fou comte de Rasès i de Conflent (814-827). Va rebre aquests comtats per delegació del seu pare el 812.
També se'l coneix amb el nom de Guillemundus. El seu nom li va ser donat en honor del seu avi Guillem I el Sant, comte de Tolosa, però amb la terminació "mundus", probablement per influència de Khunegunda, una dama d'origen got, esposa de Guillem.
Biografia Guillemundus, també conegut com Guillemó, pertanyia a la influent família dels Guilhemidas, llinatge d'origen franc vinculat a la cort carolíngia. Era fill de Bera, el primer Conde de Barcelona, qui també governava els comtats de Rasès i Conflent. La seva mare, Romella, va ser una noble possiblement d'origen visigot, encara que algunes fonts suggereixen que podria haver tingut arrels franques, la qual cosa hagués reforçat la connexió de la família amb la noblesa local de la Marca Hispànica. Això ho situava en una posició privilegiada dins de l'entorn dels territoris sota domini carolingi, l'administració del qual era sovint compartida entre nobles gots i francs.
Fill de Berà I, comte de Barcelona i Romil·la. Cap al 814 el seu pare li va confiar el govern del comtat de Rasès, que llavors també incloïa el comtat de Conflent. En ser Berà desituït dels seus càrrecs, el 820, Guillemó va esdevenir comte per dret propi fins almenys el 827.
Cap a l'any 812, Bera, qui era el primer comte de Barcelona i també governava els comtats de Razès i Conflent, va delegar en el seu fill Guillemundus l'administració d'aquests territoris. Aquesta cessió va ser part d'una estratègia comuna entre la noblesa de l'època, que assignava als hereus la gestió de comtats per a assegurar una transició fluida i mantenir el control familiar sobre les terres. Guillemundus va començar la seva administració sota la tutela de Bera, participant en la gestió d'assumptes locals i en la defensa contra incursions musulmanes provinents d'Al-Ándalus.
El 826 es va unir a la Revolta d'Aissó contra el nou comte Bernat de Septimània. La rebel·lió liderada per Aysun, un noble visigot que buscava recuperar el poder i revertir la influència franca en la Marca Hispànica. La revolta va sorgir en resposta a la creixent autoritat de Bernardo de Septimània, qui havia estat designat com el nou comte de Barcelona per l'emperador Lluís el Piadós. Bernardo, aliat pròxim de l'emperador, representava els interessos de l'administració carolíngia a la regió, la qual cosa va generar resistència entre la noblesa local, especialment entre aquells nobles visigots que veien amenaçats els seus drets tradicionals i la seva autonomia.
Derrotada la revolta, Guillemó probablement va marxar a l'exili a Còrdova potser després d'un breu intent (un any i uns mesos) de resistir a les muntanyes de Rasès. Els seus comtats van anar a parar a les mans de Gaucelm, comte de Rosselló i Empúries i germà de Bernat.
La data exacta de la mort de Guillemundus continua sent desconeguda, però es presumeix que va morir a Còrdova després del seu exili en 827, on probablement va viure els seus últims anys com a hoste de l'Emirat de Còrdova. És possible que l'emir Abd al-Rahman II li oferís refugi en reconeixement per la seva aliança en la Revolta de Aysun, i com a part de l'estratègia cordovesa d'acollir a líders exiliats de la Marca Hispànica per a enfortir la seva influència a la regió fronterera.
Referències
Categoria:Comtes de Rasès Categoria:Comtes de Conflent Categoria:Morts a Còrdova Categoria:Catalans del segle IX Categoria:Barcelonins històrics