Lantropologia social és l'estudi dels patrons de comportament en les societats i cultures humanes. És el component dominant de l'antropologia en tot el Regne Unit i la Commonwealth i en gran part d'Europa, on se la distingeix de l'antropologia cultural. L'antropologia social té les seves arrels en diverses disciplines del , entre les quals s'inclouen l'etnologia, els estudis del folklore i els estudis clàssics. Els seus precursors van ser Edward Burnett Tylor i James George Frazer amb els seus treballs de finals del .
Es distingeix de l'antropologia cultural per diverses raons. D'una banda, pel seu èmfasi en l'organització i les formes d'associació dels diversos grups humans. De l'altra, la cultura (incloent-hi narratives, rituals i el comportament simbòlic associat amb aquestes) ha estat tradicionalment considerada com la «variable» dependent per l'antropologia social, incrustades en el seu context històric i social, incloent-hi la seva diversitat de posicions i perspectives, ambigüitats, conflictes i contradiccions de la vida social; més que la variable independent (explicativa). Finalment, el seu origen es troba al Regne Unit, influïda per la sociologia francesa.
Comparació amb l'antropologia cultural El terme antropologia cultural s'aplica generalment a les obres etnogràfiques que tenen un esperit holístic, s'orienten a les maneres en què la cultura afecta l'experiència individual o tenen com a objectiu proporcionar una visió arrodonida del coneixement, costums i institucions d'un poble. L'antropologia social és un terme aplicat a les obres etnogràfiques que intenten aïllar un sistema particular de relacions socials com els que comprenen la vida domèstica, l'economia, el dret, la política o la religió, donen prioritat analítica a les bases organitzatives de la vida social, i atendre els fenòmens culturals com a secundaris als principals problemes de la investigació científica social. Entrada de bloc acadèmic que explica les semblances/diferències entre l'antropologia social i cultural.
En el passat, els temes d'interès dels antropòlegs socials incloïen les convencions, l'organització econòmica i la política, el dret i la resolució de conflictes, els patrons de consum i intercanvi, el parentiu i les estructures familiars, les relacions de gènere, la maternitat i la socialització, la religió; mentre que en l'actualitat, els antropòlegs socials també s'interessen per temes com la globalització, la violència ètnica, els estudis de gènere, el transnacionalisme i les experiències locals que d'ell es desprenen i les cultures emergents del ciberespai i també poden intervenir conflictes d'interessos entre defensors del medi ambient i responsables del desenvolupament econòmic.Hendry, Joy.1999. An Introduction to Social Anthropology: Other People's Worlds. London: Macmillan Press Ltd Alguns antropòlegs britànics i americans, entre els quals hi ha Gillian Tett i Karen Ho, que van estudiar la Borsa de Valors de Wall Street, van donar una explicació alternativa sobre la crisi financera de 2007–2010 davant de les explicacions tècniques vinculades a les teories polítiques i econòmiques.Ho, Karen (2009): "Disciplining Investment Bankers, Disciplining the Economy: Wall Street’s Institutional Culture of Crisis and the Downsizing of American Corporations." American Anthropologist, Vol. 111, No. 2.
Les diferències entre les perspectives de les tradicions britànica, francesa i nord-americana han disminuït per donar pas cada cop més a diàlegs i préstecs de teories i mètodes. Els antropòlegs socials i culturals, i alguns que formen part de tots dos grups, es troben a la majoria d'instituts d'antropologia. Fins i tot els noms formals de les institucions ja no necessiten reflectir el contingut de disciplines que estudien al complet. Alguns, com l'Institute of Social and Cultural Anthropology (Institut d'Antropologia Social i Cultural en anglès) d'Oxford ha canviat el seu nom per reflectir el canvi de composició; d'altres, com ara Social Anthropology a la Universitat de Kent es va convertir simplement en Antropologia. La majoria conserven el nom amb què es van fundar.
La recerca qualitativa a llarg termini, incloent-hi estudis intensius de de camp (que emfatitzen els mètodes de l'observació participant), s'ha fomentat tradicionalment en l'antropologia social en lloc de l'anàlisi quantitativa d'enquestes, qüestionaris i visites breus de camp utilitzades habitualment pels economistes, científics polítics i (sobretot) sociòlegs.Bernard, R. 2006. Research Methods in Anthropology. Lanham: Alta Mira Press
Història A l'inici de l'època moderna, amb el Renaixement Italià, es veu per primera vegada el terme Antropologia utilitzat com a denominació d'una disciplina. El terme apareix a l'obra de Galeazzo Capella (1533), publicada a Milà amb el títol de L'Antropología o vero ragionamiento della natura humana.
Cap al , l'Antropologia Moderna o Tradicional, sorgeix com a producte de la Il·lustració europea on es cristal·litzen ja els principis modernistes. Aquest procés dona origen a una ideologia il·luminista centrada en un progrés civilitzatori, basat en la veritat de la raó i la ciència. En aquest sentit, l'Antropologia Social esdevé la Il·lustració i s'estructura a través del mateix procés que va provocar la diferenciació de les ciències socials modernes.
L'antropologia social té arrels històriques en diverses disciplines del , inclòs l'estudi dels clàssics, l'etnografia, l'etnologia, el folklore, la lingüística, i la sociologia, entre d'altres. El seu precursor immediat va prendre forma en el treball d'Edward Burnett Tylor i James George Frazer a finals del i va sofrir grans canvis tant en el mètode com en la teoria durant el període 1890-1920 amb un nou èmfasi en el treball de camp original, l'estudi holístic a llarg termini del comportament social en entorns naturals i la introducció de la teoria social francesa i alemanya.
L'antropòleg i etnògraf polonès Bronisław Malinowski, una de les influències més importants en l'antropologia social britànica, va posar èmfasi en el treball de camp a llarg termini en què els antropòlegs treballen en llengua vernacla i se submergeixen en les pràctiques diàries de la gent local. Aquest desenvolupament va ser reforçat per la introducció per part de Franz Boas del concepte de relativisme cultural, argumentant que les cultures es basen en diferents idees sobre el món i, per tant, només es poden entendre correctament en termes dels seus propis estàndards i valors.Hendry, Joy.1999. An Introduction to Social Anthropology: Other People's Worlds. Palgrave. p. 9-10.
miniatura|esquerra|El Museu Britànic, Londres. Museus com el Museu Britànic no van ser l'únic lloc d'estudis antropològics; amb el període del Neoimperialisme, a partir de la dècada de 1870, els zoològics es van convertir en «laboratoris» no vigilats, especialment les anomenades «exposicions etnològiques» o «pobles negres». Així, els «salvatges» d'Amèrica, Àfrica i Àsia es mostraven, sovint nus, en gàbies, en el que s'ha denominat «zoològics humans». El 1906, el pigmeu Ota Benga congolès va ser posat per l'antropòleg nord-americà Madison Grant en una gàbia al Zoològic del Bronx, etiquetat com «l'enllaç que faltava» entre un orangutan i la «Raça blanca»—Grant, un reconegut eugenèsta, també va ser l'autor de The Passing of the Great Race (1916). Aquestes exposicions eren intents d'il·lustrar i demostrar en el mateix moviment la validesa del racisme científic, la primera formulació del qual es pot trobar a An Essay on the Inequality of Human Races (1853–1855) d'Arthur de Gobineau. El 1931, l'Exposició colonial de París encara mostrava Canacs de Nova Caledònia al «poble indígena»; va rebre 24 milions de visitants en sis mesos, demostrant així la popularitat d'aquests «zoològics humans».
L'antropologia es va diferenciar cada cop més de la història natural i a finals del la disciplina va començar a cristal·litzar en la seva forma moderna; el 1935, per exemple, va ser possible que T. K. Penniman escrigués una història de la disciplina titulada A Hundred Years of Anthropology (Cent anys d'Antropologia). Aleshores, el camp estava dominat pel «mètode comparatiu». Se suposava que totes les societats passaven per un únic procés evolutiu des del més primitiu al més avançat. Així, les societats no europees eren vistes com a «fòssils vius» evolutius que es podien estudiar per entendre el passat europeu. Els estudiosos van escriure històries de migracions prehistòriques que de vegades eren valuoses però sovint també fantàstiques. Va ser durant aquest temps quan els europeus van traçar per primera vegada amb precisió les migracions de la Polinèsia a través de l'oceà Pacífic, per exemple, encara que alguns d'ells creien que es va originar a Egipte. Finalment, es va discutir activament el concepte de raça com una manera de classificar i organitzar els éssers humans en funció de la diferència.
Tylor i Frazer miniatura|Edward Burnett Tylor, Antropòleg britànic del . Edward Burnett Tylor (1832–1917) i James George Frazer (1854–1941) es consideren generalment els antecedents dels antropòlegs socials moderns a la Gran Bretanya. Tot i que l'antropòleg britànic Tylor va fer una excursió a Mèxic, tant ell com Frazer van obtenir la major part del material per als seus estudis comparatius a través d'una lectura extensa, no de treball de camp, principalment dels clàssics (literatura i història de l'antiga Grècia i Roma), obra dels primers folkloristes europeus, i informes de missioners, viatgers i etnòlegs contemporanis.
Tylor va defensar fermament l'unilinealisme i una forma d'«uniformitat de la humanitat».Stocking, George Jir. (1963) "Matthew Arnold, E. B. Tylor, and the Uses of Invention," American Anthropologist, 65:783-799, 1963 Tylor, en particular, va establir les bases per a les teories del difusionisme cultural, afirmant que hi ha tres maneres en què diferents grups poden tenir formes o tecnologies culturals semblants: «invenció independent, herència d'ancestres en una regió llunyana, transmissió d'una raça a una altra.»Tylor, E.B. (1865) Researches into the early history of mankind the development of civilization. Londres: John Murray.
Tylor va formular una de les primeres i influents concepcions antropològiques de la cultura com «aquell tot complex, que inclou coneixements, creences, art, moral, lleis, costums i qualsevol altra capacitat i hàbit adquirit pels [humans] com a [membres] de la societat.»Tylor, E.B. (1871) Primitive culture: researches into the development of mythology, philosophy, religion, art, and custom. 2 vols. London: John Murray. Tanmateix, tal com assenyala Stocking, Tylor es va preocupar principalment per descriure i mapejar la distribució d'elements particulars de la cultura, més que per la funció més àmplia, i en general semblava assumir una idea victoriana del progrés més que la idea de canvi cultural no direccional i multilineal proposada pels antropòlegs posteriors. Tylor també va teoritzar sobre els orígens de les creences religioses en els éssers humans, proposant una teoria de l'animisme com l'etapa més primerenca, i assenyalant que la «religió» té molts components, dels quals creia el més important per creure en éssers sobrenaturals (a diferència dels sistemes morals, cosmologia, etc.).
Frazer, un erudit escocès amb un ampli coneixement dels clàssics, també es va preocupar per l'estudi de la religió, la mitologia i la màgia. Els seus estudis comparatius, els més influents en les nombroses edicions de The Golden Bough, van analitzar les similituds en les creences religioses i el simbolisme a escala mundial. Ni Tylor ni Frazer, però, estaven especialment interessats en el treball de camp, ni tampoc els interessava examinar com els elements culturals i les institucions encaixaven. The Golden Bough es va abreujar dràsticament en edicions posteriors després de la seva primera.
Malinowski i l'Escola Britànica