Winnipeg és la capital i la ciutat més poblada de la província de Manitoba, Canadà, situada a les praderies de l'Oest del Canadà. És la setena ciutat més gran, la més important del centre del país i la ciutat principal de la seva àrea metropolitana, la Regió de Winnipeg Capital.
Al voltant de la meitat de la població total de Manitoba resideix a la Regió de Winnipeg Capital, la població de la qual és de 730.305 habitants. La ciutat de Winnipeg té una població total de 663.617 habitants (cens del 2011). La ciutat es troba a la confluència dels rius Vermell i Assiniboine. Caracteritzada per un clima rigorós (temperatura mitjana de –19 °C al gener, però de 19,7 °C al juliol) és considerada com una de les grans ciutats més fredes del món.
Winnipeg posseeix una arquitectura històrica i nombrosos parcs com Assiniboine Park o Birds Hill Provincial Park. Està molt propera als rius de l'Escut Canadenc i a nombrosos llacs, entre els quals es troben el llac dels Boscos, el llac Winnipeg (el dotzè més gran del món) i el llac Manitoba.
Història Abans de la incorporació Winnipeg es troba a la confluència del riu Assiniboine i el Red River, coneguda com a The Forks, és un punt històric en les rutes a canoa pels rius realitzades pels aborígens durant centenars d'anys. El nom de Winnipeg és una transcripció d'una paraula cree que significa «aigües fangoses». La zona estava poblada pels indígenes anomenats First Nations. A la prehistòria, a través d'històries orals, l'arqueologia, petròglifs, art rupestre i artefactes antics se sap que els nadius utilitzaven la zona per acampar, caçar, pescar, comerciar i, més al nord, practicaven l'agricultura. La primera zona agrícola a Manitoba estava situada al llarg del Red River, prop de Lockport, on el blat de moro i altres cultius van ser plantats abans del contacte amb els europeus. Durant milers d'anys han viscut éssers humans en aquesta regió, i hi ha molts indicis arqueològics sobre el seu mode de vida. Els rius van servir de transport per comerciar i intercanviar coneixements entre molts pobles, com els assiniboine, ojibwa, anishinaabe, mandan, sioux, cree, lakota i d'altres. El llac Winnipeg va considerar-se un mar interior, amb importants enllaços per riu a les muntanyes de l'oest, els Grans Llacs de l'est i a l'oceà Àrtic al nord. El Red River connectava els antics pobles del nord amb els del sud a través dels rius Missouri i Mississipi. Els primers mapes d'algunes zones es van fer amb escorça de bedoll pels Ojibwa, que ajudaren els pelleters a trobar els camins a través dels rius i llacs.
El primer oficial francès que va arribar a la zona va ser Pierre Gaultier de Varennes el 1738. Construí el primer lloc de comerç, el qual es va anomenar Fort Rouge, que posteriorment va ser abandonat. Els francesos van comerciar a la zona durant diverses dècades abans que arribessin els comerciants de la badia de Hudson. Els primers comerciants anglesos visitaren la zona al voltant de l'any 1767.Narrative of an expedition to the source of St. Peter's River, Lake Winnepeek, Lake of the Woods, &c., &c. performed in the year 1823, by order of the Hon. J.C. Calhoun, secretary of war, under the command of Stephan H. Long, major U.S.T. E. / Autor: Colhoun, James Edward. Gibraltar Fort va ser construït per la Companyia del Nord-Oest el 1809, i Fort Douglas va ser construït per la Companyia de la Badia de Hudson el 1812. Les dues empreses lluitaren aferrissadament pel comerç de la zona, disputant diverses batalles entre totes dues. El 1821 la Companyia de la Badia de Hudson i la Companyia del Nord-oest van acabar la seva rivalitat fusionant-se.
miniatura|esquerra|Fort Garry a principi de la dècada del 1960
Fort Gibraltar, en el lloc de l'actual Winnipeg, passà a denominar-se Fort Garry el 1822. Va ser el lloc comercial líder a la regió per a la Companyia de la Badia de Hudson. Aquest lloc va ser destruït per una inundació el 1826 i es reconstruí el 1835. Exercí un petit paper en el comerç de pells, però va seguir sent la residència del Governador de la companyia durant molts anys i va esdevenir una part important de la primera colònia i assentament a l'Oest del Canadà.
El 1869-70 va esclatar a Winnipeg la «Rebel·lió Red River», un conflicte entre el govern local provisional dels métis, encapçalats per Louis Riel, i els acabats d'arribar procedents de l'Est del Canadà. El General Garnet Wolseley va ser enviat per sufocar la rebel·lió. Aquesta rebel·lió va portar directament l'entrada de Manitoba a la Confederació com la cinquena província del Canadà el 1870, i el 8 de novembre de 1873, Winnipeg va ser incorporada com a ciutat. El 1876, tres anys després de la incorporació de la ciutat, l'oficina de correus adoptà oficialment el nom de Winnipeg.
Arribada del ferrocarril La primera locomotora de Winnipeg, anomenada The Countess of Dufferin (Comtessa de Dufferin), arribà en un vaixell de vapor el 1877. La companyia Ferrocarrils del Pacífic del Canadà realitzà el primer enllaç directe per ferrocarril des de l'Est del Canadà el 1881, el que va obrir les portes a la immigració massiva i colonització de Winnipeg i de les praderies canadenques. La història i herència del ferrocarril de Winnipeg i la primera locomotora es poden veure al Museu del Ferrocarril de Winnipeg.
miniatura|El Golden Boy a la teulada de l'edifici de l'Assemblea Legislativa.
La ciutat va experimentar una gran expansió durant la dècada del 1890 i les dues primeres del , cosa que va suposar un creixement de la població de 25.000 persones el 1891 a més de 179.000 el 1921. Com la immigració va créixer durant aquest període, Winnipeg adquirí el seu caràcter multicultural. L'edifici de l'Assemblea Legislativa de Manitoba reflecteix l'optimisme d'aquests anys. Construït principalment de pedra calcària de la pedrera de Tyndall Stone (prop del Red River), obrí les portes el 1920. La cúpula suporta una figura de bronze, coneguda amb el nom de el noi daurat (the Golden Boy), acabada amb una fulla d'or amb el lema «eterna joventut i l'esperit d'empresa» (Eternal Youth and the Spirit of Enterprise) gravat. Aquest edifici va ser construït en estil neoclàssic, com és habitual per a edificis governamentals d'altres estats Nord-americans construït al i principi del . L'edifici va ser pensat per donar cabuda a representants de tres milions de persones, que era la població esperada de Manitoba.
Winnipeg es va trobar amb dificultats econòmiques quan el Canal de Panamà va obrir el 1914. El canal va fer reduir la importància del sistema ferroviari del Canadà pel comerç internacional, i l'augment de trànsit de vaixells va ajudar a fer que Vancouver superés Winnipeg i esdevenir la tercera ciutat més gran del Canadà als anys 60.
Vaga general de Winnipeg Després de la Primera Guerra Mundial, a causa de la recessió de postguerra, les males condicions laborals, la presència de sindicalistes radicals i una gran afluència de soldats que retornaven, 35.000 habitants es van declarar en vaga el maig de 1919 que es coneix com la «vaga general de Winnipeg de 1919». Després de diversos arrestos, deportacions i incidents violents, la vaga va acabar el 21 de juny de 1919, quan es va aplicar la Llei de Disturbis i un grup de la Policia Muntada del Canadà carregà contra un grup de vaguistes. Dos d'ells van morir i com a mínim trenta més van resultar ferits; es coneix aquell dia com Bloody Saturday (dissabte sagnant). Un dels líders de la vaga, James Shaver Woodsworth, fundà el primer gran partit socialista del Canadà, el Co-operative Commonwealth Federation (CCF), que més tard va esdevenir el Nou Partit Democràtic.
La gran depressió i la Segona Guerra Mundial La caiguda dels mercats borsaris de 1929 accelerà la caiguda que estava patint Winnipeg; això va tenir com a conseqüència una desocupació massiva, situació que va ser agreujada per la sequera i els baixos preus agrícoles. La Gran Depressió va acabar quan la Segona Guerra Mundial començà el 1939. Llavors, milers de canadencs es van oferir com a voluntaris per a unir-se a les forces armades. A Winnipeg, els antics llocs de reclutament de Minto (Tuxedo, Fort Osborne) i de McGregor es van omplir fins a tal extrem que els militars van haver de buscar altres edificis per augmentar la capacitat.
miniatura|La població de Winnipeg durant la Gran Vaga del 21 de juny de 1919.
Winnipeg va desenvolupar un paper important a la British Commonwealth Air Training Plan (BCATP). Les ordres de la BCATP eren formar a les tripulacions de vols fora de les zones de batalla d'Europa. Pilots, oficials de vols, bombarders, operadors de ràdio, artillers aeris i enginyers de vol van passar per Winnipeg en el seu camí cap a diverses escoles aèries de tot l'Oest del Canadà.
Després de la Segona Guerra Mundial i la inundació de 1950 La fi de la Segona Guerra Mundial va portar una nova sensació d'optimisme a Winnipeg. Sorgí una gran demanda en el sector de la construcció de cases, però aquesta activitat es va aturar bruscament el 1950 a causa de la inundació provocada pel desbordament del Red River, la més gran a Winnipeg des de 1861; les aigües es van mantenir per damunt del seu nivell habitual durant 51 dies. El 8 de maig de 1950, vuit dics van cedir, quatre dels onze ponts de la ciutat van ser destruïts i prop de 100.000 persones van ser evacuades, és fins avui l'evacuació més gran de la història del Canadà. El Premier Douglas Campbell va demanar ajuda federal i el primer ministre Louis St. Laurent declarà l'estat d'emergència. Soldats del regiment d'infanteria lleugera canadenca Princesa Patrícia proporcionaren personal per pal·liar la situació mentre durà la inundació. El govern federal estimà uns danys de 26 milions de dòlars canadencs, encara que la província insistí que van ser el doble.
Per prevenir futures inundacions, la investigació de la conca del Red River recomanà un sistema de mesures de prevenció, incloent-hi diversos sistemes de dics i un canal per desviar el Red River (Red River Floodway) al voltant de Winnipeg. Aquesta construcció es va iniciar el 1962, amb Dufferin Roblin com a cap del govern local.
De la Unicitat al present Abans de 1972, Winnipeg era la més gran de les trenta ciutats i pobles de l'àrea metropolitana al voltant dels rius Assiniboine. La Unicitat va ser creada el 27 de juliol de 1972 i entrà en vigor a les primeres eleccions, el 1972. Amb això l'actual ciutat de Winnipeg, els municipis de St. Boniface, Transcona, St. Vital, West Kildonan, Esat Kildonan, Tuxedo, Old Kildonan, North Kildonan, Fort Garry, Charleswood, i la ciutat de St. James es van fusionar amb l'antiga ciutat de Winnipeg.
miniatura|Plaça de l'ajuntament de Winnipeg en l'actualitat.
Immediatament després de la crisi energètica de 1979, Winnipeg experimentà una greu recessió econòmica, abans de la recessió de principis dels anys 80 dels Estats Units. Durant la recessió, a la ciutat es van tancar importants empreses com Winnipeg Tribune, Swift's i Canada Packers. El 1981 Winnipeg va ser una de les primeres ciutats canadenques en firmar un acord tripartit per rehabilitar el centre urbà. Els tres nivells de govern (federal, provincial, i municipal) van contribuir amb més de 271 milions de dòlars canadencs per les necessitats de desenvolupament del centre de la ciutat durant els següents vint anys. El finançament va ser fonamental per atreure el centre comercial Portage Place, que acull la seu d'Investors Group, les oficines d'Air Canada i diversos complexos residencials. El 1989 es recuperaren i rehabilitaren les drassanes de Canada National Railway a l'encreuament dels rius Vermell i Assiniboine, i poc temps després The Forks s'havia convertit en l'atracció turística més popular de la ciutat.
El 1993, veient que les necessitats de la seva comunitat no estaven satisfetes, els residents de Headingley es van separar de Winnipeg i oficialment es van convertir en un municipi incorporat.
Geografia