada). Maravillas Aguiar Aguilar i José Antonio González Marrero, El tratado astronómico del "sexagenarium": una aportación mudéjar valenciana a la història de la ciencia; Sharq-al-Andalus 13 (1996), pàg. 183-202. Disponible en línia (PDF) . Un tratado latino sobre los usos del cuadrante de senos: edición de los cánones del tratado de Christianus de Prolianus conservado en el ms. lat. n.º 10263 de la Biblioteca nacional de Francia; Faventia 27/1, 2005 113-123. Disponible en línia (PDF). Maravillas Aguiar Aguilar, Notas sobre la astronomía de herencia árabe en Occidente en el siglo IX H./XV J.C.. Disponible en línia (PDF). Mariàngela Vilallonga, Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell; Asociación de Bibliófilos de Barcelona (edició limitada), Barcelona 1988.
Categoria:Astrònoms valencians Categoria:Escriptors valencians medievals en català Categoria:Escriptors valencians medievals en llatí Categoria:Traductors medievals al català Categoria:Astròlegs Categoria:Metges valencians històrics Categoria:Traductors valencians històrics Categoria:Escriptors morts al segle XV Categoria:Valencians nascuts al segle XV Categoria:Valencians morts al segle XV