El Cranc (Cancer, de símbol ), és una de les 88 constel·lacions modernes, una de les dotze constel·lacions del zodíac i una de les 48 constel·lacions que apareixen a l'Almagest de Ptolemeu. Càncer és una constel·lació petita i tènue situada entre les constel·lacions dels Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i l'Hidra femella al Sud. Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del Sistema Solar. La constel·lació també dona el seu nom al Tròpic de Càncer.

miniatura|esquerra|490x490px|Representació de la constel·lació del Cranc (amb un dibuix d'una llagosta) a l'Uranographia de Johannes Hevelius. miniatura|esquerra|330x330px|Delimitació de la constel·lació del Cranc segons la Unió Astronòmica Internacional. Mitologia En la mitologia grega, i posteriorment en la romana, el cranc, anomenat Càrcinos, és un personatge menor en un dels dotze treballs d'Hèracles (el nom grec d'Hèrcules). Mentre Hèracles lluitava contra el monstre de múltiples caps, l'Hidra, al pantà prop de Lerna, el cranc emergí del pantà i atacà Hèracles mossegant-lo a un peu. Hèracles, enfurismat, trepitjà el cranc, aixafant-lo. Per aquesta modesta contribució a la història, se'ns diu que la deessa Hera, l'enemiga d'Hèracles, posà el cranc entre les estrelles del zodíac. El seu nom en grec era Càrcinos (), Karkinos o Carcinus, en la transliteració llatina.

Les estrelles γ del Cranc i δ del Cranc, eren conegudes conjuntament pels grecs com Ὄνοι Onoi, ‘els ases'; actualment les coneixem pels seus noms llatins individuals Asellus Borealis i Asellus Australis, l'ase del nord i l'ase del sud, i tenen la seva pròpia llegenda. Segons Eratòstenes, durant la batalla entre els déus i els Gegants que seguiren al derrocament dels Titans, els déus Dionís, Hefest i alguns companys arribaren muntats en ases per unir-se a la lluita. Els Gegants mai havien sentit el bram dels ases abans i fugiren espantats pel soroll, pensant que algun monstre terrible estava a punt de ser alliberat contra ells. Dionís posà els ases al cel, a banda i banda d'una zona que semblava boirosa, que els grecs anomenaven Φάτνη Phatne, ‘el Pessebre’, d'on semblava que els ases s'estaven alimentant.

A la Xina, les quatre estrelles que envolten el cúmul obert del Pessebre o M44 (Delta, Gamma, Eta i Theta Cancri) eren conegudes com a Gui, literalment 'Fantasmes', referint-se als esperits dels difunts. La 23a mansió lunar xinesa es deia Gui en honor a aquest asterisme. El mateix cúmul del Pessebre era anomenat Jishi, un grup de cossos. Aquest cúmul i les seves quatre estrelles circumdants eren a vegades vistes com un fantasma transportat en una cadira de mà; per tant, aquest quadrilàter també rebia el nom alternatiu de Yugui, ‘Carro Fantasma’.

Al nord de Gui hi havia un altre quadrilàter d'estrelles formant una figura anomenada Guan, un foc de balisa en una torre de vigilància; no obstant això, les fonts discrepen sobre quines quatre estrelles hi estaven implicades i, de fet, els mateixos xinesos probablement usaven diferents estrelles en diferents moments. La versió més comuna situa Guan a la zona al voltant de Chi Cancri, mentre que una altra afavoreix la regió d'Iota Cancri. Una cadena de quatre estrelles que travessava a Càncer des de Canis Minor es deia Shuiwei, 'nivell d'aigua'.miniatura|Observació a l'esfera celeste de Càncer.

Característiques Càncer és la 31a constel·lació més gran del cel, ocupant una àrea de 506 graus quadrats. Es troba en el segon quadrant de l'hemisferi nord (NQ2) i es pot veure a latituds entre +90° i -60°. Les constel·lacions veïnes són Canis Minor, Gèmini, Hidra, Leo, Leo Minor i Linx. La forma genitiva de Càncer, utilitzada en els noms d'estrelles, és Cancri. L'abreviatura de tres lletres, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) el 1922, és Cnc. Pertany a la família de constel·lacions del zodíac, juntament amb Aries, Taure, Gèmini, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Piscis.

La constel·lació de Càncer conté dos objectes Messier – el cúmul del Pessebre (M44, NGC 2632) i Messsier 67 (M67, NGC 2682) – i té dues estrelles amb planetes coneguts. L'estrella més brillant de la constel·lació és Tarf, β Cancri. Els δ Càncrids són la pluja de meteors associada a la constel·lació. Es diferencien dues branques: els del nord, amb un màxim d'activitat el 16 de juny i que tenen el centre en l'estrella Asellus Australis; i els del sud, amb les mateixes característiques. També hi ha els β Càncrids que tenen màxima activitat el 5 de febrer i els τ Càncrids amb la màxima activitat el 17 d'octubre. miniatura|330x330px|Els paral·lels més importants. Càncer conté 10 estrelles amb nom. Els noms propis de les estrelles que han estat oficialment aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) són, per ordre alfabètic: Acubens (α Cancri, HR 3572), Asellus Australis (δ Cancri, HR 3461), Asellus Borealis (γ Cancri, HR 3449), Copèrnic (55 Cancri A, HR 3522), Gakyid (HD 73534), Meleph (ε Cancri, HR 3429), Nahn (ξ Cancri, HR 3627), Piautos (λ Cancri, HR 3268), Tarf (β Cancri, HR 3249) i Tegmine (ζ1 Cancri, HR 3208).

El tròpic de Càncer és la latitud a la Terra on el Sol apareix just a sobre al migdia del solstici d'estiu, el 21 de juny. En temps dels antics grecs, el Sol es trobava entre les estrelles de Càncer en aquesta data, però el balanceig de la Terra en el seu eix, anomenat precessió, ha desplaçat des de llavors el solstici d'estiu de Càncer a través de la veïna constel·lació dels Bessons i fins a la del Taure.

Estrelles principals Acubens – α Cancri miniatura|Posició de les estrelles més importants de la constel·lació. Acubens, alfa del Cranc, és només la quarta estrella més brillant del Cranc. El nom Al Zubanah prové de l'àrab al-zubānah, que significa ‘les urpes', mentre que Sertan deriva de saraţān, que significa ‘el cranc’. La seva magnitud aparent varia entre 4,20 i 4,27. α del Cranc és un sistema estel·lar múltiple situat aproximadament a 174 anys llum de la Terra. El component més brillant, α del Cranc A, és un nan blanc de la seqüència principal de tipus espectral A. L'estrella té un company de magnitud onzena, α del Cranc B. Se sospita que l'estrella més brillant del sistema és en realitat un binari molt proper, format per dues estrelles separades per 0,1 segons d'arc. Acubens pertany a la classe espectral A5m i té una lluminositat 23 L☉. L'estrella es troba prop de l'eclíptica i pot ser ocultada per la Lluna i, rarament, per planetes.

Tarf – β Cancri Tarf o beta del Cranc és l'estrella més brillant de la constel·lació, amb una magnitud aparent de 3,5. És una estrella binària formada per un gegant taronja de tipus K i un company de magnitud catorzena a 29 segons d'arc de distància. β Cancri està a aproximadament 290 anys llum. El nom tradicional de l'estrella, Tarf, es creu que deriva de l'àrab al-Tarf, que significa ‘l'extrem’ (d'una de les potes del cranc). Al Tarf és una estrella de bari que té una abundància de bari sis vegades la solar. Es creu que les estrelles de bari han estat contaminades amb subproductes de la fusió nuclear per companys que ja han evolucionat i mort i que ara són nanes blanques, tot i que mai no s'ha trobat cap estrella d'aquest tipus.

Asellus Australis – δ Cancri miniatura|330x330px|Posició d'Asellus Australis, Asellus Borealis i el cúmul del Pessebre. Delta del Cranc és un gegant taronja amb una magnitud aparent de 3,94. Està a 180 anys llum de distància. És la segona estrella més brillant de Càncer i marca la ubicació de Praesepe (Messier 44), el famós cúmul obert, també conegut com el cúmul del Pessebre. L'estrella també és notable pel seu nom menys conegut, Arkushanangarushashutu, que és el més llarg de tots els noms d'estrelles coneguts. Significa ‘l'estrella sud-est en el Cranc’ en babiloni antic. El nom més utilitzat, Asellus Australis, terme llatí que significa ‘l'ase del sud’ en llatí. δ Cancri també es troba prop de l'eclíptica i pot ser oculta per la Lluna i, encara que rarament, per planetes.

Asellus Borealis – γ Cancri Gamma del Cranc és un subgegant blanc de tipus A situat aproximadament a 158 anys llum de distància. Té una magnitud aparent de 4,66. El nom tradicional de l'estrella en llatí, Asellus Borealis, significa ‘l'ase del nord’. Com α i δ Cancri, γ Cancri també es troba prop de l'eclíptica i pot ser oculta.

55 Cancri miniatura|Exoplanetes interns del sistema de 55 Cancri. 55 Cancri és una estrella doble que consisteix en un nan groc de la seqüència principal del tipus espectral G8V i un nan vermell de magnitud 13 que només es pot veure a través d'un telescopi. El sistema està aproximadament a 41 anys llum de distància. 55 Cancri és notable perquè, a partir de 2010, els astrònoms han confirmat cinc planetes extrasolars que orbiten l'estrella principal del sistema, 55 Cancri A o Copèrnic. Es creu que el planeta més proper a l'estrella, 55 Cancri b o Galileu, és un planeta terrestre amb una massa similar a la de Neptú, mentre que els planetes més externs es creu que són planetes jovians, amb masses comparables a la de Júpiter.

Tegmine – ζ Cancri Zeta del Cranc és un sistema estel·lar múltiple d'almenys quatre estrelles situat aproximadament a 83,4 anys llum de la Terra. El seu nom tradicional, Tegmine, significa “la closca del cranc”. El sistema té una magnitud aparent de 4,67. ζ Cancri està compost per dues estrelles binàries, ζ-1 Cancri i ζ-2 Cancri, separades per 5,06 segons d'arc. La primera parella, ζ Cancri A i ζ Cancri B, consisteix en dos nans groc-blanc de la seqüència principal de tipus F. Estan separats per 1 segon d'arc al cel. La segona parella, ζ Cancri C i ζ Cancri D, consisteix en una estrella groga de tipus G i un nan vermell de magnitud 10 separats per només 0,3 segons d'arc. Tenen un període orbital de 17 anys.

Piautos – λ Cancri Lambda del Cranc o Piautos és un nan blau-blanc de la seqüència principal de tipus B, situat aproximadament a 419 anys llum de distància. Té una magnitud aparent de 5,92. El nom Piautos prové de la llengua copta i significa ‘l'ull’.

Nahn – ξ Cancri Xi del Cranc o Nahn és una estrella binària espectroscòpica situada a aproximadament 381 anys llum de distància. El sistema ξ Cancri consisteix en ξ Cancri A, un gegant groc de tipus G amb una magnitud de 5,16, i ξ Cancri B, un company situat a només 0,1 segons d'arc de distància. Les estrelles tenen un període orbital de 4,66 anys. El nom Nahn prové del persa i significa ‘el nas' (del cranc).

ι Cancri Iota del Cranc, és una binaria visual els components del qual, separats 30,6 segons d'arc, es poden resoldre amb un petit telescopi. ι Cancri A, és una gegant groga de magnitud aparent +4,02. Amb una temperatura de 5 000 K, ha estat classificada indistintament com a G8Iab, G7.5IIIa o G8II. La seva lluminositat, 215 L☉, la situa de ple en el grup de les gegants. Té una massa 3,5 M☉, sent un estel amb un nucli inert d'heli la superfície del qual s'està refredant. La seva edat és d'uns 260 milions d'anys i fins a fa un milió d'anys era un estel blanc-blavenc de tipus B. ι Cancri B és una estrella blanca de la seqüència principal de magnitud +6,57 i tipus espectral A3V, amb una temperatura superficial de 8 800 K. Té lluminositat 16 L☉ sent la seva massa gairebé 2 M☉. La separació mínima entre els dos estels és de 2 800 ua i el seu període orbital és d'almenys 65 000 anys.

κ Cancri