La Cort General de Catalunya celebrada a Barcelona el 1519-1520 va ser presidida pel rei Carles I. Era diputat en cap del General en Bernat de Corbera.
La convocatòria va ser polèmica, ja que el rei -acabat d'accedir al tron- volia començar la Cort i, posteriorment, jurar les Constitucions. Els braços s'hi van negar i el 16 d'abril de 1519 acorden fer un nou jurament com a rei co-regnant amb la seva mare Joana I de Castella, jurar les Constitucions i convocar la Cort novament per al 12 de maig de 1519.
L'11 d'agost de 1519 s'inspeccionà la comptabilitat del General o Generalitat i es detectaren irregularitats pel que fa als deutes dels oficials amb la comunitat, ni es complia el reglament aprovat a la Cort de Montsó (1512).
Es varen aprovar trenta-quatre constitucions, la majoria relatives a legislació jurídica i de funcionament de les institucions de justícia, i dinou capítols de cort que versaven sobre una exempció d'impostos per a Nàpols; es va reiterà el lliure comerç amb Orà, Algèria i altres estats en mans dels turcs; algunes mesures proteccionistes com la prohibició de treure bestiar de Catalunya, Rosselló i Cerdanya o que només els vassalls de la corona podien noliejar vaixells amb sal, espart, llana i blat;, pàg.129 un seguit de canvis interns a la Generalitat per tal de tenir més control econòmic, entre els quals destaquen l'obligatorietat d'assistir a la seva oficina tots els dies laborables i que els oïdors tenien l'obligació d'auditar tots els comptes i demanar comptes als diputats sortints, durant el primer any de cada nou trienni.
La Cort es clogué el 23 de gener de 1520.
Referències
Bibliografia Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol. 2. Les primeres Corts de Carles I. Universitat de les Illes Balears
Categoria:Història de Catalunya Barcelona (1519)