Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana. Limita amb els municipis de Fiumicello, Grado (GO), Terzo d'Aquileia i Villa Vicentina. L'any 2007 tenia 3.487 habitants.
Història miniatura|esquerra|Restes romanes a Aquileia Aquileia es trobava a l'inici de la mar Adriàtica, entre els rius Alsa i Natiso. Estrabó diu que es trobava a 60 estadis del mar. Plini el Vell diu que el riu Natiso i el Turrus passaven per sota de les seves muralles. Tots els autors coincideixen a dir que va ser fundada pels triumvirs romans Luci Manli Acidí Fulvià, Publi Escipió Nasica i Gai Flamini en un territori que Titus Livi diu que no estava habitat on volien establir-se un grup de gals transalpins. Els romans van témer una entrada constant de gals i van córrer a expulsar-los, fent-los creuar de nou els Alps. Per evitar nous intents i per protegir les fèrtils terres de l'entorn, els romans van decidir de fundar-hi una colònia. S'hi van establir uns tres mil colons l'any 181 aC als quals es van afegir mil cinc-centes famílies més el 169 aC. La nova colònia va rebre el nom d'Aquileia per la presència d'una Àliga en el moment de la seva fundació. Ràpidament, per la seva situació es va convertir en una pròspera ciutat comercial.
Més tard, quan ja era una ciutat important, s'hi van descobrir mines d'or, en temps de Polibi, cosa que va incrementar la seva prosperitat. Era també el centre del comerç amb els il·liris i amb les tribus de Pannònia situades al Danubi i als seus afluents, que més tard també van passar a sobirania de Roma. Els romans els facilitaven vi i oli a canvi d'esclaus, bestiar i pells, que portaven des del Danubi baixant pel Sava fins a Nauportus, i des d'allí per terra fins a Aquileia.
El comerç li va donar molta riquesa i Juli Cèsar la va convertir en el quarter general de les seves legions a la Gàl·lia Cisalpina, probablement per preparar les incursions contra els il·liris.
Durant el govern d'August va ser atacada sense èxit pels iapods. La ciutat va tancar les portes a l'emperador Maximí el Traci que la va assetjar i no la va poder ocupar i va acabar mort als afores de la ciutat pels seus propis soldats l'any 238. Va augmentar la seva prosperitat i va ser la capital de la província de Venetia. Ausoni la situa al novè lloc de les ciutats de l'imperi a la meitat del , i a Itàlia només la superaven Roma, Milà i Càpua. Situada en una plana, estava completament fortificada amb grosses muralles i torres i tenia fama de ciutat inexpugnable.
L'any 340 Constantí el jove va ser derrotat a la riba del riu Alsa, prop de les muralles de la ciutat. El 381 s'hi va celebrar el Concili d'Aquileia organitzat per Ambròs de Milà, que bandejà l'arrianisme al nord de la Itàlia romana. Set anys més tard Teodosi I el Gran hi va derrotar Magne Màxim a la batalla del Sava i Màxim es va refugiar a Aquileia on va morir. El 425 els generals de Teodosi II hi varen derrotar l'usurpador Joan el Secretari que va morir allà decapitat. L'any 452 Àtila la va assetjar i després de tres mesos la va prendre per assalt i la va arrasar. Després d'això es va reconstruir però ja no va tenir la mateixa importància. Pràcticament no en queden restes senceres, i s'han trobat capitell, monedes i inscripcions. Les més interessants fan referència a un temple dedicat a Belenos, un déu local que els romans identificaven amb Apol·lo i que es creia que havia ajudat a la ciutat en la defensa contra Magne Màxim.
Patriarcat Al era la seu d'un bisbe, que al va pujar a arquebisbe; al l'arquebisbe va adquirir el títol de Patriarca. Durant la invasió dels llombards el patriarca es va refugiar (com la resta dels habitants) a la veïna illa de Gradus (Grado) i va mantenir la seva pretensió al títol de Patriarca d'Aquileia.
Llista de bisbes (c. 250-355), arquebisbes (355-555) i patriarques (557-1045) d'Aquileia, patriarques del Friül (1045-1077), patriarques de Carniola (1077-1204) i patriarques d'Ístria (1209-1752, secularitzat el 7 de juliol del 1420).
Hilari de Pannònia c. 276-285 Crisògon I c. 286-295 Crisògon II c. 295-308 Teodor c. 308-319 Agapit c. 319-332 Benet c. 332-? Fortunatià d'Aquileia c. 343-355 Valerià d'Aquileia 369-388 Cromaci 388-407 Agustí 407-434 Adelf 434-442 Màxim I 442-444 Januari 444-447 Segon d'Aquileia 451-452 Nicetes 454-485 Marcel·lià 448-500 Marcel·lí d'Aquileia 500-513 Esteve I 515-? Macedoni (patriarca) 539-? Paulí I 557-569 Probí 569-570 Elies d'Aquileia 571-586 Sever 586-606 Joan I d'Aquileia 606 (antipatriarca) Candidià 606-612 Epifani 612-613 (patriarca a Grado) Cebrià 613-627 (patriarca a Grado) Marcià d'Aquileia (antipatriarca) 623-628 Fortunat (antipatriarca) 628-663 Primogeni 630-648 (patriarca a Grado) Màxim II 649 (patriarca a Grado) Fèlix (antipatriarca) 649-? Joan II (antipatriarca) 663-? Esteve II d'Aquileia 670-? (patriarca a Grado) Agató d'Aquileia 679-680 679-? Joan III 680-? Cristòfor 685-? Pere I, patriarca 698-700 Serè 711-723 Calixt 726-734 vacant o desconegut 734-772 Siguald 772-776 Paulí II 776-802 Ursus I 802-811 Manenci 811-833 Andreu d'Aquileia 834-844 Venanci 850-? Teutmar 855-? Llop I 855-? Valpert 875-899 Frederic I (patriarca) 901-922 Lleó 922-927 Ursus II 928-931 Llop II 932-944 Engelfred 944-963 Rodoald 963-984 Joan IV de Ravena 984-1017 Poppó 1019-1045 Eberhard 1045-1049 Gotebald 1049-1063 Ravengeri 1063-1068 Sigeard de Beilstein 1068-1077 Enric 1077-1084 Frederic II de Moràvia 1084-1085 Ulric I d'Eppenstein 1086-1121 Gerard I 1122-1128 Pilgrim I d'Ortenburg 1130-1161 Ulric II de Treven 1161-1181 Gottfried 1182-1194 Pilgrim II 1195-1204 Wolgfar de Leibrechtskirchen 1204-1218 Berthold de Meran 1218-1251 Gregori de Montelongo 1251-1269 Felip I de Caríntia 1269-1273 Raimondo de Torre 1273-1299 Pietro II Gerra 1299-1301 Ottobuono de Razzi 1302-1315 Gaston de Torre 1316-1318 Paganus de Torre 1319-1332 Bertran de St. Genesius 1334-1350 Nicolau de Luxemburg 1350-1358 Ludovicus I de Torre 1359-1365 Marquard de Randelle 1365-1381 Felip d'Alençon 1381-1387 Jan V Sobieslaw de Moràvia 1387-1394 Antonio I Gaetani 1394-1402 Antonio II Panciera 1402-1412 Antonio III de Ponte 1409-1418 (1409-1412 antipatriarca) Ludwig de Teck 1412-1439 (Ludovicus II o Ludwig II de Teck) Ludovicus III Scarampi-Mezzarota 1439-1465 Marco I Barco 1465-1491 Ermolaio I Barbaro 1491-1493 Niccolò II Donati 1493-1497 Domenico Grimani 1498-1517 Marí Grimani 1517-1529 Marco II Grimani 1529-1533 Marí Grimani (per segona vegada) 1533-1545 Giovanni VI Grimani 1545-1550 Daniel I Barbaro 1550-1574 Aloisio Giustiniani 1574-1585 Giovanni VI Grimani (per segona vegada) 1585-1593 Francesco Barbaro 1593-1616 Ermolaio II Barbaro 1616-1622 Antonio IV Grimani 1622-1628 Agostino Gradenigo 1628-1629 Marco III Gradenigo 1629-1656 Hieronimo Gradenigo 1656-1658 Giovanni VII Dolfino 1658-1699 Dionisio Dolfino 1699-1734 Daniel II Dolfino 1734-1752
Referències
Vegeu també Parlament de patrie
Referències
Enllaços externs
La cripta de la basílica a YouTube La Basílica d'Aquileia a YouTube
Categoria:Municipis d'Udine Categoria:Ciutats romanes d'Itàlia Categoria:Ciutats destruïdes