Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad () o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides (), Banu Zayyan () o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

L'origen de la dinastia és zanata berber; els Banu Abd-al-Wad, igual que els Banu Marín, els Banu Tujín, els Banu Raixid o els Banu Mzab, formaven part del grup zanata dels Banu Wasin. Aquestos nòmades foren expulsats de la regió de l'Aures cap a l'oest per la invasió hilaliana de Tunísia del i es van establir a l'altiplà d'Orà. La tribu fou partidària dels almohades, especialment en el període de lluita contra els mallorquins Banu Ghaniya (1185-1203).

Els Banu Abd-al-Wad van defensar la ciutat de Tlemcen. La ruïna de les ciutats de la rodalia va portar cap aquesta molts refugiats i emigrants. El 1235, el xeic de la tribu, Yaghmuràssan ibn Zayyan, va heretar de son germà el comandament de totes les branques de la família; l'elecció, aprovada per les tribus, fou sancionada per un decret del califa almohade (1236). La caiguda dels almohades, el 1248, als quals va sostenir fins al final, el va enfrontar als marínides. El primer gran enfrontament fou el setge de Tlemcen pels marínides, que va durar del 1298 al 1306. Mansura ('Victòria'), el campament dels assetjants, va sorgir llavors. Abu-Zayyan I va aconseguir l'aixecament del setge el 1306. Andrés Giménez Soler, El sitio de Almería en 1309, p.25

La primera ocupació marínida es va fer el 1337 i va durar uns deu anys. Altra vegada fou conquerida el 1352 fins que, el 1359, Abu-Hammú II, amb suport hàfsida, els va expulsar, però el seu fill Abu-Taixufín II va ocupar el poder amb ajut marínida i s'hi va mantenir poc més que com a vassall, per després donar suport a altres emirs que van arribar al poder no sempre legítimament.

En la segona meitat del , el regne dels abdalwadites establert a Tlemcen es va debilitant a causa de les disputes familiars i es fragmenta: els emirs instal·lats a Orà i els hàfsides lluiten contra els sobirans de Tlemcen. A l'est, Bugia i Constantina es van independitzar del poder central de Tunis, els ports van formar petites repúbliques: Alger, Bône, Jijel, Dellys, etc. A les Terres Altes i al Sud, les confederacions tribals són independents de qualsevol poder central i es formen principats independents a la Cabília. Socioeconòmicament, el comerç s'ha aturat, la vida urbana ha disminuït i l'agricultura ha estat en decadència. Al , el perill va venir del costat dels hàfsides, que el 1424 i 1468 van imposar sobirans vassalls en dues expedicions victorioses.

Aprofitant la lluita dinàstica a la mort d'Abu-Abd-Al·lah IV entre Abu-Abd-Al·lah, fill del monarca mort, i el seu oncle Abu-Hammú, que havia pres el poder i empresonat al primer, el 1509, Ferran el Catòlic va sortir victoriós de la Presa de Massalquivir, i va conquerir Bugia i Trípoli, i el 1517 l'Imperi Otomà va establir el seu protectorat, tot i que, entre 1543 i 1545, es van succeir diversos governants fins a imposar-se altre cop el retorn del partit dels otomans, que van eliminar la dinastia el 1555.

Llista d'emirs abdalwadites de Tremissen Emirs abdalwadites de Tremissen

Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan 1236 - 1283 Abu-Saïd Uthman I 1283 - 1304 (fill) Abu-Zayyan I 1304 - 1308 (fill) Abu-Hammú I 1308 - 1318 (germà) Abu-Taixufín I 1318 - 1337 (fill) Primera conquesta marínida 1337 - 1348 (el sobirà marínida era Abu-l-Hàssan Alí) Governador Uthman ibn Yahya ibn Djarar (de una branca abdalwadita llunyana, els Tiklussen Ibn Taa-Al·lah) Abu-Saïd Uthman II 1348 - 1352 Abu-Thàbit I (associat) 1348 - 1352 (germà d'Abu-Saïd Uthman II) Segona conquesta marínida 1352 - 1359 (el sobirà marínida era Abu-Inan Faris) Abu-Hammú II 1359 - 1360 Tercera conquesta marínida, 1360 (el sobirà marínida era Abu-Sèlim Ibrahim) Abu-Hammú II 1360 - 1372 Abu-Zayyan Muhàmmad proclamat sultà de Tlemcen (en rebel·lió) 1361-1362 Abu-Zayyan Muhàmmad proclamat sultà de Tlemcen (en rebel·lió) 1366-1367 Abu-Zayyan Muhàmmad proclamat sultà de Titeri (en rebel·lió) 1370-1373 Quarta conquesta marínida, 1372 (el sobirà marínida era Abu-Faris Abd-al-Aziz al-Mústansir) Abu-Hammú II 1372 - 1383 Abu-Zayyan Muhàmmad proclamat sultà (en rebel·lió) 1375-1377 Abu-Zayyan Muhàmmad proclamat sultà (en rebel·lió) 131378 o 1378-1379 Cinquena cinquesta marínida 1383 (el sobirà marínida era Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ibrahim) Abu-Hammú II 1384 - 1387 Abu-Taixufín II 1387 (gener-febrer) Abu-Hammú II 1387 Abu-Taixufín II 1387-1388 Abu-Hammú II 1388-1389 Abu-Taixufín II 1389 Abu-Hammú II 1389 (a Tlemcen-ciutat va actuar com a regent el seu fill Úmar ibn Abi-Hammú) Abu-Taixufín II 1389 - 1393 (fill d'Abu-Hammú I) Abu-Thàbit II 1393 (fill d'Abu-Taixufín I) Abu-l-Hajjaj I 1393 (fill d'Abu-Hammú II) Abu-Zayyan II 1393 - 1399 (germà d'Abu-Taixufín) Abu-Muhàmmad I 1399 - 1401 (germà) Abu-Abd-Al·lah I 1401 - 1411 (germà) Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad 1411 Saïd I ibn Abi-Taixufín 1411 Abu-Màlik I 1411 - 1424 Abu-Abd-Al·lah II 1424 - 1428 Abu-Màlik I 1428 - 1430 (segona vegada) Abu-Abd-Al·lah II (segona vegada) 1430 - Ocupació hafsida (sobirà hàfsida Abu-Faris Abd-al-Aziz 1430-1431) Abu-Abbàs Àhmad I 1431 - 1462 Abu-Abd-Al·lah III 1462 - 1470 Abu-Taixufín III 1470 Abu-Abd-Al·lah IV 1470 - 1505 (germà) Abu-Abd-Al·lah V 1505 - 1516 (fill) Abu-Zayyan Àhmad 1516 Abu-Hammú III 1516 - 1517 Abu-Zayyan Àhmad setembre del 1517 Govern d'Oruç Reis, setembre del 1517- maig del 1518 Abu-Hammú III 1518 - 1528 Abu-Muhàmmad II 1528 - 1540 Abu-Abd-Al·lah VI 1540 Abu-Zayyan III 1540 - 1543 (germà) Abu-Abd-Al·lah VI 1543 - 1544 (segona vegada) Abu-Zayyan III (segona vegada) 1544 - 1550 Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad 1550 - 1555 (germà)

Referències

Bibliografia Bel, A.. «Abdalwādides» Encyclopaedia of Islam, primera edició (1913-1936). Editada per M. Th. Houtsma, T.W. Arnold, R. Basset, R. Hartmann. Brill Online, 2016. 22 de maig de 2016 >