Estrateg Musonià (en llatí: Strategus Musonianus) va ser un oficial militar romà durant el regnat de l'emperador Constantí I el Gran i el de l'emperador Constanci II.
Nadiu d'Antioquia, era un bon orador en grec i llatí i fervent arrià La primera menció d'ell la trobem l'any 326 com a comes a Antioquia, ja amb el rang de vir perfectissimus.Jones, A.; Martindale, J.; Morris, J., The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I, (1971) Degut a la seva bona fama com a interpre va rebre l'encàrrec d'obtenir informació sobre els maniqueus i altres sectes, la diligència i competència en aquesta tasca li van valdre el favor de Constantí I qui li va posar el malnom de musonianus.Ammianus, 15:13.2
L'any 343 , juntament amb Esiqui d'Antioquia, va representar l'emperador Constanci II al Concili de Sàrdica. Probablement fou procònsol de la ciutat de Constantinoble, abans de l'any 353. Aquest any, Estrateg va ocupar el càrrec de governador proconsular d'Acaia. Durant el seu mandat va convèncer als atenencs d'oferir a Libani la càtedra de retòrica a l'Acadèmia d'Atenes, cosa que el rètor va refusar.Timothy David Barnes, "Structure and Chronology in Ammianus, Book 14", Harvard studies in classical philology, Volume 92, Harvard University Press, 1989, , p. 416-7.
Del 354 al 358 fou prefecte del pretori d'Orient, succeint a Domicià. Va presidir el judici contra la gent d'Antioquia involucrada en el motí i l'assassinat del consularis de Síria Cele, Teòfil. Fou acusat de condemnar a homes pobres, que no tenien res a veure, exculpant a la gent adinerada implicada. L'any 357 va iniciar una ronda de contacte amb el general sassànida Tamshapur per tal d'acordar una pau que fixés les fronteres entre els dos Imperis.Ammianus, 16:9.2–3 L'any següent va proposar que Eustati de Capadòcia fos inclòs a la delegació que havia de continuar aquestes negociacions amb el rei persa, Sapor II. Durant el seu mandat va reorganitzar la flota dels navicularii a l'est.
Va retirar-se, el 24 d'agost del 358, sent succeit per Hermogènes, i visqué a Constantinoble. Va morir l'11 de febrer del 371.
Referències
Bibliografia Ammiano Marcellino Storie. Libanio, Epistole. Martindale, J. R.; A. H. M. Jones (1971). «Strategius Musonianus». The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I AD 260-395. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press
Smith, William, "Musonianus", Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volume 2, p. 1127. Jan Willem Drijvers, "Ammianus Marcellinus 15.13.1-2: Some Observations on the Career and Bilingualism of Strategius Musonianus", The Classical Quarterly, New Series, Vol. 46, N. 2 (1996), p. 532-537.
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Persones d'Antioquia Categoria:Militars turcs Categoria:Polítics sirians Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Polítics de la província de Hatay