fou un destacat filòsof prussià. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant fou educat en el pietisme. El 1740, entra en la Universitat de Königsberg, la seva ciutat natal, com a estudiant de teologia, i hi fou alumne de Martin Knutzen, que l'introduí en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff i li va imbuir, així mateix, l'interès per les ciències naturals, en particular per la mecànica de Newton. Al llarg de la seva vida, Kant no va arribar a allunyar-se mai més d'un centenar de quilòmetres de la seva ciutat natal, per la qual cosa la seva existència va transcórrer pràcticament a la seva ciutat natal mateixa. L'única excepció fou quan va residir uns mesos a Arnsdorf, on treballà com a preceptor, activitat a la qual es va dedicar per guanyar-se la vida després de la mort del seu pare (1746).
Després de doctorar-se en la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la docència i, el 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment en fou nomenat professor ordinari de lògica i metafísica. Atret per la teologia i, després, per la matemàtica i la física de Newton, es graduà i ensenyà en la universitat.
En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff; feu diversos cursos de geografia i elaborà una teoria sobre l'origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertació De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis (1770) inicià el seu període crític, en què, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l'empirisme de David Hume, anà elaborant el seu sistema, que exposà en les seves obres principals, entre les quals es poden destacar Kritik der reinen Vernunft (Crítica de la raó pura, 1781; edició corregida, 1787), Kritik der praktischen Vernunft (Crítica de la raó pràctica, 1788), Kritik der Urteilskraft (Crítica del judici, 1790), i l'important Opus postumum (escrit entre el 1796 i el 1803, que no fou publicat, però, íntegrament fins al 1938). Màxim exponent de la Il·lustració i pensador extraordinàriament influent en els segles i , Kant feu balanç del saber del seu temps i es preguntà per què la filosofia, entesa com a metafísica, no havia encara emprès el "camí segur d'una veritable ciència", a diferència de la fisicomatemàtica newtoniana. La resposta a aquesta qüestió constitueix el contingut de la Crítica de la raó pura.
La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existència metòdica i rutinària. És conegut el seu costum de fer un passeig vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que arribà a convertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es conta que l'única excepció es va produir el dia en què la lectura de lÉmile, de Rousseau, el va absorbir tant com per a fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarma dels seus coneguts.
Biografia Immanuel Kant va néixer a Königsberg, Prússia oriental, actualment a l'enclavament de Kaliningrad, a Rússia. Era el quart d'onze fills, però només quatre n'arribaren a l'edat adulta. Va ser batejat com 'Emanuel', però es canvià el nom a 'Immanuel' després d'aprendre hebreu.Kuehn, Manfred. Kant: A Biography. Cambridge University Press, 2001, p. 26. Va passar tota la vida dins o als voltants de la seva ciutat natal, la capital de Prússia oriental en aquella època, sense viatjar mai més enllà de 150 km de Königsberg.Lewis, Rick. 2007. 'Kant 200 Years On'. Philosophy Now, núm. 62. El seu pare, Johann Georg Kant (1682-1746), era un artesà alemany de Memel, en aquell temps la ciutat més al nord-est de Prússia (actualment Klaipėda, a Lituània). Sa mare, Anna Regina Reuter (1697-1737), nascuda a Nuremberg, era filla d'un fabricant escocès de cadires de muntar. El nom de la mare de Kant, erròniament, es confon alguns cops i pareix el d'Anna Regina Porter. L'avi havia emigrat d'Escòcia fins a la Prússia oriental, i son pare encara escrivia el nom de la família amb la grafia "Cant". http://www.csudh.edu/phenom_studies/western/lect_9.html.
Formació i primeres obres En la seva joventut, Kant va ser un estudiant constant, tot i que no espectacular. Va créixer en una llar pietista, que posava èmfasi en una intensa devoció religiosa, la humilitat personal i una interpretació literal de la Bíblia. Per tant, Kant rebé una educació estricta, punitiva i disciplinària, que impulsava l'ensenyament del llatí i la religió per sobre de les matemàtiques i les ciències.Kuehn, Manfred. Kant: A Biography. Cambridge University Press, 2001. Una biografia estàndard de Kant. (en anglès)
Des del primer moment, Kant va mostrar gran aplicació en els seus estudis. Primer l'enviaren al Collegium Fridericianum i després, a l'edat de 16 anys, es va matricular en la Universitat de Königsberg, el 1740.The American International Encyclopedia, J. J. Little & Ives, Nova York 1954, volum IX. Va estudiar la filosofia de Leibniz i Wolff amb el professor Martin Knutzen, un racionalista que també estava familiaritzat amb els desenvolupaments de la filosofia i la ciència britànica del seu temps i que va introduir Kant en la nova física matemàtica de Newton. També va prevenir el jove alumne respecte de l'idealisme, vist negativament per tota la filosofia del i, fins i tot, després de la creació de la teoria de l'idealisme transcendental, Kant va refutar l'idealisme en la segona edició de la seva obra principal, La crítica de la raó pura.
L'infart del seu pare i la seva posterior mort el 1746 va interrompre els seus estudis. Kant esdevingué professor particular als petits pobles al voltant de Königsberg, però continuà amb les seves recerques acadèmiques. El 1749, publica la seva primera obra filosòfica, Gedanken von der Wahren Schätzung der lebendigen Kräfte ('Meditacions sobre la veritable estimació de les forces vives'). Publicà moltes més obres sobre temes científics, i arribà a ser professor universitari el 1755. El tema de les seves lliçons era la metafísica, que va ensenyar durant gairebé quaranta anys, fins i tot després de la seva ruptura amb la metafísica. El manual del curs estava escrit per A. G. Baumgarten, autor del terme estètica en el seu sentit ja modern.
Filòsof i científic En l'obra Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels ('Història general de la natura i teoria del cel', 1755), Kant dissenya la hipòtesi de la nebulosa protosolar, i va deduir correctament que el sistema solar es formà d'un gran núvol de gas, d'una nebulosa. D'aquesta manera, intentava explicar l'ordre del sistema solar, anteriorment vist per Newton com quelcom imposat per Déu des del començament. Kant també va deduir correctament que la Via Làctia era un gran cúmul d'estrelles, formada així mateix a partir d'un núvol giratori. A més, va suggerir la possibilitat que altres nebuloses podien ser igualment grans discs d'estrelles distants, similars a la Via Làctia, cosa que va donar origen a la denominació d"universos illa" a les galàxies, terme en ús fins ben entrat el .
Des d'aquest moment, Kant es concentra en temes cada vegada més filosòfics, tot i que continuaria escrivint sobre temes de ciències al llarg de la seva vida. En els inicis dels anys 1760, Kant concep una sèrie d'importants obres de filosofia: Die falsche Spitzfindigkeit der vier syllogistischen Figuren erwiesen ('La falsa subtilesa de les quatre figures del sil·logisme'), una obra sobre lògica, publicada el 1762. L'any següent, van aparèixer dos llibres més: Versuch, den Begriff der negatives Größe in der Weltweisheit einzuführen ('Assaig per introduir el concepte de magnituds negatives en la filosofia') i Der einzig mögliche Beweisgrund zu einer Demonstration des Daseins Gottes ('L'únic fonament possible d'una demostració de l'existència de Déu'). El 1764, Kant escriu Beobachtungen über das Gefühl des Schönen und Erhabenen ('Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim') i va quedar segon, després de Moses Mendelssohn, en un concurs de l'Acadèmia de Berlín amb la seva obra Untersuchung über die Deutlichkeit der Grundsätze der natürlichen Theologie und Moral ('Sobre la nitidesa dels principis de la teologia natural i de la moral').
El 1770, a l'edat de 45 anys, Kant fou nomenat finalment professor de lògica i metafísica a la Universitat de Königsberg. Escrigué la seva Dissertació inaugural, De mundi sensibilis atque intelligibilis manera et principiis, en defensa d'aquest nomenament. Aquesta obra va veure l'aparició de molts temes centrals de la seva obra madura, incloent-hi la distinció entre les facultats del pensament intel·lectual i la receptivitat sensible. Ignorar aquesta distinció significaria cometre l'error de la subrepció, un concepte legal del dret romà i, com diu en l'últim capítol de la dissertació, la metafísica tan sols progressarà evitant l'error.
El silenci i l'evolució cap a la crítica A l'edat de 46 anys Kant era un conegut erudit i un filòsof cada vegada més influent. S'esperava molt d'ell. Com a resposta a una carta del seu alumne Markus Herz, Kant va arribar a reconèixer que en la Dissertació inaugural no havia aconseguit explicar prou bé la relació i connexió entre les nostres facultats intel·lectuals i les sensibles. També va reconèixer que David Hume el va despertar del somni dogmàtic, al voltant del 1770. Kant no va publicar cap treball de filosofia en els següents onze anys.
Dedicà la seva dècada silenciosa a treballar en una solució als problemes plantejats. Tot i ser amant de la companyia i la conversa, s'aïllà, malgrat els intents dels seus amics de treure'l de l'aïllament. El 1778, en resposta a una d'aquestes peticions d'un antic alumne, Kant escriu:Christopher Kui-Want; Andrzej Klimowski (2005). Introducing: Kant, Icon books, Cambridge.
Quan Kant va sortir del seu silenci el 1781 el resultat va ser la Crítica de la raó pura (Kritik der reinen Vernunft). Tot i que avui sigui reconeguda unànimement com una de les més importants obres de la història de la filosofia, fou ignorada en el moment de la seva publicació inicial. El llibre era llarg, més de 800 pàgines en l'edició original en alemany, i escrit en un estil sec i acadèmic. Va ser objecte de poques ressenyes, les quals, a més, no concedien importància a l'obra. La seva densitat el feia un "os dur de rosegar", enfosquit per "... tota aquesta feixuga teranyina", segons el va descriure Johann Gottfried Herder en una carta a Johann Georg Hamann.<ref>Ein Jahrhundert deutscher Literaturkritik, vol/. III, Der Aufstieg zur Klassik in der Kritik der Zeit' (Berlín, 1959), p. 315. A Gulyga, Arsenij. Immanuel Kant: His Life and Thought. traducció a l'anglès de Marijan Despaltović. Boston: Birkhäuser, 1987.</ref>