Calp és un municipi del País Valencià situat a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta. En aquesta població se situa el penyal d'Ifac.
Geografia miniatura|Port pesquer de Calp La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d'Ifac, que amb els seus 332 metres d'alçada s'endinsa vora un quilòmetre en la mar. A banda del seu interés paisatgístic, també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat parc natural. A més a més, el terme, de 23,5 km², disposa de molt bones platges d'arena i cales i badies de pedra. Altres llocs d'interés són les Salines, llacuna de què s'ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l'extracció de sal i salaó de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l'esbarjo.
D'entre les platges, hi ha la platja del Cantal Roig, que es diu així perquè hi havia roca de color roig. El novembre de 2018, la sorra roja de la platja va desaparèixer.
Història Sobre l'origen del topònim de Calp, el president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Emili Casanova i Herrero, va emetre un informe on assenyalava que «El topònim Calp, probablement d'origen preromà, és l'única forma documentada tant en època musulmana, amb la grafia ⟨Qalp⟩, com després de la conquesta de Jaume I i durant tota l'edat mitjana. […] La forma Calpe és una adaptació morfològica al castellà del topònim genuí Calp».
Tenim evidències de l'antiguitat de Calp per troballes, datades en l'edat del bronze i en època ibera, fetes al voltant del Penyal i el Morro del Toix. Dels romans s'han trobat moltes restes, monedes, paviments i, sobretot, els Banys de la Reina, colònia dedicada a la salaó del peix.
Existix poca informació del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribuïx a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia, però altres historiadors parlen de l'any 1254. Malgrat tot, el que sí que queda clar és que no es repoblà amb cristians fins després de l'alçament d'Al-Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llúria, que va impulsar la construcció d'un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarrià, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscos; en 1359 el Cerimoniós hagué de lluitar contra Pere I el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d'Ifac i molts dels seus pobladors s'establiren en l'alqueria origen de l'actual Calp; després va pertànyer al comtat de Dénia; el 1386 es va procedir a la partició del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l'expulsió morisca, en 1609, deixa la població sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant el obligaren a nous reforçaments de la població fins que el 3 d'agost de 1637 un dels atacs dels àrabs va propiciar un dels fets més luctuosos de la història de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l'Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d'or i pirates presos. miniatura|El Penyal d'Ifac En la Guerra de Successió pren partit per l'arxiduc Carles, les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independència fou testimoni d'una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813. En l'edat moderna passà a mans de Roderic de Rebolledo, qui va llegar la població als Palafox, els quals exerciren la jurisdicció fins a la dissolució del règim senyorial el 1837.
Economia Tradicionalment ha estat una població agrícola, que produïa ametla, pansa i garrofes; la seua economia també es recolzava en la pesca i l'extracció de sal, però el segle passat —ja en els anys trenta va estiuejar-hi n'Ernest Hemingway— sobretot a partir dels seixanta s'ha convertit en un municipi turístic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.
Demografia En 2016 s'hi enregistren 19.591 habitants, amb un descens d'un terç dels empadronats des de 2010, arran de l'esclat de la bombolla immobiliària i el retorn de molts dels europeus comunitaris que s'hi havien establert els anys precedents. Segons el padró de l'INE de 2016, el 41,6% de la població era de nacionalitat estrangera, principalment romanesos (1.191 censats, un 6,4% del total del padró) i britànics (1.250, un 6,1% del padró).
Evolució demogràfica de CalpFont: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis des de 1996. Any1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 Població 1.667 2.008 2.415 2.306 2.480 2.241 1.922 1.970 2.177 3.399 Any1981199120002006201020112012201420162018Població8.00010.96216.73326.38229.90929.71829.55022.43719.59121.633
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV), 2 de Compromís per Calp (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 de Defensem Calp.
Alcaldes Des de 2023 l'alcaldessa de Calp es Ana Sala Fernández, amb un tripartit format per Som Calp, PSPV i Compromís.
Edificis d'interés miniatura|Carrer típic de Calp
Monumentalment, Calp destaca pel conjunt format per la Torrassa de la Peça, del , que alberga el Museu del Col·leccionista; part de les muralles i l'església Vella, del , adossada com a capella al nou temple, i que constituïx l'únic exemplar valencià de gòtic mudèjar. Altre patrimoni de Calp és el següent:
Castell-Fortalesa. Al cim de El Castellet, al costat del barranc del Mascarat. Edifici musulmà en ruïna total. Torre del Castellet. Declarada BIC. La Casa Nova. Típica granja fortalesa edificada en el segle i modificada fins al . Ermita de Sant Salvador. Bastida en estil gòtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat. Església de la Mare de Déu de les Neus. De 1973-1975. Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles - situada al tossal de la Cometa. Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles - de què ja hem parlat. Pou Salat. Pou i abeurador del . Torre del Molí, o del Morelló. Construïda en el sobre una torre de guaita dels temps de Felip II, constituïx un exemple dels molins fariners de la Marina. Alguns riuraus pel disseminat del municipi. Típiques construccions destinades a l'assecament de la pansa. També hi ha els museus Arqueològic Municipal, de l'Artesà i el Fester.
Festes Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble. Hom pot trobar quelcom tan valencià com els Moros i Cristians, que se celebren tots els anys al voltant del 22 d'octubre, dia del Crist de la Suor, patró del poble, o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar els Carnestoltes, que organitza la comunitat d'origen alemany on participen grups carnavalescs de ciutats germàniques. Organitzades per la Casa d'Andalusia es fan romeries i fires de caràcter andalús. Festes més tradicionals i velles, però, són les del dia de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, i les celebrades el dia de la Mare de Déu de les Neus, patrona de Calp, on, els dies següents, hi ha bous al carrer. També hi ha una falla per Sant Josep i fogueres per Sant Joan, especialment a la partida de la Cometa i Cases de Torrat, antic nucli de població camperola.
Gastronomia
La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, així podem tastar: arròs amb ceba i peix, guisat de bull (saladura d'un budell de tonyina), la llauna de Calp, paella de bacallà i floricol, la fideuada, el cruet de peix, arròs amb tonyina i gambes, arròs negre, putxero de polp, arròs del senyoret, a banda, caldero i un llarg etcètera. Però també les carns —ànec, vedella, conill, perdiu— i els embotits —botifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada— són treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolços de Nadal i Pasqua.
Notes
Referències
Enllaços externs
Web oficial de Calp Web de turisme de Calp País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.