Editus, del llatí aedituus (pl. aeditui; variants: s. aeditumus, pl. aeditumi i s. aeditimus, pl. aeditimi) era el nom de les persones que, pel que sabem de les fonts literàries, cuidaven i netejaven els temples a l'antiga Roma. De fet, el primer element del terme, aedis, significa temple o edifici. Els aeditui tenien un estatut proper al sacerdoci i de vegades van ser anomenats sacerdots pels escriptors, però no ho eren.Servi Maure Honorat. Virgilii Opera Expositio IX,648 Les fonts epigràfiques, per la seva part, semblen indicar que els aeditui també s'ocupaven d'edificis públics no lligats a un culte.
Aeditui de temples Pel que fa als aeditui de temples, la seva feina va anar desapareixent com a ofici lliure i va quedar en mans d'esclaus durant l'imperi, després d'un període en què ja no l'exercien els ciutadans de ple dret, sinó únicament els lliberts o esclaus emancipats. Si l'emperador feia construir o restaurar un temple, podia col·locar-hi com a aedituus, un esclau propi, és a dir un d'imperial, o bé un llibert. Els serveis rituals i sacerdotals van ser assumits pels Neòcors, que a més portaven la intendència i l'administració dels temples.
Els editus vivien generalment al mateix temple o en llocs propers i actuaven com a guies de les persones que els visitaven.
Aeditui d'edificis públics Els aeditui d'edificis públics són coneguts principalment gràcies à l'epigrafia funerària del Cementiri dels officiales de Cartago. Aquests eren esclaus imperials.
Referències
Categoria:Oficis romans