Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Geografia miniatura|esquerra|Divisió hidrològica del terme municipal de Morella La ciutat de Morella, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus. Les muntanyes dels Ports, punt de contacte entre el sistema ibèric i sistema mediterrani català, prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. Açò és ben patent a les serres de Vallivana, del Turmell o de la Creu.
La peculiar disposició d'aquestes serres (solen depassar els 1.200 m) fa que Morella i quasi la totalitat de la seua comarca siga l'única porció de terra valenciana inclosa dins de la conca hidrogràfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020 m) i de Torre Miró fan de línia divisòria, on les aigües del nord van a parar al riu Bergantes, que naix al terme de Morella. El riu de Calders també naix a Morella, però tributa al Bergantes, al terme de Forcall. A les serres de Morella també naixen rius que es dirigeixen cap a l'est per desembocar a la Mediterrània, a uns 50 quilòmetres en línia recta: són rius com el Cérvol, la rambla de Cervera, o la rambla de la Vídua (a l'extrem sud del terme municipal).
Les principals altures de l'orografia morellana són el Fusters (1.294 m) i el Muixacre (1.275 metres) al massís del Muixacre, el Regatxolet (1.259 m) a la serra de la Creu, el Tossal Gros (1.253 m) a la serra del Turmell, el Carrascar (1.252 m), també a la Creu, i la mola de la Garumba (1.114 m).
Límits
Accés La N-232 és l'eix de comunicació de Morella amb Saragossa i Logronyo. Així mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins turístics valencians del litoral, amb l'autopista del Mediterrani (AP-7) i amb la carretera N-340. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la CV-10, que enllaça posteriorment amb la N-232 en direcció a Morella.
També es pot accedir a peu pel GR 7.
Denes i antics termes agregats miniatura|Denes de l'antic terme de Morella El terme municipal de Morella està dividit en tretze denes i dos antics termes municipals agregats els anys 70 i són les següents: Denes La Vespa Els Castellons Primera del riu Segona del riu La Font d'en Torres Herbeset Els Llivis Morella la Vella el Coll i el Moll La Pobla d'Alcolea La Roca Xiva
La pedania d'Ortells té un representant a l'ajuntament de Morella. miniatura|Herbeset, localitat situada dins el terme municipal de Morella
Nuclis de població Morella La Vespa Els Castellons Xiva de Morella Primera del riu Font d'En Torres Herbeset Segona del riu Muixacre Els Llivis Coll i Moll La Llàcua Morella la Vella Ortells La Pobla d'Alcolea La Roca Vallivana
Història miniatura|Morella. Dámaso Calbo i Rochina de Castro. Historia de Cabrera. Madrid 1845 Les restes més antigues de presència humana a Morella es remunten a fa entre 7200 i 7400 anys. En la comarca dels Ports s'han trobat nombroses i destacades restes arqueològiques. Al terme de Morella es conserven les pintures rupestres de la Cova del Roure a Morella la Vella, que testifiquen la presència de l'humà prehistòric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'edat del bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que van ser lamentablement destruïdes. Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres ibèriques, ja que es considera que la seua fundació data del període Eneolític, que se situa entre l'any 2500 aC i el 200 aC.
Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les quals destacaven les procedents de Creta, Tares i la Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilergàons, descendents dels beribraces. Hanníbal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandoni, règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i d'altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.
Després de la mort del general Quint Sertori, que s'havia rebel·lat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títol de municipi romà i es va integrar en la província Tarraconense.
El pas dels visigots per Morella va deixar empremtes històriques. En La Pedrera de la Parreta de Morella s'ha descobert el jaciment visigot del Mas Sabater. En aquest jaciment hi destaca un edifici que segons els estudis dels arqueòlegs podria haver tingut dotze metres d'altura i dataria del segle VII. D'acord amb els directors de l'excavació, es tractaria d'un dels jaciments més importants de l'època en l'àrea mediterrània. D'altra banda, es considera que l'església de Sant Nicolau de Morella i l'ermita de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, per a posteriorment abandonar-la l'any 411. Els visigots encapçalats per Ataülf van conquistar la Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que el rei visigot Euric es va apoderar totalment de la província l'any 476.
Va ser ocupada pels amazics l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom de Rodrigo Díaz de Vivar que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. Als voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la qual va ser principal protagonista Rodrigo Díaz de Vivar, contra qui van unir les seues forces Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar i el rei cristià Sanç I d'Aragó i Pamplona. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1084, en l'anomenat Pla del Rei, derrotà els seus oponents, feu presoners 2.000 mainaders i nombrosos nobles cristians i xeics àrabs.
miniatura|Carta pobla de Morella (1233)
L'any 1117 el rei Alfons I d'Aragó va conquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornada la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se'n l'any 1157, després de la conquesta d'Alcanyís, però no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume el Conqueridor qui, l'any 1232, n'expulsara definitivament els musulmans. Les forces cristianes que van conquistar Morella van estar dirigides pel senyor Blasco I d'Alagón -conegut pel sobrenom d'El Major o El Gran-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder reial. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera Carta de poblament de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Terol i l'Extremadura Aragonesa, coneguts també com a Furs de Sepúlveda. Posteriorment, el rei Jaume va suprimir el feu i va anul·lar la carta pobla; en dictà una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.
L'any 1672 va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren a Morella les Festes Sexennals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la marededeu de Vallivana quan Morella va patir aquesta epidèmia de pesta.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, Morella va prendre partit per Felip V. Els partidaris de l'Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar a Morella, però van ser derrotats a la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el 3 de febrer a les forces de Felip V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política. miniatura|esquerra|Vista general des del castell
El 1808 es va sumar a l'alçament contra Napoleó; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elío, van aconseguir conquistar-la. En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se obertament i enverinada els partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris de l'absolutisme, denominats reialistes.
Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies més tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant això, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.
miniatura|800px|center|Vista panoràmica de Morella des del Castell En morir Ferran VII el 1833 i encendre's la cruel primera guerra carlina entre els partidaris del germà del rei mort, Carles Maria Isidre de Borbó, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense compte. Va ser conquerida pels carlins el 26 de gener de 1838. El general Cabrera la defensà dels atacs dels tres batallons del general Oráa l'estiu del mateix any i fou conquerida finalment per Espartero el 1840. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a reparar els danys experimentats en la contesa. Fou conquerida pels feixistes el 4 d'abril de 1938.
Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental. L'any 1965 fou declarada Conjunt Historicoartístic (BOE núm. 274 de 16/11/1965).
Demografia La següent gràfica de barres arreplega l'evolució poblacional de Morella durant la major part de l'època estadística: Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Població 2.711 2.718 2.752 2.766 2.782 2.815 2.802 2.863 2.854 2.822 2.834 2.794 2.739 2.724
Distribució de la població entre els nuclis de població:
Economia Morella ha estat i és centre comercial de la comarca dels Ports. En l'economia local hi predomina actualment el sector serveis, impulsat pel turisme, tant interior com exterior. El sector primari, especialment l'agricultura i la ramaderia (porcina i avícola), complementen l'activitat econòmica.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 dels Independents per Morella i 2 del Partit Popular (PP).
Alcaldes Des de 2023 l'alcalde de Morella és Bernabé Sangüesa dels Independents per Morella. Entre 2012 i 2023 va ser alcalde Rhamsés Ripollés Puig del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Monuments Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix un significatiu element d'interès. Tanmateix, cal destacar-ne el castell, l'església arxiprestal de Santa Maria (art gòtic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l'ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.