El mont Olimp (en , Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (), que significa nas. És un dels cims més alts d'Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
A l'antiguitat, es creia que a l'Olimp residien els déus de la mitologia grega. A aquesta fama es deu el fet que, arreu del món, hi ha fins a 18 muntanyes diferents amb el mateix nom: a les illes gregues, Xipre, Nova Zelanda, els Estats Units, etc. També hi ha una muntanya amb el mateix nom (Olympus Mons) al planeta Mart.
El massís de l'Olimp marca el límit entre la plana de Macedònia, al nord, i la Tessàlia al sud. L'Olimp té 52 cims i congostos profunds.
La muntanya té una biodiversitat excepcional i una flora rica. Ha estat un parc nacional, el primer de Grècia, des de 1938. També és una Reserva Mundial de la Biosfera.
Cada any, milers de visitants admiren la seva fauna i flora, recorren els seus vessants i pugen els seus cims. Hi ha refugis de muntanya organitzats i diverses rutes d'alpinisme i escalada. El punt de partida habitual per escalar l'Olimp és la ciutat de Litochoro, als contraforts orientals de la muntanya, 100 km de Tessalònica.
Geografia miniatura|Mytikas: el cim més alt L'Olimp és la muntanya més alta de la serralada que prové del Voras, el Bèrmion i les Muntanyes Pièries i continua cap a l'Ossa i el Pèlion. Malgrat tot, constitueix una muntanya força isolada, separada del Bèrmion pel riu Haliàcmon i de l'Ossa pel Peneu. La forma de l'Olimp és el resultat de l'erosió de la pluja i el vent, que ha produït una torre isolada de gairebé 3.000 metres sobre la mar (a només 18 km de la vila costanera de Litókhoro). L'Olimp té una forma gairebé circular, amb circumferència de 80 km, un diàmetre mitjà de 26 km i 500 km² de zona.
Són diversos els cims que coronen l'Olimp; els dos principals són el Mýtikas (2918m) i l'Stefani (2912m). Onze cims més completen la llista de cims més alts de Grècia per davant l'Smolikas de l'Epir: Skolió (2905m), Skala (2882m), Sant Antoni (2816m), Tumba (2801m), el Profeta Helies (2788m), la Tumba petita (2740m), Khristakis (2707m), Kalogeros (2701m), la Metamorfosi (2699m), la Frangu Aloni (2678m) i Kalagia (2640m).
Al nord-oest es troba la vila aromanesa de Kokkinopilós; Petra, Vrontou i Díon flueixen cap al nord-est, mentre que en el costat oriental hi ha la vila de Litókhoro, on l'Enipeu bisecciona el massís d'Olimp. En la seva part sud-est, el barranc de Ziliana el divideix de Kato Olimbos ('Sota Olimp'), mentre que en els seus contraforts sudoccidentals hi ha les localitats de Sykaminiá i Karyá. El monestir d'Àgia Tríada i la vila de Pythio es troben a l'oest.
Els contraforts secs de l'Olimp, coneguts com el Xirokampi, estan coberts de chaparral i ofereixen hàbitat per a animals com el senglar. Més a l'est, la plana de Díon és fèrtil i regada pels rierols que neixen a l'Olimp.
Clima esquerra|miniatura|Refugi Christos Kakalos i cim Profitis Ilias En termes generals, el clima de l'Olimp es pot descriure com a mediterrani amb influència continental. Les seves variacions locals són el resultat de l'impacte del mar i del terreny accidentat de la regió. A les localitats més baixes (Litochoro i contraforts) el clima és típicament mediterrani, és a dir, calorós i sec a l'estiu, però humit i fred a l'hivern. Més alt és més humit, càlid i de vegades greu, amb fenòmens meteorològics més intensos; en aquests llocs sovint neva durant tot l'hivern, mentre que la pluja i la neu no són inusuals fins i tot a l'estiu. La temperatura varia a l'hivern des de -10 °C a 10 °C i a l'estiu a partir de 0 °C a 20 °C, mentre que els vents són gairebé diaris. Generalment la temperatura baixa 1 °C per 200 m d'elevació. A mesura que augmenta la cota, els fenòmens meteorològics són més intensos i els canvis de temperatura i humitat són sovint sobtats.
Els vessants litorals nord-est de l'Olimp reben més pluges que el nord-oest continental, de manera que, com a conseqüència, hi ha una clara diferència de vegetació, sent més abundant en la primera d'elles. El mes més calorós és agost, mentre que el més fred és febrer.
La zona més alta de la muntanya, amb més de 2.000 metres, està nevada durant uns nou mesos (de setembre a maig). En alguns llocs els vents apleguen neu, de 8 a 10 metres de gruix (anemosouria en grec), mentre que en alguns barrancs profunds la neu es manté durant tot l'any (neu eterna). Per a la regió alpina de l'Olimp, els enregistraments s'han fet a la Dècada del 1960 a l'estació meteorològica de més altitud de Grècia, que es va establir al cim d'Aghios Antonios (2.815 m), aportant una sèrie de dades interessants sobre el clima de la muntanya. La temperatura mitjana és de -5 °C a l'hivern i 10 °C a l'estiu. Les altures mitjanes anuals de precipitació varien des de 149 cm a Prionia (1.100 m) fins a 170 cm a Aghios Antonios, aproximadament la meitat d'elles precipitacions i calamarsa a l'estiu i la resta nevades a l'hivern. El temps pot canviar diverses vegades en el mateix dia. A l'estiu les pluges són freqüents, habitualment com a tempestes al vespre, moltes vegades acompanyades de calamarsa i vents forts. No obstant això, les fonts d'aigua de més de 2.000 metres són escasses i els visitants han d'assegurar-se de tenir sempre aigua i, per descomptat, la roba necessària per a qualsevol condició meteorològica.
Geologia L'Olimp està format per roques sedimentàries col·locades fa 200 milions d'anys en un mar poc profund. Diversos esdeveniments geològics posteriors van provocar l'aparició de tota la regió i del mar. Fa aproximadament un milió d'anys les glaceres cobrien l'Olimp i van crear els seus altiplans i depressions. Amb l'augment de la temperatura que va seguir, el gel es va fondre i els rierols que es van crear van escombrar grans quantitats de roca triturada als llocs més baixos, formant els ventalls al·luvials, que s'estenen per tota la regió des dels contraforts de la muntanya fins al mar. El Museu Geològic de l'Olimp, situat a Leptokarya, ofereix informació detallada sobre l'estructura geològica de la muntanya.
Morfologia esquerra|miniatura|Vista estratosfèrica de l'Olimp El complicat passat geològic de la regió és evident per la morfologia de l'Olimp i el seu Parc Nacional. Les característiques inclouen gorges profundes i molts cims suaus, molts d'ells de més de 2000 m, inclòs el Sant Antoni (2815 m), Kalogeros (2700 m), Tumba (2801 m) i el Profeta Elies (2803 m). Tanmateix, són els cims rocosos centrals, quasi verticals, els que impressionen el visitant. Sobre el poble de Litókhoro, a l'horitzó, el relleu de la muntanya mostra una aparent V, entre dos cims d'altura gairebé igual. L'extremitat esquerra és el cim anomenat Mýtikas (o Panteó). És el cim més alt de Grècia. Després, a la dreta hi ha Stefani (o Tron de Zeus2902 m ), que presenta el cim més impressionant i escarpat de l'Olimp, amb el seu darrer 200 metres de pujada brusca que representa el repte més gran per als escaladors. Més al sud, Skolió (segon sub-cim més alt - 2.911 m) completa un arc d'uns 200 graus, amb els seus pendents pronunciats que formen al costat oest, com una paret, una impressionant cavitat amfiteatre escarpada, 700 metres de profunditat i 1.000 metres de circumferència, la Megala Kazania. A la banda est dels cims alts, els forts vessants formen una zona com a plecs paral·lels, la 'Zonaria'. Les puntuacions encara més estretes i pronunciades, la 'Loukia', porten al cim.
A la banda nord, entre Stefani i el Profeta Elies, s'estén l'altiplà de les Muses, a 2550 m, mentre que més al sud, gairebé al centre del massís, s'estén la regió de tundra alpina de Bara, a una cota de 2350 m. L'Olimp té nombrosos barrancs i barrancs. Els barrancs més distingibles són els de Mavrologos-Enipeu (14 km) i Mavratzas-Sparmos (13 km) prop de Bara i 'tallar' el massís en dues porcions ovalades. Als contraforts del sud el gran congost de Ziliana, 13 km de llargada, consisteix en un límit natural que separa la muntanya del Baix Olimp. També hi ha molts precipicis i una sèrie de coves inexplorades. La forma i la disposició de les roques afavoreixen l'aparició de nombroses fonts, la majoria d'elles inferiors a 2.000 m, petits llacs i rierols estacionals i un petit riu, Enipeas, amb les seves fonts al lloc Prionia i el seu estuari a la Mar Egea.Arne Strid.
Nom i associacions mitològiques miniatura|Meseta de les Muses, amb Stefani (el tron de Zeus) al fons L'origen del nom Όλυμπος (Olympos) és desconegut. Una teoria suggereix que està compost dou lyma (οὐ λύμα) i pous (πούς), que significa peu pur d'acord amb la descripció d'Hesíode de la terra com una mena de tamboret per al cel des del qual sorgeixen els Déus beneïts. Segons Robert SP Beekes, la paraula és d'origen pre-grec i especula que originàriament significava muntanya. La paraula probablement també està relacionada amb la paraula grega micènica 𐀄𐀬𐀠𐀊𐀍 (u-ru-pi-ja-jo) que és, molt probablement, un terme utilitzat per descriure persones, o possiblement un grup ètnic. En grec homèric (Odissea 6.42), apareix la variant Οὔλυμπος Oulumpos, concebuda com la seu dels déus (i no identificada amb cap cim concret). Homer (Ilíada 5.754, Odissea 20.103) també sembla estar utilitzant οὔλυμπος com a substantiu comú, com a sinònim de οὐρανός ouranos cel. Històricament, l'Olimp també era conegut com a Mont Belus,Scholion to Homer Iliad 2.591; Eustathius Commentarii ad Homeri Iliadem, 1.241 després de la Ilíada 1.591, on la seu dels déus es coneix com a βηλὸς θεσπέσiος llindar celestial.p. 67
A la religió i la mitologia grega antiga, Olimp era el nom de la llar dels dotze déus olímpics. Aquest va ser concebut com un alt cim de la muntanya, i en totes les regions poblades per tribus gregues, l'elevació local més alta tendia a ser anomenada així; entre els nombrosos cims anomenats Olumpos a l'antiguitat hi ha muntanyes de Mísia, Lacònia, Lícia, Xipre, Àtica, Eubea, Jònia i Lesbos, entre d'altres. L'Olimp de Tessàlia és el cim més alt de qualsevol territori amb assentaments grecs i va arribar a ser considerat com el representant panhel·lènic de la seu mitològica dels déus, almenys al segle V aC, ja que Heròdot identifica l'Olimp com el cim a Tessàlia.
A Pieria, al peu nord de l'Olimp, la tradició mitològica havia col·locat les nou Muses, mecenes de les Belles Arts, filles de Zeus i de la Titanesa Mnemòsine.
La residència dels déus miniatura|esquerra|Olympus 3D.|300x300px En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes, construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus, i tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sinó també els que vivien a la terra i a la mar; la ciutat era al cim del mont Olimp, a Tessàlia, sempre coberta de núvols. El tron de l'Olimp va ser ocupat per Zeus després de derrotar junt amb els seus germans a Cronos. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols. Les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. En una època més tardana, Olimp va passar a denominar una regió elevada de l'èter de la qual els déus dominaven la Terra. En aquest món sagrat, hi residien els déus i deesses olímpics: Zeus, Hera, Hefest, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Afrodita, Hèstia, Hermes, Demèter, Posidó, Hades (realment vivia a l'Hades, regne dels morts, juntament amb Persèfone, i n'era ell el rei).
Flora miniatura|Fageda pel camí de Prionia al refugi de Spilios Agapitos