La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà. Capítol 1 de la Guia ambiental de la UPC, a cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998. és el conjunt de variacions en els sistemes socials o naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats - ni socialment ni naturalment parlant - a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus.El canvi global en el medi ambient, de Manuel Ludevid Anglada. Barcelona. Edicions Pompeu Fabra / Edicions Proa. 1995. Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions)«Aspectos de la nueva globalización» de Gonçal Mayos (UB) en Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales de la Fundación iS+D para la investigación Social Avanzada, nº 6, Jun. 2011, p. 1-34. i que abasten la major part de les regions del planeta.
Una premissa bàsica de l'estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència de destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar el caràcter complex i multidimensional. Purament, la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica,"Genealogia de la globalització" de G. Mayos (UB). però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les ciències socials es plantegen per al .Globalització Enciclopèdia Catalana. [Darrera consulta: 9 d'agost de 2010] La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i antiglobalització.
Definicions i significats Etimologia Des de la seva creació, el concepte de globalització ha inspirat nombroses definicions i interpretacions, amb antecedents que es remunten als grans moviments del comerç i l'expansió europea a través d'Àsia i l'Oceà Índic que es produí durant el .Globalization in World History, pàg. 4-8, d'A.G. Hopkins. Norton. 2004
Segons el Diccionari Anglès d'Oxford, la paraula «globalització» va ser emprada per primera vegada l'any 1930 per referir-se a una visió holística de l'experiència humana en l'educació.Towards New Education IV, pàg. 350. W. Boyd & M M MacKenzie. 1930. (en anglès) Però, el geohistoriador francès Vincent Capdepuy diu demostrar que el terme va ser utilitzat per primera vegada per Pierre de Coubertin en un article seu a Le Figaro el 13 de desembre de 1904.Christian Grataloup, Géohistoire de la mondialisation : Le temps long du monde, París, Armand Colin Ed. 2015 Allò que pot indicar és que després que en fes ús Pierre de Coubertin, la paraula apareix en una obre de Paul Otlet l'any 1916. El mot designa llavors una apropiació a escala mundial i s'inscriu en la reflexió sobre la reorganització de la vida internacional després de la guerra.
L'any 1907, en el marc d'una reflexió sobre la plaça de l'etnografia, Arnold van Gennep parla d'una «globalització creixent», si bé el seu ús és aleshores i durant l'entre-guerres escaç. Una descripció primerenca de la globalització va ser escrita per l'empresari estatunidenc, que arribà a ministre, Charles Taze Russell, qui l'any 1897 va encunyar el terme «corporacions gegants»,The Battle of Armageddon, octubre de 1897 p. 365-370 (en anglès) tot i que no va ser fins a la dècada del 1960 que el terme va començar a ser àmpliament utilitzat pels economistes i altres científics socials. El concepte, des d'aleshores, ha assolit un ús generalitzat especialment a través de la premsa, a partir de la segona meitat de la dècada del 1980. Dels primers usos de la dècada dels 1960 es deu al francès François Perroux.
En llengua anglesa, el terme «globalització» es fa servir des dels anys 30 del , però només en un context d'educació i el terme no hi fa tradició. El món francòfon parla de «mundialització» i aquí hi ha discrepància en si caldria fer servir o no «globalització» o «mundialització» en llengua catalana. Quelcom que es troba en altres llengües neollatines. Mentre que el món anglosaxó prioritza l'arrel en «globus», el món francòfon dona més rellevància a «món». No deixen de ser de totes maneres sinònims.
El mar de definicions miniatura|HSBC Holdings, el banc més gran del món, opera a tot el món. Creat a partir de The Hongkong and Shanghai Banking Corporation."Special Report - The Global 2000," Forbes, 2 d'abril de 2008. (en anglès)"HSBC tops Forbes 2000 list of world's largest companies," pàgina web de HSBC, 4 d'abril de 2008. (en anglès)
La CESPAO de les Nacions Unides (Comissió Econòmica i Social per a Àsia Occidental) ha deixat escrit que la globalització "és un terme àmpliament utilitzat que pot ser definit de maneres diferents. Quan s'utilitza en un context econòmic, es refereix a la reducció i eliminació de barreres entre les fronteres nacionals per tal de facilitar el flux de béns, capitals, serveis i mà d'obra… encara que hi continua havent considerables obstacles per al flux de treball… La globalització no és un fenomen nou. Va començar durant el , però es va reduir durant el període comprès entre l'inici de la Primera Guerra Mundial fins al tercer quart del . Aquesta disminució es pot atribuir a les polítiques orientades cap a l'interior impulsat per diversos països per tal de protegir les seves respectives indústries… No obstant això, el ritme de la globalització va augmentar ràpidament durant el darrer quart del segle XX…"Summary of the Annual Review of Developments in Globalization and Regional Integration in the Countries of the ESCWA Region per la Comissió Econòmica i Social per a Àsia Occidental de les Nacions Unides.
Aquesta llarga definició, però, té els seus matisos. El geògraf francès, Laurent Carroué, defineix la globalització com un "procés històric d'extensió del sistema capitalista al conjunt de l'espai geogràfic mundial". En una mateixa línia s'expressa Guy Rocher que distingeix "mundialització" de "globalització" perquè la segona tindria, segons el seu parè, en compte una "extensió a escala global d'interessos abans d'això limitats a les regions o nacions" mentre que la primera seria una internacionalització d'"intercanvis de naturalesa diferent en l'àmbit econòmic, polític, cultural, entre nacions". És a dir, segons l'escola de pensament francesa, la globalització és una extensió a escala global d'interessos imperials, quan la mundialització seria l'expansió del comerç a escala global. Però aquesta definició, altre cop, és matisable, sobretot perquè l'anàlisi de la globalització que es fa als països de parla francòfona i als països de parla anglòfona són les mateixes posades a la pràctica, de manera que hom podria veure-hi intencionalitat política rere aquesta distinció suposada entre globalització i mundialització.
La definició francòfona ha fet objecte de debats acadèmics i avui la globalització o mundialització són considerades, si fa no fa, la mateixa cosa. Per tant, la definició contempla els dos vessants, la política i l'econòmica. Segons els autors, els uns posaran més èmfasi sobre la vessant econòmica, tal com presenta la definició de la CESPAO, mentre que altres posen l'accent sobre l'aspecte polític. Per exemple, Tom G. Palmer, del Cato Institute, defineix la globalització com "la disminució o eliminació de les restriccions imposada per l'Estat en els intercanvis a través de fronteres i en el sistema mundial cada vegada més integrat i complex de producció i intercanvi que ha sorgit a conseqüència d'això.""Globalization Is Great!" per Tom G. Palmer, Senior Fellow, Cato Institute, (en anglès)
Les definicions que s'han anat donant a través de la història dels estudis de globalització parteixen de la problemàtica generalitzada a totes les ciències socials. Atès que la globalització és un fenomen social, a cada nova societat, s'hi escau una nova definició que és al cap i a la fi la manera en com aquesta mateixa veu les coses en un moment precís de la història. Per aquest motiu, actualment hi ha tot un corrent, posat en marxa per Robert Boyer, que designa la globalització com una "nova fase de l'economia mundial".
Per tal de fugir a aquesta realitat, és preferible, abans de donar tota definició, descriure la globalització i, un cop fet això, mirar de trobar-ne una definició. Saskia Sassen ha afirmat que "una bona part de la globalització consisteix en una enorme varietat de micro-processos que comencen com a desnacionalitzacions del que havia estat construït com a projecte nacional: les polítiques, el capital, la subjectivitat política, els espais urbans, els marcs temporals, o qualsevol altre aspecte d'una varietat de dinàmiques i dominis".Territory, Authority, Rights: From Medieval to Global Assemblages de Saskia Sassen, Princeton University Press, 2006.
En efecte, la globalització abraça tot de realitats:
té influència cultural perquè s'estableix una "cultura global" que és normalment la de l'Imperi dominant té influència política perquè tot gira segons el model polític establert per l'Imperi dominant té un aspecte econòmic perquè tendeix a implantar el capitalisme a tot arreu i a fer créixer els fluxos econòmics té un aspecte geogràfic perquè tothom acaba col·laborant-hi amb la rebaixa de fronteres de tota mena té un aspecte managerial perquè un únic estat té tendència a dictar les normes i ésser la base d'un sistema polític té un aspecte sociològic perquè la introducció de les tecnologies procura canvis estructurals a la societat té un aspecte tecnològic perquè sense tecnologia no hi hauria creació a bescanviar
Per tot això una definició passa-tothora donaria el significat següent a globalització:
És una política econòmica duta a terme per estats amb interessos hegemònics que consisteix en la instal·lació a escala global del comerç tot limitant-ne les fronteres pel que fa als capitals, les matèries, mercaderies i mà d'obra, de forma a treure'n rèdit polític i econòmic.
Dita definició sembla encaixa amb allò que Percy Barnevik, expresident del consell administratiu de la firma ABB, designa com a globalització: "Jo definiria la globalització com la llibertat, per al meu grup, de produir el que vulgui, de comprar i vendre on vulgui i d'enfrontar-se a la menor quantitat possible d'obstacles relacionats amb la legislació laboral o les lleis socials."Primer diccionario altermundista (Ediciones Le Monde Diplomatique, Capital Intelectual, Buenos Aires, 2008
I és que Noam Chomsky sosté que la paraula globalització s'utilitza també, en un sentit doctrinal, per descriure la forma neoliberal de la globalització econòmica.ZNet, Corporate Globalization, Korea and International Affairs Noam Chomsky entrevistat per Sun Woo Lee, al Monthly JoongAng, 22 de febrer de 2006. [Consulta: 2010-07-31] Thomas L. Friedman diu, però, que tot havent examat l'impacte de l'"aplanament" del món, vulgui ser el comerç globalitzat, com la subcontractació, el subministrament en cadena, i les forces polítiques, tot això ha canviat el món de forma permanent, tant per anar bé com per anar malament. També argumenta que el ritme de la globalització s'està accelerant i seguirà tenint un impacte creixent en l'organització i en la pràctica empresarial.The Dell Theory of Conflict Prevention, de Thomas Friedman. Emergin: A Reader. Editorial Barclay Barrios. Boston: Bedford, St. Martins, 2008, pàg. 49 (en anglès)
Tendències als estudis sobre globalització Teories sobre el procés de globalització mundial Aquest procés de globalització és enfocat de diferent forma des dels àmbits acadèmics. Hi ha tres teories ben diferenciades: els liberals, que volen la globalització per tal d'augmentar mercat i treure poder als Estats.