Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable (en anglès conegut com a Saint Bede, Bede of Jarrow, the Venerable Bede, i Bede the Venerable; ), va ser un monjo anglès benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham). Estudiós de gran prestigi, la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum ('Història eclesiàstica del poble anglès'Aquest títol ja s'ha imposat, però és una traducció tendenciosa del que projecta cap al passat la realitat del present. Sant Beda parla, en realitat del poble dels Angles. És molt inversemblant que, a cavall dels segles i , ja s'hagués constituït una consciència de ser anglès. Ell mateix era angle, ja que Northúmbria havia estat colonitzada per aquesta tribu.) li va guanyar el sobrenom de «pare de la història anglesa». És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia Fonts Ell mateix, en els seus escrits, n'explica la vida. En 731, proper a la mort, diu a la Historia:
A continuació, Beda dona una llista, o Indiculus, dels seus escrits.
Vida Nascut en terres de l'abadia, no se sap del cert si nasqué a les d'una o les de l'altra; una tradició diferent el fa nascut a Monkton, prop de Jarrow. Probablement era de família benestant, per les seves relacions amb la noblesa. El nom Beda, poc habitual en aquell temps, deriva de l'antic anglès bēd, ‘pregària’, i podria haver-se-li posat perquè la família ja el destinava a la vida eclesiàstica des del naixement.
Als set anys fou enviat a Wearmouth (a l'actual Sunderland, City of Sunderland, Tyne and Wear, Anglaterra), on fou format per l'abat Benet Biscop, i pel seu successor Ceolfrid. Probablement, quan Ceolfrid fundà el monestir de Jarrow (a Jarrow, prop de Sunderland) en 682, Beda s'hi traslladaria. En 686, una epidèmia posà fi a la vida dels monjos de Jarrow, llevat de dos, segons diu la Vita Ceolfrithi (710), que diu que restaren capaços de continuar els oficis de l'església l'abat Ceolfrid i un noi jove, deixeble seu i en el moment d'escriure's la vida, "sacerdot al mateix monestir", i que sembla que era Beda, llavors amb catorze anys.
Quan tenia 19 anys, fou ordenat diaca pel bisbe de Hexham, anys abans de l'edat mínima per fer-ho (els 25), la qual cosa pot dir que es considerava que tenia una capacitat i una maduresa excepcionals, tot i que no és l'únic cas que l'edat mínima no es respectava. Cap al 702 fou ordenat prevere. Cap al 701 escrigué les primeres obres, De arte metrica i De schematibus et tropis, per a l'ensenyament a l'escola monàstica. Continuà escrivint la resta de la vida, fins a arribar a unes seixanta obres, la majoria conservades. També fou professor a l'escola i cantor del monestir, i col·laborà en la còpia d'algunes de les bíblies escrites a Jarrow.Una se'n conserva a la Biblioteca laurenziana de Florència, i uns fragments d'altra a la British Library.
En 708, alguns monjos de Hexham acusaren Beda d'heretgia per la seva obra De Temporibus. Beda hi calculava l'edat del món i diferia de l'establerta per Isidor de Sevilla, que es considerava canònica. Mentre que Isidor deia que el món tenia 5.000 anys quan va néixer Crist, Beda indicava que només n'eren 3.952. Beda es defensà amb una carta escrita al bisbe de Hexham i als mateixos bisbes. Cap al 706-709, va trobar el bisbe Wilfrid de York, durant l'exhumació del cos d'Æthelthryth, abadessa d'Ely, comentant diverses qüestions teològiques i sobre la vida de l'abadessa.
En 733, Beda anà a York per visitar Ecgbert, que n'era bisbe. També viatjà a Lindisfarne, i probablement viatjà a altres llocs de les Illes Britàniques, pel que diu a la seva correspondència. Beda morí el 26 de maig de 735, dia de l'Ascensió, i fou sebollit a Jarrow.
Obres Beda escrigué obres històriques, teològiques i científiques, sobre disciplines com la música o la mètrica, i l'exegesi bíblica. Utilitza font patrístiques i d'autors clàssics, com Virgili, Lucreci, Plini i d'altres. El seu llatí és clar i senzill.
Les obres històriques de Beda inclouen sovint relats de miracles i llegendes avui considerades inversemblants, però en aquell temps considerades fonts fiables. Ocupa un paper important entre els historiadors de l'alta edat mitjana. Igualment, les seves altres obres conegueren una gran difusió arreu d'Europa i tingueren un paper rellevant en la consolidació del Renaixement carolingi.
La seva obra més coneguda és la Historia ecclesiastica gentis Anglorum o Història eclesiàstica del poble dels angles. Completada cap al 731, l'escrigué amb la col·laboració d'Albí, abat de St Augustine de Canterbury; Beda volia mostrar el creixement i consolidació de l'Església a Anglaterra. En cinc llibres, el primer dona un context geogràfic d'Anglaterra i explica la història d'Anglaterra a partir de la invasió de Juli Cèsar en 55 aC. Passa a l'evangelització de Britànnia, el martiri de sant Albà i la missió de sant Agustí de Canterbury en 597.
El segon llibre parteix de la mort de Gregori el Gran el 604, amb la consolidació del cristianisme a Kent i la seva introducció a Northúmbria, acabant amb la mort d'Edwin de Northúmbria pel rei de Mèrcia el 632. El tercer parla de l'evangelització de Northúmbria amb Osvald i Oswiu de Northúmbria, amb el sínode de Whitby. El quart comença amb la consagració de Teodor com a bisbe de Canterbury i l'inici de l'evangelització del regne de Sussex. El cinquè explica l'època de Beda, amb les missions a Frísia i el conflicte sobre la datació de la Pasqua. miniatura|Full del manuscrit de la Història de Beda (Sant Petersburg, Bib. Nacional de Rússia, lat. Q. v. I. 18). miniatura|Manuscrit de la Història de Beda del , el més antic conservat (Sant Petersburg, Bib. Nacional de Rússia, lat. Q. v. I. 18).
Llista d'obres Comentaris bíblics Commentarium in Acta Apostolorum Retractatio In Apocalypsim In epistulas catholicas In epistulas paulinas In Ezram et Neemiam In Genesim In pregariam Habacuc In evangelium Lucae In evangelium Marci In Proverbia Quaestiones XXX In Samuelem In Canticum canticorum De Tabernaculo De Templo Salomonis In Tobiam
Hagiografies Vita sancti Anastasii (perduda) Vita sancti Felicis Vita sancti Cuthberti (en vers i en prosa) Martyrologium Obres històriques Historia ecclesiastica gentis Anglorum, acabada el 731 Historiam abbatum monasterii huius (Història dels abats de Jarrow) — 725 - 731
Tractats educatius De arte metrica (De l'art de la mètrica) De schematibus et tropis (De les figures i els trops) De orthographia
Tractats científics miniatura|De natura rerum, 1529 De natura rerum (De la naturalesa de les coses), ca. 703 De temporibus (Del temps), 703 De temporum ratione (Del còmpute del temps), 725
A més, escrigué moltes cartes i poemes.
Veneració Enterrat a Jarrow, les seves restes foren traslladades a la Catedral de Durham el 1020 i col·locades a la tomba de sant Cutbert de Lindisfarne. La tomba fou profanada el 1541; les restes trobades foren enterrades a la Galilee Chapel de la catedral, i el 1870 es portaren a la tomba actual.
Fou conegut durant segles com Beda el Venerable, des del , fins que fou canonitzat per l'Església catòlica el 1935. No hi ha evidència que hi hagués culte a Beda al . La seva veneració fou difosa a Europa per Bonifaci de Fulda i Alcuí de York, que empraven sovint les seves obres teològiques i el consideraven un exemple a seguir. El culte a Beda a Anglaterra es consolidà durant la revifalla monàstica del , i ja era molt difós al XIV. El bisbe de Worcester li dedicà una església el 1062.
El 1899 fou declarat Doctor de l'Església, i el mateix any fou inclòs al calendari general romà, però no fou canonitzat fins al 1935, confirmant-ne el culte immemorial.
És citat per Dante Alighieri, que el col·loca al Paradís (Commedia, "Paradiso" X.130), entre els teòlegs i doctors de l'Església, amb Isidor de Sevilla i Ricard de Sant Víctor.
Notes
Enllaços externs
Bede's World: the museum of early medieval Northumbria at Jarrow The Venerable Bede, de: ''In our time (BBC Radio 4) Bede's Ecclesiastical History and the Continuation of Bede (pdf), at CCEL, edited & translated by A.M. Sellar.
Categoria:Benedictins britànics Categoria:Doctors de l'Església Categoria:Historiadors anglesos Categoria:Escriptors medievals en llatí Categoria:Renovadors de l'Església Categoria:Sants benedictins Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de Northúmbria Categoria:Sants morts al segle VIII Categoria:Sants poetes Categoria:Sants professors Categoria:Teòlegs anglesos Categoria:Traductors anglesos Categoria:Literatura en anglès antic Categoria:Persones del Comtat de Durham Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Antropòlegs anglesos Categoria:Poetes anglesos Categoria:Escriptors benedictins Categoria:Teòlegs del segle VIII Categoria:Escriptors del segle VIII Categoria:Artistes de Tyne i Wear Categoria:Artistes de Northumberland