Josep Maria Madorell i Muntané (Molins de Rei, Baix Llobregat, 7 de novembre de 1923 - 1 de febrer de 2004) fou un dibuixant català que solia firmar els seus treballs com a Madorell. Fou el creador de títols clàssics del còmic català com Jep i Fidel, i les adaptacions gràfiques de les aventures de Pere Vidal i de Massagran, entre altres.
L'estil de Madorell era el de la línia clara, hereva de l'escola belga d'Hergé, encara que ell mateix, sense renunciar a la definició, parlava del seu estil com una evolució de l'obra que havien realitzat els grans mestres catalans uns anys abans, sobretot la de Junceda.Castillo, Montserrat. Madorell, la col·lecció de la BC. Biblioteca_de_Catalunya, 2006.
Aquest estil té com a màxim objectiu la claredat; és a dir, permetre la màxima comprensió de la història als lectors: els enquadraments, els diàlegs, els rètols, el grafisme i tots els elements del còmic contribueixen a aquesta finalitat. Així, doncs, el grafisme es depura al màxim, evitant efectes d'ombra o de llum, i s'eliminen tots els detalls superflus. Aquestes característiques també s'apliquen al guió de la història.
Josep Maria Madorell fou nomenat fill predilecte de Molins de Rei. El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Biografia Inicis Madorell provenia d’una família de fabricants tèxtils, i durant uns quants anys va compaginar la feina a la fàbrica amb el dibuix, fins que el 1969 va decidir professionalitzar-se definitivament en l'àmbit de la historieta. Havia estudiat peritatge tèxtil a l'Escola Industrial i abans de dedicar-se per complet al dibuix, es dedicava al disseny de teixits a la fàbrica Textiles Malvehy S. A.
L'afició per la il·lustració li va venir de petit, quan va rebre les seves primeres classes de dibuix i pintura de la mà de Carme Sala, neboda del pintor Miquel Carbonell i Selva i deixebla de l'il·lustrador Joan Junceda. Durant els períodes de la Guerra Civil Espanyola en que no hi havia escola, dedicava moltes hores a la il·lustració, fent dibuixos i revistes casolanes de consum propi per als amics i la família. Es conserva un bon nombre d'aquestes revistes casolanes. Entre 1938 i 1941 trobem la més desenvolupada de totes: Fredolic. També publicà alguns dibuixos a les revistes Niu i Taleia, dirigides per Carme Sala i confeccionades a partir dels treballs dels seus deixebles.
El 1942, Madorell va fer una edició casolana d'un text de Manuel Marinel·lo, El conejo maravilloso, establint l'Editorial Fantasia a Molins de Rei. Amb la mateixa editorial casolana va publicar un dels seus primers personatges, Pedrín Bolita, creat el mateix 1942 i posteriorment transformat, l'any 1945, en Tito Bola per a la publicació infantil madrilenya ¡Zas!, vinculada a Acció Catòlica. Les aventures d'aquest nen afeccionat al futbol i els seus amics foren un dels plats forts de la capçalera madrilenya.
Primeres publicacions A partir de 1947 Madorell alternà les seves produccions casolanes amb les primeres col·laboracions professionals, publicant alguns acudits i tires il·lustrades a la premsa de l'època. La primera d'aquestes col·laboracions fou amb l'esmentada revista madrilenya ¡Zas!, però a partir del 17 de juny de 1947 també col·laborà amb la revista Llobregat, de Molins de Rei, amb acudits d'una vinyeta. L'any següent començà a publicar-hi una tira a cada número, amb Tito Bola com a protagonista, i durant uns anys, fins al 1957, dibuixà la «Pantalla alegre», una secció fixa on criticava de manera simpàtica els esdeveniments locals.
En paral·lel a tota aquesta activitat, el 1949 va començar a cultivar altres expressions gràfiques, com ara la creació d'auques. El 1953 començà a publicar al suplement d'historietes A todo color, del diari vespertí bareceloní La Prensa, editat per Josep Toutain. Hi publicà, entre altres, noves historietes de Tito Bola, i creà nous personatges com Paco y Paqui i Tim y Tom, predecessors, en certa manera, dels cèlebres Jep i Fidel.
Als anys cinquanta continuà publicant en suplements gràfics i infantils com Parque, del diari Solidaridad Nacional, capçalera que pertanyia, com La Prensa, al grup períodistic Prensa del Movimiento, establert per llei el 1940, amb l'objectiu que el partit únic de la dicatdura franquista, la FET y de las JONS, controlés totes les publicacions, impremptes i rotatives confiscades durant la guerra civil espanyola i la posterior postguerra. Dins d'aquest suplement va crear els personatges Ranita, el deportista integral i El fabuloso Bruno. A finals dels anys cinquanta, recuperaria el personatge de Ranita al diari Faro de Vigo, i a finals del seixanta, faria el mateix amb Bruno a la Gaceta Junior.
Entre els anys 1972 i 1974, col·laborà amb la revista TBO, per a la qual creà el personatge Balín, una certa evolució de Tito Bola.
A partir del setembre de 1961, i fins l'abril de 1985, col·laborà amb la revista Llaç d'Unió de Molins de Rei, primer il·lustrant-ne textos i després amb nous personatges, com en Peret Blanc o la Pona, que també aparegueren a Cavall Fort. Entre el 1971 i el 1985, la Pona va protagonitzar diverses tires a Llaç d'Unió on Madorell criticava i reflexionava sobra la transformació de la societat.
Cavall Fort Madorell va col·laborar amb Cavall Fort des del seu primer número, publicat el 24 de desembre de 1961, i fins després de la seva mort, perquè va deixar nombroses historietes que es van publicar pòstumament. En aquesta revista infantil, creada amb la voluntat d’apropar i impulsar el còmic en llengua catalana entre els més joves, hi va fer moltes aportacions: va dibuixar centenars de portades, pàgines de còmic i passatemps, alhora que va il·lustrar-hi innumerables contes.
La seva contribució més important, però, va ser la creació de Jep i Fidel, una sèrie protagonitzada per dos joves amants de l'excursionisme i l'esport; un més temerari i l'altre més responsable. A partir del tercer número de Cavall Fort, la sèrie passaria a ocupar, de forma invarable, la contraportada de la revista, esdevenint un dels elements més icònics de la publicació. Madorell va arribar a dibuixar més de 1.000 pàgines de la sèrie Jep i Fidel.
Més enllà dels populars Jep i Fidel, va crear-hi altres personatges com els germans Jordi i Núria (1962), Els Galifardeus (1966), Els Bufanúvols o Tanik el prehistòric (1971). Dins les aventures de Jep i Fidel, va intrudir el personatge de la Pona, que després saltaria a la revista Llaç d'Unió de Molins de Rei i, entre 1962 i 1965, inclouria els acudits de Peret Blanc, que també apareixien a Llaç d'Unió.
L'any 1969, Madorell deixà la seva feina en l'àmbit tèxtil per dedicar-se íntegrament a la tasca creativa i es vinculà encara més amb Cavall Fort. La solidesa i l'èxit social de la revista li donaren expectativa professional. Més endavant hi publicaria dues de les seves obres de còmic més importants: Les aventures de Pere Vidal (1967) i les Aventures extraordinaries d'en Massagran (1981).
Les aventures de Pere Vidal i els primers àlbums L'any 1966 es publicà La casa sota la sorra, la primera novel·la juvenil de Joaquim Carbó, un dels cofundadors de Cavall Fort. Madorell va convèncer-lo per adaptar el text al format gràfic. Carbó es va encarragar del guió, adaptant la novel·la al format seriat, dotant-la de la regularitat necessària al nombre de pàgines i de vinyetes; l'any 1967 començà a sortir per lliuraments a Cavall Fort.
La historieta va ser un èxit entre el públic juvenil i infantil. Davant la bona acollida, ambdós autors van decidir continuar treballant en nous títols, creant la sèrie de Les aventures de Pere Vidal. Entre el 1967 i el 2000 s'arribaren a publicar vuit àlbums protagonitzats per en Pere Vidal, un jove barceloní que es veu immers en mil aventures per ajudar els desfavorits als països del Tercer Món. La sèrie és una de les primeres i més reeixides experiències de còmic fet íntegrament en català.Entrevista a Josep Maria Madorell per Joaquim Carbó (Cavall Fort 589, 1987).
Tots els còmics foren publicats, primerament, a la revista Cavall Fort, però els primers títols també van aparèixer al diari Avui com a tires il·lustrades; és el cas de La casa sota la sorra (1967), El bruixots de Kibor (1970-71), La casa sota el mar (1973-74) i La casa sota la lona (1976). La popualaritat de la sèrie va fer que es publiquessin diversos àlbums recoplitoris a càrrec de l'Editorial Anxaneta, Edicions Unicorn i, posteriorment, l'Editorial Casals.
La saga es completaria amb El país d'en Fullaraca (1980), La casa sobre el gel (1987), La casa sota les estrelles (1995-96) i La casa sota les mines (1999-2000), el darrer còmic publicat en vida de Madorell, que responia a la preocupació per les mines antipersona de Joaquim Carbó. L'any 2024, l'Editorial Base va encetar la reedició de Les aventures de Pere Vidal.
Les aventures d'en Massagran L'any 1981 l'Editorial Casals, que ja havia pulicat els primers àlbums d'en Pere Vidal, va proposar a Ramon Folch i Camarasa, fill de Folch i Torres, recuperar el personatge d'en Massagran que havia creat el seu pare. La idea era adaptar al còmic les dues novel·les originals d'en Massagran publicades el 1910 a la revista En Patufet: Les aventures extraordinàries d'en Massagran i Les noves aventures d'en Massagran. Folch i Camarasa s'encarragaria dels guions, i Josep Maria Madorell de les il·lustracions, prenent com a model els dibuixos originals del personatge de Joan Junceda.
L'operació fou un èxit: el primer any se'n van vendre 10.252 exemplars; van continuar amb tirades de 20.000 i 25.000 exemplars, arribant a vendre 100.000 còpies i competint amb títols com Tintín, Lucky Luke o Astèrix. Com en el cas de Pere Vidal, les historietes es van publicar a Cavall Fort i es van recopilar en àlbums. Davant l'èxit dels dos primers títols, que havien respectat les històries originals de Folch i Torres, Ramon Folch i Camarasa va començar a escriure nous guions originals per als propers números de la sèrie, però sempre respectant les bases del personatge del seu pare. D'aquesta manera, gairebé anualment es van anar publicant fins a tretze historietes més a la col·lecció. En total, l'Editorial Casals va publicar quinze àlbums protagonitzat per en Massagran entre 1981 i l'any 2002.
Entre 2023 i 2024, l'editorial Combel va reeditar els quinze títols en tres grans volums recopilatoris.
Les publicacions de les aventures d'en Massagran han anat més enllà de Catalunya i les trobem reproduïdes en la premsa belga, escrites en neerlandès. També aparegueren a la revista Camacuc, revista valenciana per a xiquets i xiquetes.
El seu impacte en la cultura popular catalana és força notable si tenim en compte que a la dècada de 1990, TV3 va adaptar sis dels còmics de Folch i Camarasa i Josep Maria Madorell a la televisió, fent-ne una sèrie de catorze capítols d'uns 25 minuts de durada. Igualment, l'any 2005, el Teatre Nacional de Catalunya va estrenar una versió teatral del text de Josep Maria Folch i Torres, adaptat i dirigit per Joan Castells, amb l'estètica dels còmics i les il·lustracions de Madorell.
Publicacions Historietes 1952. Historietes de Fanfarrón, a El Fanfarrón, Tip. Migaza, Barcelona. 1953. Historietes de Tim y Tom, de Tito Bola i de Paco y Paqui, a A Todo Color, suplement del periòdic La Prensa, Prensa del Movimiento, Barcelona 1957. Historietes de Ranita, l'esportista integral i d'El fabuloso Bruno, a Parque, suplement del diari Solidaridad Nacional, Prensa del Movimiento, Barcelona 1958. Historietes de Ranita y Fidelio, a Suplemento Festivo Color, suplement del diari Faro de Vigo, Faro de Vigo, S.A., Pontevedra
Sèries 1961. Jep Sports Ltd. (a Cavall Fort; després, Jep i Fidel, l'any 1967; a Vagalume, retitulada com Xan, el 1991), sobre guions propis 1962. El Jordi i la Núria (a Cavall Fort) 1966. Els Galifardeus (a Cavall Fort) 1967. Les aventures d'en Pere Vidal (a Cavall Fort; a Avui, 1982), sobre guions de Joaquim Carbó 1969. Bruno i Chico (a Gaceta Junior)