miniatura|Imatges de treballs d'animació de principis del . El cinema d'animació és una categoria dins del cinema (o de manera global, una categoria de l'audiovisual) que es caracteritza per no recorre a la tècnica del rodatge d'imatges reals, sinó a una o més tècniques pròpies de l'animació. Les tècniques tradicionals d'animació han estat durant molt de temps el dibuix animat (dibuixos plans en dues dimensions fotografiats imatge per imatge) o l'animació en volums (models reduïts o figuretes fotografiades imatge per imatge). Actualment se sol recorre a l'animació per ordinador.
En el cinema d'imatges reals es registren imatges reals en moviment continu, descomponent-lo automàticament en un nombre determinat d'imatges per segon. En el cine d'animació però, no existeix cap moviment real a enregistrar, sinó que es produeixen les imatges separadament de la realitat. Es pot fer automàticament amb l'ajuda d'un ordinador o bé de manera tradicional, una per una i mitjançant dibuixos, models o altres tècniques de manera que al projectar-se consecutivament la pel·lícula resultant, s'aconsegueixi produir una il·lusió de moviment.
La diferència entre l'animació i la imatge real rau en el fet que el cinema d'imatge real analitza i descompon un moviment real, mentre que el cinema d'animació produeix la sensació visual d'un moviment que en realitat no es produeix.
Animació L'animació, considerada normalment una il·lusió òptica, és un procés dut a terme per un o més animadors que s'aconsegueix a partir de dotar de moviment a dibuixos o objectes inanimats com ara figures de plastilina o de qualsevol altre material. Això és possible gràcies a una seqüència de dibuixos que, ordenats de manera consecutiva, aconsegueixen generar una il·lusió de moviment.
La paraula animar, prové del llatí «Anima» i significa ànima. Per tant, l'acció d'animar s'hauria de traduir com «dotar d'ànima», referint-se a tot allò que no la tingui.
Origen i història de l'animació miniatura|Ombres xineses Des dels inicis els humans hem intentat representar la il·lusió de moviment. Ara sigui en les pintures rupestres, que servien per explicar històries o fets quotidians de l'època. Tanmateix en l'art egipci, on els faraons ordenaven fer pintar a l'exterior d'un temple diverses seqüències d'una figura per tal de poder visualitzar-les en moviment si es passava per davant a gran velocitat. Així com els grecs i els romans, que plasmaven sobre alguns dels seus objectes i parets accions quotidianes de la seva vida o escenes de mites. I també els habitants de l'illa de Java van participar amb el desenvolupament dels efectes visuals a través de les ombres xineses.
Però no va ser fins a l'any 1640 que l'alemany Athanasius Kircher va inventar el primer projector d'imatges, el qual va batejar com a Llanterna màgica i que podia projectar diverses fases consecutives del moviment mitjançant gravats en cristalls.
Van passar quasi 200 anys fins que el 1824 Peter Mark Roget va ser un dels primers en observar el fenomen de la persistència de la visió, que posteriorment donaria origen al cinema. Aquest principi, demostrava que la retina de l'ull humà reté la imatge que veu durant el suficient temps per ser substituïda per una altra, i així successivament, fins a fer un moviment complet. La primera joguina òptica que posava en pràctica la teoria de Peter Mark Roget és el Taumatrop.
No obstant això, actualment, des del camp de la neurofisiologia, està demostrat que aquest principi és un mite, ja que podem afirmar que la percepció de moviment aparent a partir d'imatges estàtiques, es deu al temps que necessiten els senyals elèctrics procedents de la retina per anar fins al cervell, on s'acaben processant les imatges. Tot i això, un dels motius perquè encara es prengui per veritable aquest principi, és per la senzillesa que comporta entendre-ho i pel fet que no comporti seguir-la raonant. Contràriament, les explicacions obtingudes a partir del camp científic, requereixen més esforç per part de l'interessat, ja que ha d'endinsar-se en nocions neurològiques.
Tot i haver sorgit molts invents a partir del Principi de persistència de la visió, cap d'aquests va ascendir de la categoria de joguina fins que el 1831, Joseph Antoine Plateau va inventar el fenaquistoscopi, que mitjançant l'ús de dibuixos, aconseguia crear la impressió de moviment complet. Simultàniament el professor Simon Ritter von Stampfer va crear l'estroboscopi, amb el qual va aconseguir que una sèrie de dibuixos d'una nina es posessin en moviment. Tan sols per aquest fet, és considerat per a molts el «pare» dels dibuixos animats. Actualment, l'enginyosa i original formula del disc amb dibuixos s'ha transformat en un aparell sofisticat, ja que és una adaptació actual d'un flaix electrònic que, a partir d'emetre una sèrie de centelleigs continuats, permet apreciar en moviment els múltiples dibuixos que hi ha plasmats.
Uns anys més tard, el 1834, William George Horner basant-se també en el principi esmentat anteriorment, va crear el Zoòtrop. Aquest aparell va ser una inspiració per la creació del que avui en dia coneixem com a cinema, ja que ambdós, a partir d'una successió d'imatges, relaten una història.
En paral·lel, va néixer la fotografia. Cap a l'any 1852, les fotografies van anar agafant terreny i per tant, van començar a substituir els dibuixos dels artefactes que s'usaven per animar. miniatura|esquerra|Fotogrames de l'experiment The Horse in Motion de Muybridge. L'any 1872 Eadweard Muybridge va fer l'experiment The Horse in Motion, en el qual va aconseguir plasmar el galop d'un cavall per tal de demostrar que hi havia un moment en què les quatre potes del cavall es mantenien per sobre del terra. Per dur-ho a terme va col·locar vint-i-quatre càmeres en fila al llarg d'una pista de curses i a mesura que el cavall avançava, anava trencant la corda que disparava l'obturador de cada càmera per tal d'aconseguir captar totes les fases successives del moviment del cavall.MUYBRIDGE, Eadweard (1887). Muybridge's Complete Human and Animal Locomotion. All 781 Plates from the 1887 Animal Locomotion.
El 1877 el pioner del cinema d'animació Émile Reynaud va inventar el Praxinoscopi. Un any després va desenvolupar el Teatre Òptic el qual basat en el seu primer invent, permetia projectar pel·lícules animades dotades d'argument, amb música i efectes sonors sobre una pantalla.CHARDÈRE, B; BORGÉ, G. (1985)
Finalment, entre els diversos sistemes primitius coneguts hi trobem el Mutoscopi, inventat l'any 1894. Aquest dispositiu cinematogràfic, consisteix en una senzilla capseta amb un mecanisme molt simple que permet de forma més o menys automàtica veure com els dibuixos plasmats en una sèrie de fulls, passen de forma ràpida i consecutiva i conseqüentment, crear la impressió de moviment.
Una de les primeres filmacions cinematogràfiques, l'any 1894, va ser la dels germans Lumière, els quals van crear el Cinematògraf. Aquest invent va ser el primer que permetia gravar i posteriorment, projectar imatges en moviment. La primera pel·lícula que els germans francesos van presentar La Sortie Des Usines (1895) va esdevenir el naixement del cinema. Thomas Edison per altra banda, també havia començat a investigar sobre les pel·lícules animades amb la construcció d'un aparell anomenat Quinetoscopi, que era capaç de projectar una imatge en moviment continu.La première séance publique payante, Institut LumièreHistory of Edison Motion Pictures. Octubre 14, 2007 miniatura|Fotograma de la pel·lícula Le Voyage dans la Lune de Méliès. Les primeres pel·lícules que van sorgir eren de naturalesa documental, ja que els pioners solien ser científics i enginyers, però tot va canviar quan els artistes van començar a experimentar, sovint a causa d'errors o accidents amb els aparells, el que més tard coneixeríem com a efectes especials. És el cas de Georges Méliès, un famós il·lusionista de finals del s.XIX. Un dels seus curts més famós i on feia ús de diversos efectes és Le Voyage dans la Lune (1902).ROSEN, Miriam (1987). p.754-756
Tot i que el naixement oficial del cinema no va ser fins a l'any 1895, el cinema d'animació no va fer la seva aparició fins a principis del , el 1905, quan Segundo de Chomón va crear la primera animació de la història. Tot i això aquest mèrit, oficialment, el rep Stuart Blackton amb The Haunted Hotel. Blackton, també va crear Humorous Phases of Funny Faces. Una altra figura representativa de l'animació va ser el francès Émile Cohl que, l'any 1908, va aconseguir realitzar una breu seqüència animada en la qual unes figures blanques es movien sobre un fons negre.BLACKTON, Pioneer In Movies. New York Times. Agost 14, 1941
Ara bé, no va ser fins uns anys més tard que Winsor McCay, un artista americà, aconseguís presentar una producció que no fos més que un mer experiment. Podem afirmar que va ser un dels pioners en els dibuixos animats, ja que va realitzar Gertie the Dinosaur (1914) d'una sèrie que va tenir un gran èxit entre el públic. També va realitzar The Sinking of the Lusitania (1918), considerat el primer documental animat.CANEMAKER, John (2005) p. 171-176
Durant els anys 1908 al 1917, van anar apareixent a les pantalles americanes una sèrie de produccions molt aclamades pel públic, entre les quals destacaven Krazy Kat de Ben Harrison i Manny Gould, Coronel Heezaliar de John R. Bray i Wokoel de Max Fleischer. Entremig, l'any 1915, Earl Hurd va desenvolupar l'animació per làmines d'acetat, cosa que va facilitar molt el procés d'animació i va reduir considerablement el temps que es tardava a dibuixar.
Simultàniament, les tècniques d'animació van començar a evolucionar i a buscar millores en el seu desenvolupament i realisme. Félix el Gat de Pat Sullivan, va ser la primera realització que mostrava un alt nivell de professionalitat. Va gaudir d'un gran èxit d'audiència durant els anys 20 i 30, però no va superar les possibilitats que el cine oferia amb la revolució del color i el so i va acabar sent superat per altres estudis com Disney, ja que no podia competir amb Mickey Mouse.The Walt Disney Company History. Company Profiles. November 6, 2012
L'any 1917 l'argentí Quirino Cristiani va realitzar el primer llargmetratge mut d'animació, anomenat l'Apòstol. Part de la pel·lícula es va perdre a causa del costum de l'època de reutilitzar els cel·luloides revelats per fabricar pintes. Tot i així, hi ha molts altres llargmetratges destacats de l'època que actualment sí que estan a disposició del públic com ara Die Abenteuer des Prinzen Achmed (1926) de Lotte Reiniger, el primer llargmetratge de dibuixos animats que es conserva.Giannalberto Bendazzi. Cartoons: One Hundred Years of Cinema Animation (2001). p. 67-81 miniatura|Snow White and the Seven Dwarfs de Disney, 1937 A mesura que passava el temps, van anar apareixent les primeres formes d'animació. Hi havia les pel·lícules comercials destinades a abastar una gran part del públic, com les animacions de Walt Disney, on Mickey Mouse va representar un punt d'inflexió important en la història del cinema d'animació, També hi havia els artistes d'avantguarda com Oskar Fischinger, que combinava geometria i música en les seves animacions.