Èter, (en ) segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra. Hesíode el considera una divinitat primordial, fill d'Èreb i de Nix (l'obscuritat i la nit), i germà d'Hèmera (la llum del dia).Hesíode. Teogonia, 125
Segons altres tradicions Èter, després d'unir-se al Dia, va engendrar la Terra, el Cel i el Mar, i també un cert nombre d'elements abstractes, com ara la Pena, la Ira, la Mentida, i també als ciclops i als titans Oceà, Temis, Tàrtar, Briareu, Gigues, Estèropes, Atles, Hiperió, Saturn, Ops, Moneta, Dione i les tres Fúries. En aquesta llista, transmesa per Higí,Higí. Faules, prefaci es reconeixen elements trets del mite d'Urà. Ciceró considera Èter pare de Júpiter i de Caelus, és a dir Urà, i avi del Sol.Ciceró. De natura deorum, III, 44
Representava també el fluid intangible que ocupa tot l'espai entre els astres. El nom s'empra poèticament per designar l'aire.
Referències
Vegeu també Akaixà Prana
Categoria:Déus primigenis de la mitologia grega